Resultats de la cerca
Es mostren 481 resultats
Santa Cecília d’Abella d’Adons (el Pont de Suert)
Art romànic
La caseria d’Abella d’Adons es troba emplaçada a 1 320 m d’altitud, al nord-oest del poble d’Adons L’indret fou objecte de nombroses adquisicions de terres per part del monestir de Santa Maria de Lavaix des de la segona meitat del segle X 961, 974, 979 El patrimoni monàstic a la vila d’Abella d’Adons restà completat l’any 1023, quan els comtes del Pallars Sobirà, Guillem II i Estefania, donaren al monestir de Lavaix “ ipsa villa que dicitur Abella quod est prope ípsum castellum Atonze ” amb tots els drets, homes i delmes així, es donaven les condicions…
la Mosca
Torsten Bronger (CC BY-SA 3.0)
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Centaure, la Creu del Sud, el Compàs, l’Ocell del Paradís, el Camaleó i la Quilla.
Conté 60 estels visibles a ull nu, entre els quals n'hi ha una dotzena de magnitud 3 i 4 L’astre principal, α Muscae , és un estel de magnitud visual 2,94, situat a una distància de 365 anys llum
abelles
Botànica
Orquídia mediterrània (família de les orquidàcies), de fulles ovals i flors semblants a una abella, pròpia de llocs calcaris.
cabut
Ictiologia
Peix perciforme
de la família dels serrànids, d’uns 20 a 25 cm de longitud, d’aletes dorsals i ventrals llargues (aquestes darreres arriben a la caudal, que és grossa i escotada) i amb la coloració del cos que varia de vermella a rosada, amb taques i bandes operculars grogues, aletes ventrals groguenques i ventre argentat.
És tímid i fotòfug, comestible, i habita als fons rocallosos i corallins profunds a més de 30 m, compartint a vegades l’hàbitat de formes cavernícoles és molt sedentari Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània
la Roca de Pelancà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), situat en un penyal sobre el Ter, al seu aiguabarreig amb la riera d’Abella.
Es formà al voltant de l’antic castell de Pelancà o la Roca de Pelancà , del qual resten les ruïnes Vista de la Roca de Pelancà © fb Esmentat ja el 1061, pertangué als comtes de Cerdanya i més tard passà a la família Descatllar segles XII-XVII Tingué un paper destacat en les guerres contra Joan II L’església de Santa Maria de la Pietat és de tradició romànica
sèsids
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada pel seu mimetisme batesià amb els himenòpters i alguns dípters amb la finalitat d’aprofitar llur protecció; en el procés d’assoliment d’aquesta similitud han perdut les escates i han adquirit anells abdominals de colors.
Presenten un vol vibrant Les erugues són endòfites De les 1500 espècies que integren la família, 80 són europees, de les quals la meitat són pròpies també dels Països Catalans, com la papallona abella Sesia apiformis
Carreu
Despoblat
Despoblat del municipi d’Abella de la Conca (Pallars Jussà), a la part alta de la vall de Carreu, a la dreta del riu.
La jurisdicció pertanyia al baró d’Abella, que en conservà la propietat després de la supressió de les senyories Al s XIX formà un ajuntament amb Bóixols i, eclesiàsticament, depenia de Montanissell Alt Urgell
la Rua
Llogaret
Llogaret (1 109 m alt.) del municipi d’Abella de la Conca (Pallars Jussà), a l’extrem oriental del terme, damunt el curs engorjat del riu de Puials.
Formà part de la baronia d’Abella
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina