Resultats de la cerca

Els responsables del Zoo de Barcelona presenten dues gorilles femelles que van néixer al mes passat en aquest recinte, les primeres que hi neixen des del 1981 Les dues gorilles són filles de Machinda i Kena, dues de les filles de Floquet de Neu, i es tracta de les primeres nétes del gorilla albí Les cries que reben els noms de Nimba i Batanga són negres, com correspon a l’espècie, però una d’elles té tres falanges clares, sense pigmentació

Germà de Simó IV de Montfort Senyor de La Ferté-Alais Participà en la tercera croada a Palestina i en la quarta, però acudí en ajut del seu germà en la croada contra els albigesos Pel fet d’haver-lo defensat en el concili IV del Laterà, obtingué una senyoria als territoris del riu Tarn, exclosa la ciutat d’Albí Assistí el seu nebot Amalric VI en el govern del comtat de Tolosa Cedits els drets d’aquest comtat al rei de França, morí combatent a favor d’aquest contra el deposat comte Raimon VI

Heretà del seu pare i comprà 1423 el castell de Tous Anà a París 1399 per a tenir-hi activitats cavalleresques hi combaté segurament 1400 amb Pere de Cervelló i el 1406 intentà ingressar a l’orde de l’Escut Verd i la Dama Blanca, recentment fundat, i estigué a punt de combatre amb el cavaller castellà Pero Niño El 1409 era a Borgonya en missió diplomàtica Es casà amb Violant Lluïsa de Mur, que li aportà les baronies de l’Albi i Cervià i que, en restar vídua, es tornà a casar amb Frederic d’Aragó, comte de Luna

Filla del comte Pere II i de Ramgarda de la Marca i muller del vescomte de Nimes i d’Albi Ramon Bernat I Trencavell El 1067 vengué, d’acord amb el seu marit, els seus drets sobre els comtats de Carcassona i Rasès als seus oncles Ramon Berenguer I de Barcelona i a la muller d’aquest Almodis de la Marca, donació consolidada el 1068, el 1070 i el 1071 per renúncia d’altres hereus, però continuà administrant amb el seu marit i més tard amb el seu fill Bernat Ató I els comtats amb el títol de vescomtessa

Fou defensor d’una postura iconogràfica estricta, que acaba fent de l’obra d’art un document secundari i de la idea o el personatge sant que representa el veritable subjecte d’estudi Conreà especialment l’anàlisi del moment medieval, sobretot el gòtic Obres L’art religieux du XIIIe siècle en France 1899, L’art religieux de la fin du Moyen Âge en France 1908, L’art religieux au XIIe siècle en France 1923, Arts et artistes du Moyen Âge 1927, Notre-Dame de Chartres 1948 i La cathédrale d’Albi 1950 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1928

Residí a Sabadell i entrà a treballar al taller del pilot Joan Sobrepera Al juny del 1960 guanyà la primera cursa que disputava, el II Motocròs Ciutat de Sabadell El 1961 guanyà proves de velocitat i fitxà per Bultaco El 1962 guanyà la primera cursa internacional al circuit de Snetterton Anglaterra i també guanyà a Mòdena 1962, Albi, Pau i Sanremo 1964 i arribà a sumar vint-i-dues victòries internacionals Guanyà els Campionats d’Espanya de 125 cc 1962, 1964, 175 cc 1964 i 250 cc 1964 Morí en un accident durant el II Trofeu Brisamar Hi ha un monument a Sabadell en record seu

Fill gran de Pere II de Carcassona i de Ramgarda de la Marca, succeí el seu pare en part del comtat de Carcassona i en els vescomtats d’Agde i Besiers, i vers el 1065 heretà del seu cosí de tercer grau, Ramon II, mort sense successió, el comtat de Rasès Fou casat amb una dama dita Sibilla, de la qual no tingué descendència per això, en morir, deixà els comtats i vescomtats a la seva germana Ermengarda, muller del vescomte d’Albi i Nimes, Ramon Bernat, dit Trencavell, matrimoni que acabà venent els seus drets sobre aquestes terres al comte de Barcelona Ramon Berenguer I

Africà d’origen i d’una família pertanyent a l’ordre eqüestre, rebé 191 el govern de la província danubiana de la Pannònia Superior Proclamat emperador per les seves legions després de l’assassinat de Còmmode, hagué d’afrontar una temptativa del senat per restaurar una monarquia de tipus antoní, així com les pretensions dels pretorians, que havien proclamat emperador Didi Julià Sever acudí a Itàlia i, després d’haver obtingut l’adhesió de la flota a Ravenna, marxà sobre Roma, on el senat s’apressà a eliminar Didi Julià 193 dC Tot seguit reconegué el pronunciament de Clodi Albí i…