Resultats de la cerca

És coeditada entre l’editorial esmentada i el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona Els seus directors són Rafael Aracil i Josep Termes, i el cap de redacció, Agustí Colomines La revista dedica atenció fonamentalment a la història, però els darrers anys ha ampliat el seu abast temàtic a les arts i el pensament Té una periodicitat quadrimestral

Fou dirigit per GGJagoda , NIJežov i finalment per LPBerija Fou l’organisme a través del qual es promogueren els processos de Moscou El 1943 el NKVD fou dividit i, després de diversos remodelatges, la seguretat de l’estat fou confiada al KGB

Nascut en la pobresa, el seu pare, comunista convençut, morí assassinat el 1944, i ell s’afilià a les Joventuts Comunistes de molt jove En 1950-54, becat, estudià comptabilitat a la Unió Soviètica Al seu retorn, començà a treballar al Ministeri de Finances fins el 1959, que esdevingué agregat de l’ambaixada hongaresa a Sofia Des d’aquest any, ocupà càrrecs diplomàtics i en la secció d’afers estrangers del Comitè Central del Partit Comunista Hongarès El 1985 fou nomenat vice-primer ministre d’Afers Estrangers, i al maig del 1989, ministre d’Afers…

Secretari polític del Partit Moderat des del 1973, en fou president del 1986 al 1999 Cap de l’oposició, fou primer ministre a guanyar els conservadors les eleccions del 1990 Des d’aquest càrrec, negocià l’entrada de Suècia a la Unió Europea Derrotat pels socialdemòcrates en les eleccions legislatives del 1994, del 1996 al 1997 fou representant de la UE al conflicte de Bòsnia-Hercegovina i el 1999 fou nomenat enviat especial del secretari general de l’ONU als Balcans Forma part del consell assessor del Center for European Reform Londres i de l’Institut Aspen d’Itàlia Consultor sobre …

Professor d’història, milità abans de la Segona Guerra Mundial en el partit demòcrata popular democratacristians El 1943 succeí Jean Moulin en la presidència del consell nacional de la resistència Fou un dels fundadors del Mouvement Républicain Populaire 1944 Ministre d’afers estrangers del govern provisional del general De Gaulle 1944-46, signà el tractat francosoviètic de Moscou 1944, preconitzà la divisió d’Alemanya i l’aïllament diplomàtic i comercial d’Espanya President del govern provisional 1946 i del consell de ministres 1949-50, féu adoptar pel país la constitució de la…

S'educà a Eton i Oxford Participà en la Primera Guerra Mundial com a oficial de l’exèrcit britànic, i el 1923 fou elegit diputat al parlament del Conservative and Unionist Party Fou secretari d’Austen Chamberlain 1926-29, sotssecretari pel Foreign Office 1931-33 i ministre d’afers estrangers quan s’esdevingué l’expansió del feixisme a Europa, davant el qual adoptà una política d’intransigència Oposat a la política d’apaivagament de Neville Chamberlain, dimití el càrrec pel febrer del 1938 Fou ministre dels dominis 1939 i de la guerra 1940, fins que acceptà novament el ministeri d…

Periodista i advocat, el 1975 fou ministre d’afers estrangers de Timor Est durant els nou dies d’independència fins a l’annexió indonèsia declarada illegal per l’ONU Exiliat a Sydney Austràlia, fou el principal portaveu del Front Nacional de la Resistència de Timor FRETILIN des del 1975 fins a la nova proclamació de la independència, després de la qual fou nomenat responsable d’afers estrangers del govern provisional El 1996 li fou concedit el premi Nobel de la pau, compartit amb l’arquebisbe de Dili Carlos Filipe Ximenes Belo , per la defensa dels drets humans a…