Resultats de la cerca
Es mostren 1351 resultats
Aragó Boxing Club
Boxa
Club de boxa de Barcelona.
Pioner de la boxa catalana, els seus púgils destacaren durant els anys trenta El 1931 canvià de seu social i acceptà l’oferiment del Catalunya Atlètic Club per entrenar a les seves installacions sota la direcció de l’excampióCasimir Zaragoza El 1934 participà en una vetllada pugilística contra una selecció de boxejadors amateurs francesos a Tolosa
logicisme
Filosofia
Corrent filosòfic que només accepta com a vàlid el tipus de coneixement susceptible de rebre una forma estrictament lògica.
Antoni Verdaguer i Serra
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Procedent del cinema amateur, entre 1974 i 1976 estudià cinema a París De retorn a Catalunya, treballà com a ajudant de direcció i dirigí dos curtmetratges El 1986 acceptà dirigir el llargmetratge L’escot —adaptació d’una novella de Maria Jaen— com a pas previ dels retrats històrics La teranyina 1989 i Havanera 1992 Posteriorment realitzà Parella de tres 1995
valuació
Matemàtiques
Funció que fa correspondre a cada proposició el seu valor de veritat, si aquest existeix.
En el cas de la lògica binària clàssica els únics valors de veritat que s’admeten són veritat 1 i fals 0, però en les lògiques polivalents hom accepta un tercer valor 1/2 que admet interpretacions diverses per exemple, possible o indeterminat La taula de veritat bivaluada o polivalent de dues proposicions reflecteix totes les possibles valuacions o assignacions de valors de veritat
teoria dels ajustaments automàtics
Economia
Teoria segons la qual qualsevol pertorbació que desequilibri el sistema econòmic provoca una reacció automàtica en el sistema mateix, que porta aquest a una situació en què novament és assolit l’equilibri.
Aquesta teoria accepta l’existència de la “mà invisible” de què parlava Adam Smith, que reajusta el sistema, sempre que damunt no hi actuïn elements artificiosament distorsionats La teoria té el màxim exponent en la llei de Say , segons la qual l’oferta crea la seva pròpia demanda La teoria ha estat desmentida per la realitat crisis econòmiques, desocupació crònica, etc
Castell de Palol d’Onyar (Quart d’Onyar)
Art romànic
Sabem documentalment que l’any 1350 el castell de Palol d’Onyar, juntament amb diversos drets, fou donat per Dalmau de Palol a la seva filla Sibilla Si, tanmateix, hom accepta que l’església de Sant Sadurní era l’antiga capella del castell, aleshores hem de pensar que aquesta fortificació ja devia existir a la segona meitat del segle XIII
Unión Panamericana
Història
Organisme interamericà sorgit de la Unión Internacional de Repúblicas Americanas i fundat el 1910 a la quarta conferència panamericana de Buenos Aires.
Tenia la seu a Washington, i des del començament fou concebut com un instrument de l’imperialisme nord-americà Malgrat algunes resistències, la Unión reconegué el dret d’intervenció nord-americana al continent i acceptà la política proteccionista de Washington També s’ocupà dels intercanvis comercials i culturals El 1948, durant la conferència de Bogotà, fou incorporada a l' Organització dels Estats Americans
Lluís Frederic d’Aragó
Història
Quart comte de Salona (1365-82) i de Citó i senyor d’Egina (1380-82).
Fill de Jaume Frederic d’Aragó Defensà el seu comtat contra invasions estrangeres Fet vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1375, impedí l’anarquia a la mort de Frederic III de Sicília i oferí la sobirania d’aquells ducats al rei català Pere III, el qual l’acceptà i confirmà la vicaria a Lluís 1379-80 Es casà amb Helena Cantacuzè
Bartomeu Fons i Jofre de Villegas
Història
Història del dret
Polític i advocat.
A partir del 1918 fou regidor, batlle de Palma 1920 i 1921-22 i diputat provincial 1923, 1924 pel partit maurista Mort Antoni Maura, acceptà la disciplina de Francesc Cambó, i el 1931 fundà el Partit Regionalista de Mallorca Del 1933 al 1936 fou diputat a les corts per aquest partit Com advocat dirigí la Salinera Espanyola i altres empreses mallorquines importants
acceptació d’herència
Dret civil
Acte pel qual l’hereu manifesta la voluntat de fer seva l’herència.
És necessari perquè l’hereu adquireixi la condició de tal i pugui entrar en possessió de l’herència pot realitzar-se de manera expressa per una manifestació en document públic o privat, o bé de manera tàcita per la realització d’actes que suposen la voluntat d’acceptar o que només podien executar-se essent hereu, tals com cedir o vendre els drets hereditaris, continuar una acció judicial iniciada pel testador, etc L’acceptació d’una herència pot ésser pura i simple, o bé a benefici d’inventari en el primer cas, l’hereu accepta tots els drets i obligacions de l’herència, i en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina