Resultats de la cerca

El 1785 professà al convent augustinià de Burgos Ensenyà teologia i filosofia a Salamanca, Burgos, Toledo i Madrid Després del retorn de Ferran VII el 1814, fou confinat a Àvila per haver collaborat al periòdic liberal “El Universal” De nou a Madrid rebé l’encàrrec de continuar, amb Antolín Merino, l' España Sagrada d’Enrique Flórez Féu dos viatges a Catalunya, on investigà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó sota el guiatge de Pròsper de Bofarull i als de Girona, Vic, Lleida, Ripoll i Poblet Fruit d’aquestes recerques foren quatre volums de l' España Sagrada els 43, 44 i 45 1819, 1826 i 1832,…

Protegit del príncep d’Èboli i d' Antonio Pérez , el 1573 fou nomenat per Felip II secretari de Joan d’Àustria, amb instruccions d’informar la cort de tots els actes i projectes d’aquest Escobedo obtingué proves que Antonio Pérez i la princesa d’Èboli facilitaven informació als rebels flamencs i venien càrrecs públics i secrets d’estat Pérez ho advertí i acusà Escobedo d’encoratjar Joan d’Àustria a aconseguir el regne anglès casant-se amb Maria Stuart i rebé autorització per a eliminar Escobedo, que fou assassinat

Participà en el primer i segon viatges de descobriment de Colom, després dels quals se'n separà i es dedicà a la navegació per la mar Cantàbrica Viatjà de nou a les Índies amb Alonso de Ojeda i Amerigo Vespucci els anys 1499-1500 Féu un mapamundi que abasta Europa, Àfrica, bona part de l’Àsia i, per primera vegada, la costa oriental americana Féu, encara, diverses travessies, en la setena de les quals 1509, amb Ojeda, fou mort pels indígenes al continent, a l’actual Colòmbia, davant el golf d’Urabá

Féu feines de periodisme cultural, fou professor de ciències polítiques a la Universidad Complutense de Madrid, investigador del British Museum de Londres i actualment dirigeix l’Escuela de Letras de Madrid Es donà a conèixer amb La media distancia 1984, llibre al qual seguiren El final del cielo 1990, Falso movimiento 1992, Punto de fuga 1992, Ciegas esperanzas 2000, premio Nadal Nunca seré como te quiero 1995, Cristales 2002 i Un amor pequeño 2004, entre d’altres Pel conjunt de la seva novellística, se'l considera un dels escriptors amb més projecció de les darreres dècades

Novè marquès d’Albaida Residí, exiliat, a Anglaterra 1823-33, on formà part dels cercles liberals, especialment dels Comuners Prengué part activa a la revolució del 1848, després de la qual s’exilià a França i Bèlgica fins el 1854, i, en general, en tots els moviments democràtics fou empresonat nombroses vegades, i desterrat Fou diputat en diverses legislatures i a les corts constituents del 1869 i del 1873 Fou considerat el cap del republicanisme espanyol de la seva època Escriví nombrosos articles i obres de propaganda política

La seva primera interpretació en cinema fou al curtmetratge d’Alejandro Amenábar Luna 1995, i també fou aquest director qui li donà un paper important en la seva primera pellícula, Tesis 1996, i, més endavant, el paper protagonista de la pellícula Abre los ojos 1997 També ha interpretat Cha-cha-chá 1998, d’Adel Real Nadie conoce a nadie 1999, de MGil Plata quemada 2000, de MPiñeyro El espinazo del diablo 2001, de Gdel Toro Visionarios 2001, de MGutiérrez Aragón Guerreros 2002, de DCalparsoro Novo 2002, de JPLimosin Les mans buides 2003, de MRecha El Lobo 2004, de MCourtois, El método Gronhölm…

Féu carrera militar a l’Àfrica durant la guerra civil de 1936-39 s’enquadrà a l’exèrcit del Marroc combatent en el front de Madrid i en la campanya de Catalunya Acabades les operacions al Principat 1939, i la guerra, féu carrera política en diferents organismes estatals fou nomenat governador civil de Girona febrer-juliol del 1939, Navarra, Jaén i Barcelona 1940-45, conseller nacional de FET-JONS 1939-71, procurador en corts 1943-71, comisario general de información de la Dirección General de Seguridad 1939-40 i delegado de prensa y propaganda 1956-57 Amb bons contactes dins el món…

Doctor en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona 1973 i catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona des del 1983, les seves principals línies d’investigació foren l’estudi de l’estat autonòmic i la teoria del federalisme, com també l’estudi dels drets fonamentals, principalment en els aspectes vinculats al fenomen de la immigració Entre les seves múltiples monografies i articles científics destaquen Constituciones y períodos constituyentes en España 1808-1936 1977, amb J Solé i Tura, El Estado autonómico Federalismo y hechos diferenciales 1999, La nueva regulación…

Del 1973 al 1977 estudià belles arts a l’Escola Superior de Sant Carles de València La seva obra, dotada d’un to romàntic i líric, recrea, en un llenguatge abstracte d’opacitats i transparències, les atmosferes i l’espai de paisatges interiors Ultra nombroses exposicions individuals tant a Espanya com a l’estranger Nova York, Amsterdam, París, ha figurat en gairebé totes les mostres collectives de l’última dècada de l’art espanyol El 1996 presentà una exposició retrospectiva a l’IVAM de València Viu i treballa a Nova York, amb la seva dona, la pintora Victòria Civera

S’inicià en la música amb el seu pare, i més tard estudià al Conservatori de Madrid amb R Frühbeck de Burgos composició i R Sainz de la Maza guitarra Residí als Estats Units 1971-84 El 1978 assistí a la primera convenció dels gèneres musicals d’església, a Atlanta EUA El 1979 rebé una beca per a compondre peces inspirades en les ciutats espanyoles Posteriorment, en ocasió d’un homenatge a Rafael Alberti, la Universitat de Saint John’s Queens Nova York li encarregà composicions basades en els seus poemes La novia i Canciones del Paraná Ha escrit música per a tota mena de formacions, si bé la…