Resultats de la cerca

Comprenia la costa mediterrània de la península Ibèrica des de Sagunt, al nord on limitava amb la Tarraconense, fins al golf d’Almeria, al sud on limitava amb la Bètica, i incloïa, a l’interior, l’antic territori dels oretans fins al límit amb Lusitània, el dels carpetans fins al límit amb Gallècia i part del dels celtibers compartit amb la Tarraconense, a més fins el 385 de les Balears Fou establerta en temps de Dioclecià, el 297 o el 305 dC, damunt el convent jurídic de Cartago Nova, creat per August el 27 aC, amb l’addició de València, Sagunt, Sogorb i altres poblacions de l’antic convent…

Les seques d’Arse-Saguntum Sagunt, Saiti-Saitabi Xàtiva i Kili Los Villares comencen a encunyar moneda de bronze amb llegendes bilingües ibero-llatines Aquestes emissions es documenten fins el 27 aC

El seu antic terme amb la partida del Quadro, situat a la vall de Segó, entre els termes municipals de Sagunt, Faura i Benavites, forma un enclavat 1,08 km 2 del municipi de Quartell Camp de Morvedre

Durant les guerres sertorianes, les tropes de Sertori i Pompeu s’enfronten 75 aC-74 aC a les batalles de Sagunt, Sucro i Túria Destrucció de Valentia per Pompeu Diani Dénia es converteix en plaça forta i base naval sertoriana

Roma declara la guerra a Cartago arran de la caiguda de Sagunt en mans d’Anníbal 219 aC Un exèrcit romà, comandat per Gneu Corneli Escipió, desembarca a Empúries Batalla de Cese Tarragona Conquesta romana d’Atanagre i Ausa Vic, capitals d’ilergets i d’ausetans respectivament

Ple de la Confederació Regional del Treball de Llevant de la CNT, amb predomini de delegats trentistes sobre els faistes A València, els trentistes són majoria i controlen el port del Grau també tenen influència al nucli industrial d’Alcoi A Sagunt, els faistes tenen l’hegemonia

S'estèn a totes dues vores del Palància A la banda dreta, el terme és relativament pla, mentre que a l’esquerra, s’enfila pel vessant septentrional de la serra de la Calderona el Garbí, 593 m alt, i el Xocainet, 437 m alt, són les elevacions més notables, i, fins i tot, ultrapassa aquesta serra i inclou les partides de Comediana i de l’Aigua Amarga, fins al cim del cabeç Bord, límit de l’Horta per la banda de muntanya A les terres més properes al riu, regades per la séquia major de Morvedre o d’Algar, administrada des de Sagunt, hom conrea tarongers, arbres fruiters i hortalisses…

Fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València Féu amables escenes de pescadors i de l’Albufera i una important sèrie de pintures sobre Sagunt, que passà a Amèrica i s’ha perdut Té obra a l’església de Sant Miquel de Llíria, a la catedral de Sogorb, etc

El nom de Provincia Tarraconensis esdevingué oficial a la fi del s III dC, quan l’emperador Dioclecià dividí la Citerior en tres províncies Gallaecia, Cartaginensis i Tarraconensis El límit meridional de la Tarraconense fou fixat aleshores al N de Sagunt, coincidint amb la frontera del conventus Tarraconensis Aquesta divisió perdurà tot el Baix Imperi