Resultats de la cerca
Es mostren 630 resultats
la Vall d’Àngel
Caseria
Caseria i antic lloc del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), al NW de la vila, al límit amb el terme de les Coves de Vinromà (Plana Alta) i de la Salzedella (Baix Maestrat).
És situada a la capçalera de la vall d’Àngel , oberta entre les Talaies d’Alcalà i la serra de Murs, drenada per la rambla de la Vall d’Àngel , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves, dins el terme de les Coves de Vinromà Hom anomena serra de la Vall d’Àngel el sector més septentrional i més alt de la serralada de les Talaies d’Alcalà
Santa Magdalena de Polpís

Vista de Santa Magdalena de Polpís
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la vall de la rambla d’Alcalà (dita també barranc de Polpís), dominada a llevant per la serra d’Irta (on s’aixecava l’antic castell de Polpís) i a ponent per les talaies d’Alcalà, de les quals baixa el barranc de les Talaies o del Mas, que aflueix a la rambla d’Alcalà, aigua avall del poble.
La vall és aprofitada pel camí tradicional de Barcelona a València carretera, autopista i ferrocarril El territori improductiu, al sector muntanyós, ocupa 2450 ha bosc i matollar De les 2350 ha censades com a secà només són conreades poc més de la meitat, dedicades sobretot a garrofers i oliveres, substituïts progressivament per ametllers Hi ha granges avicultura El 28,5% de la població activa treballa en la indústria, el 25,8% en els serveis, el 22,8% en l’agricultura i el 20% en la construcció Aquesta diversitat és deguda a la proximitat de Benicarló i Peníscola Així i tot, la…
Derecha Liberal Republicana
Política
Grup polític constituït a Madrid pel maig del 1930 per N. Alcalá Zamora, M. Maura, R. Sánchez Guerra i d’altres amb la intenció d’incorporar la dreta espanyola a un possible nou règim republicà.
El grup, després d’aconseguir l’ingrés de polítics importants com S Alba i J Chapaprieta els primers mesos de la República, es desfeu posteriorment en separar-se Alcalá Zamora i Maura El mateix mes de maig del 1930 fou organitzada la secció catalana o Dreta Liberal Republicana de Catalunya
Dreta Liberal Republicana de Catalunya
Partit polític
Organització fundada el 26 de maig de 1930 com a grup català de la Derecha Liberal Republicana de Niceto Alcalá Zamora i Miguel Maura.
Pretenia incorporar sectors conservadors al republicanisme El signants del manifest fundacional foren Felip de Solà i Cañizares, Andreu Sanahuja, Gonçal de Reparaz, J Martorell i Josep de Ros En les eleccions municipals de 1931 Solà fou escollit regidor per Barcelona i Francesc Costa per Lleida en coalicions republicanosocialistes Al mes següent, una Junta General Extraordinària 11/V/1931 del Consell central aplegà G de Reparaz, Salvador Lluc Sobiranas, Josep M Marquès, A Sanahuja, F de Solà, Josep M Portes, Antoni Jaumeandreu, Josep M Catasús, Rafael García Fando, Marià Heuras, Joan B Viver…
Bartolomé de Bustamante
Arquitectura
Arquitecte renaixentista.
És autor de l’església de Carabaña 1537, potser la primera església columnar a Castella, i de l’hospital de San Juan Bautista, dit de Afuera o de Tavera , a Toledo 1541-51, precedent del purisme d’Herrera
Ferran I
Història
Emperador romanogermànic i arxiduc d’Àustria (1558-64).
Rei de Romans 1531 i de Germània 1556 Segon fill de Felip I de Castella i de Joana I de Castella i de Catalunya-Aragó, passà la infantesa al costat de l’avi matern, Ferran II el Catòlic, i més tard, a Flandes, completà la seva educació en un ambient erasmista Per cessió del seu germà, l’emperador Carles V, des del 1521-1522, governà els dominis patrimonials dels Habsburg Alta Àustria i Baixa Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola, Tirol, Württemberg i Sundgau, i el 1527, com a espòs de la reina Anna d’Hongria i Bohèmia, fou designat per a regir ambdós estats A Hongria hagué de combatre Joan…
Pedro de Soto
Cristianisme
Teòleg castellà.
Dominicà a San Esteban de Salamanca 1519, fou prior a Talavera i a Ocaña 1503-1538 i vicari general de l’orde a la Germània inferior Confessor de Carles V 1542-48, intervingué en les gestions prèvies a la celebració del concili de Trento, la redacció de l’Ínterim d’Augsburg i el tractat de Crépy Introduí a Dillingen Alemanya el tomisme renovat de Salamanca Destacat controversista, intervingué en la tercera etapa tridentina com a teòleg papal i hi defensà el dret diví de l’episcopat Defensà Bartolomé Carranza i ajudà Ignasi de Loiola Entre les seves obres cal destacar Institutiones christianae…
Antonio de Solís y Rivadeneira
Historiografia
Teatre
Dramaturg i historiador castellà.
Secretari del comte d’Orpesa i cronista d’Índies, s’ordenà de sacerdot 1667 En el teatre El doctor Carlino, El amor al uso, Un bobo hace ciento , etc es mostra seguidor de Calderón Molt més important és la seva tasca d’historiador, com es reflecteix en la Historia de la conquista de Méjico 1685, amb una prosa elegant i acurada Les seves Poesías sagradas y profanas 1692 palesen influències gongorines
Archivo General de la Administración
Arxiu intermedi de l’administració central creat pel decret 914/1969 i continuador de l’Archivo General Central d’Alcalá de Henares, destruït el 1939.
Les obres de l’edifici —situat també a Alcalá de Henares i dissenyat per Juan Segura de Lugo— finalitzaren el 1973 els primers fons ingressaren un any abans i fou inaugurat oficialment el 1976 María del Carmen Pescador del Hoyo dirigí l’arxiu durant els deu primers anys La primera etapa 1972-85 es caracteritzà per la salvaguarda del patrimoni documental als seus dipòsits arribaren gran quantitat de fons i les transferències administratives que no s’havien efectuat des de la desaparició de l’Archivo General Central La segona etapa, a partir del 1985, es caracteritza per la finalització de la…
Gutierre de Cárdenas
Història
Senyor de Cárdenas.
Fou mestre-sala i tresorer d’Isabel I de Castella, en el casament de la qual amb Ferran d’Aragó 1469 ell intervingué Lluità en les guerres de Portugal i, principalment, de Granada A més de nombrosos càrrecs, obtingué les senyories de Maqueda, de Torrijos, d’Asp, d’Elda, d’Elx i de Crevillent aquestes dues darreres poblacions 1470 hi oposaren sempre resistència Fou casat amb Teresa Enríquez, cosina de Ferran II, coneguda per la Loca del Sacramento El seu fill Diego de Cárdenas y Enríquez mort el 1542 rebé els títols de duc de Maqueda 1530 i el d' adelantado mayor de Granada, que passaren als…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina