Resultats de la cerca

Fou cap dels carlins a Catalunya, director d’"El Correo Catalán”, diputat a corts per Vic i senador S'adherí a la Solidaritat Catalana i formà part del seu consell directiu

Residí uns quants anys a l’Havana i a Mèxic Fou crític musical i d’art de La Vanguardia , que signava com a Fausto , i més tard codirector d’aquest diari, on collaborà amb Agustí Calvet, Gaziel Publicà biografies de divulgació, com Sor Juana Inés de la Cruz 1910 i Juan Ponce de León 1924, sovint amb el pseudònim de Juan Cabal Després de la Guerra Civil fou sotmès a un consell de guerra simaríssim, pel qual fou condemnat a dotze anys de presó major en una resolució del 1942

La temporada 1940-41 debutà a primera divisió, i el 1948 feu el debut internacional en el Campionat del Món de Lisboa Després d’arbitrar més de 1500 partits a Espanya i uns 150 d’internacionals, es retirà en el Mundial del 1962 Al cap d’un any, fou nomenat president del Comitè d’Àrbitres de la Federació Espanyola de Patinatge, càrrec del qual dimití al cap de pocs mesos per ser vocal del Comitè Internacional d’Àrbitres Fou vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge 1973-86 i presidí la Confederació Europea de Roller Skating CERS 1982-87

Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Piera Inicialment fou sufragània de la parròquia de Piera i passà posteriorment a dependre de la de Cabrera, fins que en temps moderns adquirí la titularitat parroquial Les primeres notícies del castell de Piera corresponen a l’any 955, en què Duran i Vènia donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat unes vinyes situades al terme de la Guàrdia, on anomenen Piera Apiaria El lloc i l’església es troben esmentats per primera vegada l’any 1184, data de la consagració de l’església de Santa Maria de Piera, ja que es feu…

Fou impulsada per Piera Edicions i dirigida per Oriol Piera Tenia un caràcter multiesportiu, tot i que feia especial atenció al basquetbol També tractava l’handbol, l’hoquei i el motociclisme Tingué una periodicitat mensual Se’n publicaren pocs números

Format com a davanter al Club Esportiu Noia, debutà a divisió d’honor la temporada 1987-88 Posteriorment jugà a les files del Piera 1988-89, retornà al CE Noia 1989-91 i continuà al Futbol Club Barcelona 1991-92, el Vilafranca 1992-94, el Piera 1994-96 i 1998 i el Sant Pere de Riudebitlles 1996-98 Amb el CE Noia guanyà una Lliga 1988, una Recopa d’Europa 1988 i una Supercopa d’Europa 1990 Fou membre de la selecció espanyola

S’inicià a les escoles pies Sama de Vilanova, i passà pel CP Vilanova i el CE Noia, amb el qual debutà a l’OK Lliga 1984 El mateix any fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i el màxim golejador del campionat Fitxà per l’HC Piera, club on jugà dotze temporades i fou subcampió de la Lliga Catalana Posteriorment, jugà al Reus Deportiu i al CE Vendrell Un cop retirat, fou entrenador d’equips de base al Capellades HC i al Piera, i president d’aquest darrer club

Migcampista format al CE Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria als setze anys Jugà al FC Barcelona 1987-91 i al CP Vic 1991-93, i la temporada 1993-94 arribà al CH Piera, amb el qual pujà a la divisió d’honor Al novembre del 1995 compaginà les tasques de jugador i entrenador Començà la temporada 1996-97 com a entrenador del Piera, però l’acabà tornant a jugar, primer amb l’Alberic de primera divisió, i després a França amb el Quevert, amb el qual guanyà la Lliga També fou internacional júnior i absolut amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió d’…

L’estratotip és al Cerro de los Mansuetos Terol En el Turolià es produí una greu crisi climàtica que comportà una davallada de la diversitat faunística que caracteritzà el pis geològic Vallesià Les masses boscoses subtropicals foren substituïdes per praderies herbàcies, la qual cosa forçà una renovació de la composició faunística Entre els súids desaparegueren els gèneres de mida petita i dominà Microstonyx , una mena de senglar gegantí Els cèrvids foren elements molt rars, únicament se n'ha trobat el gènere Eastyloceras Per contra, els bòvids foren els més característics, com Tragoportax ,…