Resultats de la cerca

Habità a Càller i, en collaboració amb Joan Figuera, pintà el magnífic retaule de Sant Bernadí 1455 Museu de Càller, fita en la renovació pictòrica de Sardenya Contractà el 1463 el retaule de l’altar major de Sant Jaume de Perpinyà, on el 1470 contractà una important vidriera per a Sant Mateu

Fou deixeble de José Aparicio a l’Academia de San Fernando de Madrid Estudià a Roma 1824-27 De retorn a Madrid, on s’establí, fou nomenat acadèmic de San Fernando 1828 Conreà preferentment retrats i temes històrics i mitològics, tractats amb un cert gust romàntic El Museo de Murcia i el Museo Romántico de Madrid guarden una gran part de la seva obra

Ajudà especialment a l’establiment dels jesuïtes, als quals cedí la seva casa d’Inca com a centre missional El bisbe reformador Vic i Manrique li confià la tasca de corregir i redactar un nou manual de ritus i sagraments per a la diòcesi de Mallorca 1601

Cofundador del Grupo de Escritores Independientes, dirigí alguns documentals per al govern republicà El 1941 inicià una filmografia prolífica i remarcable amb films com El clavo 1944, Don Quijote de la Mancha 1947, La fe 1947 etc posteriorment, es decantà cap al cinema religiós, literari, militarista i, darrerament, nostàlgic del franquisme Y al tercer dia resucitó 1980 i Hijos de papá 1980

Era eclesiàstic i, segons Pierre Vilar, possiblement convers El Consell de Cent l’envià a Madrid 1611 per tal de gestionar l’autorització per a devaluar la moneda barcelonina i evitar que s’arruïnés, com la castellana El 1615 retornà a Barcelona

Establert a Cadis, ajudà a finançar a Alonso de Lugo la conquesta de Tenerife 1496, on estigué posteriorment fins el 1518 i on rebé bons repartiments de terres, i en fou nomenat regidor el 1513 Hi fundà capella pròpia a l’església franciscana, que fou coneguda com a capilla de los catalanes

Germà de Pere Antoni Després d’haver actuat en diferents ciutats hispàniques fou sotsmestre de la catedral de Barcelona i mestre de capella de la catedral de Girona a partir del 1794 La seva producció comprèn 80 obres misses a quatre, a cinc i a vuit veus amb orquestra, magníficats i villancicos

Fou mestre de capella de la seu d’Urgell, on substituí Joan Brudieu temporalment 1586-87 i el succeí més tard 1591-94 Anteriorment havia estat mestre de capella de Tarragona 1589-91, i hom el retroba a la seu tarragonina el 1595 procedent de la seu de Solsona És autor de motets polifònics a quatre veus Surrexit Pastor Bonus i Dum sacrum convivium

Fou examinador sinodal a l’arquebisbat de Tarragona i als bisbats d’Urgell i de Solsona Publicà 1722 una Mission Quadragesimal de los Evangelios en el pròleg de la qual inclogué una història de la Seu d’Urgell

Home astut i illetrat, dirigí la revolta antiliberal contra Morazán i Gálvez 1839 i féu proclamar president Rivera Paz Exercí una dictadura militar sobre Guatemala, que féu separar de les Províncies Unides de l’Amèrica Central Fou president de la república en 1844-48, en 1851, i nomenat a perpetuïtat des del 1854