Resultats de la cerca

Entusiasta de les idees de Fourier, el 1832 deixà la carrera militar per dedicar-se a llur propagació Dirigí “Le Phalanstère” i “La Phalange” i el diari “Démocratie pacifique” Fou diputat 1848 i 1849 Intervingué en les revolucions del 1848 i del 1849 i hagué d’exiliar-se De nou a París, s’adherí a la Primera Internacional i prengué part directa en la Comuna de París El seu pensament, més avançat que el de Fourier, superava la desconfiança d’aquest vers la indústria i restava obert, en política, a postures francament revolucionàries Escriví Destinée Sociale 1834-44 i Principes du Socialisme…

El 1939 es traslladà a Escòcia, on es doctorà 1955 Féu estudis a Mont-real Del 1949 al 1952 féu recerca al National Institute de Londres i després passà al departament d’endocrinologia de la McGill University de Mont-real Fou també professor del Baylor University College Des del 1967 és membre honorari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears El 1977 compartí el premi Nobel de medicina amb RGuillemin i RYalow Són importants els seus treballs sobre la producció d’hormones hipotalàmiques que controlen l’activitat hormonal perifèrica

Aquesta biblioteca està considerada el centre de documentació del segle XIX més important de Catalunya i un dels principals de l’Estat Balaguer cedí el seu llegat a Vilanova i la Geltrú en reconeixement a la ciutat que, des del 1869, l’elegí diputat a les Corts espanyoles Conserva el conjunt de la documentació personal d’un dels polítics catalans més destacats i amb la carrera més llarga del segle XIX i, alhora, un dels literats i historiadors claus de la Renaixença literària Aquest doble vessant públic i professional del seu fundador, juntament amb la seva personalitat metòdica…

Pioner del kick-boxing a Catalunya, s’inicià en la pràctica de diverses arts marcials com el taekwondo, el karate o el full-contact Es proclamà campió d’Europa de kick-boxing americà 1992 Fou responsable de l’organització Pro-Kick 1993, la qual tenia per objectiu difondre aquesta disciplina esportiva Un cop retirat es dedicà a entrenar diversos lluitadors i a regentar el gimnàs Meguro de Barcelona

Destacà en categories inferiors i fou campió de Catalunya juvenil 1976, 1977 És Mestre Internacional des del 1988 El seu primer club fou el Club d’Escacs Congrés i després passà al Vulcà Més tard, fou jugador del CE Barcino, del Club d’Escacs Terrassa, de la Unió Gracienca d’Escacs i de la Unió Escacs Montcada Com a sènior guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya 1993, 1998 i en fou subcampió en tres ocasions 1982, 1999, 2000 A més, guanyà l’Obert de Martorell 2004 i el Campionat Provincial individual de Barcelona 2008, 2009

Especialista en frontennis i en pilota preolímpica, ha passat per gairebé tots els clubs catalans Es proclamà campió del món sub 22 en pilota olímpica amb Joan Domingo, Iván Jiménez i Héctor Berbegal Ha estat campió de Catalunya amb David Solera 2005, 2006 i vencedor del torneig Capitán San Luis de l’Havana 2007, 2008 en pilota olímpica

La temporada 1992-93 fitxà pel CN Barcelona procedent del CN La Latina de Madrid Posteriorment jugà al CN Mataró 1994-95 i al CN Atlètic Barceloneta 1995-2009 Guanyà quatre Lligues 2006-09, cinc Copes del Rei 2004, 2006-09 i quatre Supercopes d’Espanya 2004, 2005, 2007, 2008 També participà en sis Copes d’Europa 2004-09 Amb la selecció estatal júnior aconseguí el subcampionat del món 1993 Fou internacional absolut en trenta ocasions i participà als Jocs Mediterranis 1993 i a dues Lligues mundials 2007, 2008 La Federació Espanyola de Natació li concedí la medalla de bronze als Serveis…

Defensor format a la Unió Esportiva Santboiana, debutà amb el primer equip a la màxima categoria l’any 2000 i guanyà la Lliga 2005, 2006 A més de diferents Campionats d’Espanya en categories inferiors, fou subcampió del món universitari i campió del Torneig de les Sis Nacions B amb la selecció espanyola

S’inicià en l’arbitratge la temporada 1972-73 i a partir del 1976 fins a la seva retirada el 1999 dirigí partits de la màxima categoria estatal Arbitrà 11 partits de Play off final i dues finals de la Copa del Rei Internacional des del 1981, dirigí la final del Campionat d’Europa del 1997, disputada a Barcelona Ha continuat lligat al món arbitral com a responsable màxim de l’àrea d’àrbitres de la Federación Española de Baloncesto FEB L’any 2010 fou nomenat membre de la Comissió Tècnica de la FIBA

Fill i successor de Carles Manuel III Durant la Revolució Francesa acollí molts nobles fugitius i trencà les relacions amb França Els exèrcits francesos ocuparen Savoia i el comtat de Niça 1792 i Víctor Amadeu II, vençut per Napoleó 1796, hi hagué de renunciar tractat de París, 1796