Resultats de la cerca

Fou professor a la Universitat de Calcuta i director del departament de física de l’Indian Institute of Science de Bengaluru Estudià l’òptica atòmica i descobrí l’efecte conegut amb el seu nom També féu recerques sobre la difracció de la llum i del so, la fisiologia de l’ull humà i la teoria dels instruments musicals En colorimetria, establí una teoria contrària a les idees de Maxwell i de la tricromaticitat Rebé diverses medalles i el 1930 li fou atorgat el premi Nobel de física

Fou professor de física a Woolwich 1920-28 i a la Universitat de Londres 1928-49 El 1935 fou elegit fellow de la Royal Society, i el 1950, director de la Royal Institution i del Davy-Faraday Laboratory Collaborador de Rutherford,treballà en l’estructura de l’àtom i en els raigs gamma Publicà The Structure of the Atom 1924, The Mechanism of Nature 1930, Simple Science juntament amb Julian Huxley, 1935, The Atom and its Energy 1947 i Approach to Modern Physics 1957

Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona 1973, graduada per l’Escola de Bibliotecàries 1976 i doctora per la School of Library and Information Science de la Universitat de Pittsburg 1990 El 1999 passà a la facultat de biblioteconomia i documentació de la Universitat de Barcelona, de la qual és la primera degana És autora de L’Escola de bibliotecàries, 1915-1939 1992 i de nombrosos articles especialitzats És membre de la Secció de Catalogació de la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques

Fou professor de filosofia natural a Glasgow i de lògica a Aberdeen Contribuí a la fundació de la revista Mind 1876 Aplicà les descobertes de la fisiologia i de la patologia a renovar l’associacionisme de John Stuart Mill, mirant de donar-li una base científica Segons Bain, la psicologia associacionista és la base de la majoria de les disciplines filosòfiques Escriví The Senses and the Intellect 1855, The Emotions and the Will 1859, Logic, Deductive and Inductive 1870 i Education as a Science 1879

Iniciador de l’astrofísica a Catalunya Catedràtic d’astrofísica de la Universitat de Barcelona des del 1987 Fou president 1992-96 de la Societat Espanyola d’Astronomia, de la qual n'és membre fundador És membre del World Institute of Science des del 1993 El 1995 rebé la Medalla Narcís Monturiol pel mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per les seves investigacions sobre la formació d’estels de neutrons, la física de les supernoves i l’evolució química de l’univers

Ajudà els astrònoms Cassi-La-Hire en la mesura del meridià Fou professor d’artilleria a París, i arribà a membre de les acadèmies de ciències d’Anglaterra i Prússia Serví en els exèrcits francès i alemany, i el 1758 fou nomenat inspector de l’arsenal de París Publicà nombroses obres d’enginyeria civil i militar Science des ingénieurs 1729, Bombardier français, ou l’art de jeter les bombes avec précision 1731 i una monumental Architecture hydraulique 1737-82, de la qual foren fetes dues edicions

Després de servir a l’exèrcit 1951-53, es graduà 1954 i doctorà 1959 a la Universitat de Columbia, d’on fou professor fins el 1971 El 1955 rebé una beca d’estudis que li permeté conèixer l’economia i les societats africanes, a partir de les quals desenvolupà el seu pensament Després de Columbia, ensenyà a les universitats McGill de Mont-real, al Canadà 1971-76 i a la Binghamton University de Nova York, on dirigí el Centre Fernand Braudel per a l’estudi dels sistemes econòmics i històrics i les civilitzacions, des del 1976 fins al 1998, un any abans de la jubilació Del 2000 fins a la seva mort…

Deixeble de WWundt, fou la primera persona al món que tingué el títol de professor de psicologia Universitat de Pennsilvània, 1888 Dedicat a l’estudi experimental del comportament humà, s’interessà per les diferències individuals, l’atenció, l’associació i l’aprenentatge, i fou el creador de l’expressió “test mental” el 1890 Amb JMBaldwin fundà 1894 la Psychological Review , de la qual fou coeditor fins el 1903 Després de la seva mort, ATPoffenberg edità un recull de la seva obra titulat James Mckeen Cattell, Man of Science 1860-1944 2 vols, 1947

Vinculat a la London School of Economics, on fou successivament alumne, professor i directiu Durant la Segona Guerra Mundial treballà a la secció econòmica del War Cabinet Office Estudià diferents camps, principalment la metodologia i el pensament econòmic La seva obra més famosa, An Essay on the Nature and Significance of Economic Science 1932, considera neutral la ciència econòmica respecte als fins el seu objecte consisteix en l’elecció i l’assignació de recursos escassos entre fins alternatius Antiintervencionista decidit, les teories de Keynes i Robertson li feren…

El 1937 es traslladà als EUA, on ensenyà i fou un dels principals introductors del positivisme lògic El seu interès se centrà en problemes relacionats amb la filosofia de la ciència, com són la confirmació d’hipòtesis i la formulació de conceptes Propugnà també la condició de ciència per a la història Publicà la major part de la seva aportació filosòfica en revistes especialitzades o en volums collectiuss o en volums collectius Com a excepció, cal esmentar Aspects of Scientific Explanation 1965 i Philosophy of Natural Science 1973