Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
Vitezslav Augustin Rudolf Novák
Música
Compositor txec.
Vida En morir el pare, la família es traslladà a Jindrichuv Hradec, al sud de Bohèmia Allà estudià música amb V Pojman, que l’inicià en el piano i la composició El 1889 es traslladà a Praga a estudiar dret i filosofia amb una beca que li permeté entrar al conservatori, on tingué com a professors J Jiránek, Knittl i A Dvorák El 1896 anà a la regió de Valašsko a recollir material etnomusicològic D’aquí sorgí el seu interès per la música popular, sempre amb finalitat compositiva, de manera que aviat associà aportacions del folklore nacional amb els models romàntics en la línia de J Brahms Fruit…
Günter Albert Rudolf Raphael
Música
Compositor alemany.
Entre el 1922 i el 1925 estudià al Conservatori de Berlín, i ensenyà teoria i composició a Leipzig en 1926-34 Tot i que durant el nazisme les seves obres foren prohibides, continuà escrivint i ensenyant fora dels cercles acadèmics públics Tornà a la vida acadèmica un cop acabada la Segona Guerra Mundial, el 1949, any que començà a fer classes al Conservatori de Duisburg, activitat que exercí fins el 1953 Entre el 1956 i el 1958 ensenyà al Conservatori de Magúncia i des del 1957 fins a la seva mort fou professor al Conservatori de Colònia Treballà en noves edicions de les obres de JS Bach, GF…
Hermann Rudolf Konrad Baumann
Música
Trompista alemany.
Estudià la trompa tardanament, després d’haver desenvolupat ja una trajectòria com a director de cor, pianista, violoncellista i bateria Acabats els estudis de trompa amb Fritz Huth, ocupà el càrrec de solista de l’Orquestra de Dortmund i l’any 1961 es traslladà a Stuttgart Especialista en la trompa natural, enregistrà obres clàssiques els concerts de Mozart, en collaboració amb directors com Nikolaus Harnoncourt o Gustav Leonhardt El 1969 esdevingué professor de la Folkwang Hochschule d’Essen, càrrec que ocupà durant trenta anys
Rudolf Julius Emmanuel Clausius
Física
Físic teòric alemany.
Educat a Berlín i a Halle, esdevingué professor de física d’aquella universitat el 1850 i, posteriorment, de les de Zuric, Würzburg i Bonn Fou un dels capdavanters de la termodinàmica, en formulà diverses equacions fonamentals i n'enuncià per primera vegada, d’una manera precisa, el 1850, el segon principi sota la forma de la llei de la impossibilitat del pas espontani de calor d’un cos fred a un de calent i, el 1865, mitjançant la noció d’entropia, introduïda per ell mateix Treballà també en l’estudi de la capacitat calorífica dels gasos poliatòmics i en la teoria cinètica dels gasos
Rudolf Schuster, elegit president d’Eslovàquia
Rudolf Schuster guanya en la segona volta de les eleccions presidencials a Eslovàquia Schuster, popular per la seva condició d’alcalde de la segona ciutat del país, Košice, era el candidat de la coalició d’esquerra en el Govern a Bratislava, i supera amb el 57% dels vots l’exprimer ministre Vladimir Meiar, que n’aconsegueix el 42,8% Rudolf és el primer president d’Eslovàquia elegit en sufragi universal directe, ja que anteriorment era el Parlament qui elegia el president
Àlgebra, decimals (Rudolf); àlgebra, nombres (Stifel)
Àlgebra, decimals Rudolf àlgebra, nombres Stifel
Comencen els treballs de la façana meridional de la catedral de València, projectada per Conrad Rudolf
Comencen els treballs de la façana meridional de la catedral de València, projectada per l’arquitecte austríac Conrad Rudolf, i amb escultures dels artistes valencians Ignasi Vergara el Vell, Francesc Vergara i Ignasi Vergara
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina