Resultats de la cerca

Franciscà 1534 i inquisidor a Venècia 1557, fou bisbe de Sant'Agata dei Goti 1566 i de Fermo 1571-77 Aplicà la reforma tridentina reestructurant la cúria romana 1588, fixà en setanta els membres del collegi cardenalici, exigí la memòria diocesana dels bisbes en la visita ' ad limina ' i publicà la Vulgata 1590 Prohibí les censures mútues entre els partidaris de Baius i els de Lessius en la controvèrsia sobre la gràcia Políticament obstaculitzà el predomini castellà a Itàlia i impedí l’accessió al tron a Enric IV de França 1585 Es preocupà pels problemes urbans de Roma un dels aqüeductes que…

Zelós i caritatiu, no pogué sostreure's al poder dels Crescenzi , que forniren els tres papes successius És considerat, sense gaire fonament, com el primer papa que canvià de nom en ésser elegit

Bisbe d’Acerenza 1363 i de Bari 1377, la seva elecció trencà la sèrie de papes francesos, fet que, agreujat per la pressió del poble romà durant el conclave i per la poca perspicàcia a desfer l’afrancesament del sacre collegi, motivà l’elecció de Climent VII a Fondi 1378 i l’inici del Cisma d'Occident No el reconegueren França, Catalunya-Aragó, Castella, Escòcia i Nàpols Lluità aferrissadament contra Nàpols per obtenir la seva submissió, i castigà severament una conjuració de cardenals que el volien destituir

Ardiaca de Lieja 1240 i bisbe de Verdun 1253, fou patriarca llatí de Jerusalem 1255 El 1262 s’oposà al casament de l’infant Pere, fill de Jaume I de Catalunya-Aragó, amb Constança de Sicília, filla del rei Manfred i possible hereva, com en realitat ho fou, del regne de Sicília, i també volgué evitar el matrimoni entre la infanta Isabel, filla de Jaume I, i el príncep Felip l’Ardit

Pertanyent a una petita família feudal, lluità contra els grans senyors feudals i es proclamà negus Modernitzà el país, reorganitzà l’administració territorial i l’exèrcit, posà l’Església sota el seu control i intentà de crear una nova noblesa de mèrit que depengués directament del sobirà Derrotat per una expedició britànica dirigida per Napier, se suïcidà

Es formà a Montecassino i excellí com a hagiògraf Partidari de Pasqual II, un cop papa fou perseguit per la família Frangipani i per l’emperador Enric V, el qual féu elegir l’antipapa Gregori VIII

Consagrà emperador EnricVI Durant el seu pontificat hagué de resistir les pressions d’aquest respecte a la seva política italiana annexió de Sicília a l’Imperi

Religiós camaldulenc, fou creat cardenal 1826 i prefecte de Propaganda Fide Elegit papa, reprimí amb l’ajut d’Àustria la revolta contra el poder pontifici iniciada a Bolonya Tingué un govern accidentat per la ruptura de relacions diplomàtiques amb Espanya i Portugal 1835-40 i amb Prússia i Rússia pels matrimonis mixts i la persecució tsarista contra els catòlics rutens Condemnà Lamennais 1832 i GHermes 1835

Fundat l’any 1932, nasqué amb el nom d’Unió Esportiva Rubí impulsat per Joan Deu Creà equips masculins i femenins, i el 1967 el sènior femení guanyà el Campionat de Catalunya de primera categoria Durant els anys seixanta adoptà el nom CB Rubinense en passar a dependre de la Cooperativa Rubinense Fins els anys vuitanta participà en l’OAR Posteriorment s’inscriví en competicions de la federació i el 1983 adoptà el nom de CB Rubí La temporada 1995-96 l’equip masculí ascendí a primera catalana i posteriorment jugà a la Copa Catalunya Desaparegué la temporada 2007-08…

Fou fundat el 1909 amb el nom de Club Z, però abans d’acabar l’any adoptà la denominació d’Andreuenc El primer terreny de joc fou l’anomenat Camp de les Medecines, situat al carrer d’Escòcia amb la carretera de Barcelona avui carrer de Concepció Arenal Més tard es traslladà a Can Tisó, al barri de la Trinitat, i adoptà un uniforme amb franges vermelles i grogues El 1911 alguns jugadors passaren a la Societat Casal Nacionalista Republicà, d’on sorgí l’Avenç Futbol Club Des de llavors ambdós equips rivalitzaren fins el 1925, quan es fusionaren per donar lloc a la Unió…