Resultats de la cerca

Es formà al CE Europa i jugà amb el FC Martinenc abans de debutar a la màxima categoria amb el RCD Espanyol 1939-43, amb el qual aconseguí una Copa del Generalísimo 1940 Fitxà pel FC Barcelona 1943-49, on disputà un total de 160 partits i anotà 12 gols, i guanyà tres Lligues 1945, 1948, 1949, una Copa d’Or 1945 i una Copa Eva Duarte 1948 Actuava de lateral dret i formà un gran tàndem defensiu amb Teruel en l’equip blanc-i-blau i amb Curta en l’equip blaugrana Jugà sis vegades amb la selecció catalana entre el 1941 i el 1947

Jugà en diversos equips canaris, en la Cultural Leonesa i en l’Atlético de Madrid abans de fitxar pel RCD Espanyol la temporada 1944-45 Actuava d’extrem dret i fou jugador blanc-i-blau fins la campanya 1949-50 Amb l’Espanyol disputà 129 partits de Lliga, marcà 52 gols i fou finalista de Copa 1947 Posteriorment jugà al Saragossa, i al Las Palmas Fou quatre vegades internacional i participà en la Copa del Món 1950 Amb la selecció catalana disputà 2 partits i anotà un gol En retirar-se exercí d’entrenador i dirigí nombrosos equips, entre els quals la UE Lleida 1966-67

Fou un dels pioners del futbol a Catalunya Jugà en el FC Escocès i al novembre del 1900 fundà, amb altres compatriotes seus, l’Hispània Athletic Club Actuava de defensa i de porter i era el capità d’aquest equip, amb el qual guanyà la primera edició de la Copa Macaya 1901 La temporada 1904-05 jugà amb el FC Barcelona Des de bon principi alternà la seva condició de jugador amb la d’àrbitre, faceta en què adquirí gran prestigi Fou un dels promotors del Collegi d’Àrbitres, constituït el 1915 En fou el primer president i ocupà el càrrec fins el 1925

Ingressà al FC Barcelona la temporada 1927-28 procedent del Fortpienc Actuava de mig centre i fou jugador barcelonista fins a la temporada 1934-35 S’alineà 182 partits i marcà 7 gols Guanyà la primera Lliga de la història 1929, la Copa 1928 i quatre vegades el Campionat de Catalunya 1928, 1930, 1931, 1932 També fou finalista de Copa 1932 Fou tres vegades internacional amb la selecció espanyola i jugà en cinc ocasions amb la selecció catalana La temporada 1935-36 exercí de jugador i entrenador del Mallorca, club que dirigí fins ben entrada la Guerra Civil Després entrenà el Barça…

Home gran i escardalenc, començà a actuar vers el 1570, amb els seus germans Joan i Pere, com a cap de colla i arribà a esdevenir una mena de cap suprem del bandolerisme català El 1570 els germans Poc i llur colla, mataren prop de Piera el comissari reial Pere Mateu, al crit de “muiren, muiren los traïdors”, que sembla indicar una reivindicació contra la política repressiva del lloctinent de Catalunya Refugiat a França, reféu la partida i el 1572 actuava de nou a Andorra El seu germà Joan fou pres i executat a Barcelona el 1573 i ell seguiria el mateix camí cinc anys després

Durant el s XIII el rei nomenà un procurador general per a cadascun dels seus estats al Principat i als regnes d’Aragó i de València, la procuració era detinguda per membres de la noblesa Al s XIV tendí a vincular-se a una persona de la família reial, normalment el primogènit, que reuní a les seves mans totes les procuracions generals i fou denominat portantveus de procurador general Aquest actuava a través de lloctinents nomenats per ell o pel rei que depenien directament d’aquest i als quals eren adjudicats certs drets Era assistit per una cúria formada per un assessor i…

L’un dels contractants era part activa del mercat, reconegut com a doblista o especulador, per definició, que actuava en nom propi, amb caràcter de comerciant en valors, i cercava el seu benefici en les diferències entre els preus de compra i de venda Moltes vegades les operacions de signe contrari feien que diàriament restés liquidat, però, quan en arribar a la liquidació de fi de mes no havia saldat les seves posicions, havia de contractar una dobla, amb l’altre tipus de doblista, que li permetés de liquidar Per aquest tipus de doblista, l’operació de dobla era un préstec de…

Descobrí noves fórmules per a l’obtenció d’acer i exercí l’ensenyament de matemàtiques i d’enginyeria durant més de trenta anys a l’Escola d’Arts i Oficis i també a l’Escola Elemental del Treball i a l’Escola Industrial, de les quals fou director Fou president de la Societat d’Industrials Mecànics i Metallaris i de la Unió Espanyola de Transformadors Metallúrgics Morí assassinat el 8 de gener de 1918 Aquesta mort causà una forta impressió a Catalunya les autoritats l’atribuïren als sindicalistes, però aquests en responsabilitzaren un grup d’agents alemanys que actuava a Barcelona…

Diputat del comú de Tortosa el 1807 En produir-se la invasió napoleònica forní de queviures les tropes fidels a Ferran VII, formà part de la junta de defensa de Tortosa, que el nomenà capità, i participà en la defensa de la ciutat, fet que li valgué l’ascens a tinent coronel Caiguda Tortosa 1809, fou detingut, però s’escapà i es reintegrà a l’exèrcit Fou vocal de la diputació de Catalunya 1812 Acompanyà el baró d’Eroles a la presa de Lleida, d’on fou nomenat cap polític Ascendí a intendent a l’exèrcit i comissari de guerra El 1828 detingué i feu afusellar la partida de bandits…

Bisbe d’Arràs 1540, fou el portantveus de Carles V al concili de Trento i contribuí a la negociació de la pau d'Augsburg entre l’emperador i els prínceps protestants 1555 Al servei de Felip II, intervingué en les conferències de Marcoing i de Cercamps 1558, que prepararen el tractat de Cateau-Cambrésis Nomenat arquebisbe de Malines 1560 i cardenal mentre actuava com a governador de Flandes, la seva intransigència religiosa provocà la indignació popular Enviat a Roma, fou virrei de Nàpols 1571-75 De retorn a Madrid 1579, presidí el Consejo Supremo de Italia, contribuí a l’annexió…