Resultats de la cerca

La temporada 1960-61 ingressà a l’equip amateur del Futbol Club Barcelona Jugava de lateral i milità al Comtal 1962-68, l’Sporting de Gijón 1968-69 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1969-72 En retirar-se passà a exercir de massatgista al Futbol Club Barcelona i la temporada 1973-74 s’incorporà al primer equip, agafant el relleu del seu pare També fou massatgista de la selecció estatal 1974-90 i arribà a ser present en quatre Copes del Món L’estiu del 2006 es jubilà i al setembre d’aquell any rebé un calorós homenatge al Camp Nou

S’inicià a Torredembarra l’any 1959, només arribar a Catalunya Com a amateur fou campió de Catalunya d’aficionats 1961, 1964 i de muntanya 1961, i campió provincial 1963-65 Competí professionalment amb els equips Ferrys 1966-68 i Pepsicola 1969 Fou campió d’Espanya per regions 1968 i guanyà una etapa de la Vuelta a Andalusia 1966, de la Vuelta a Espanya 1967, de la Euskal Bizikleta 1967 i de la cursa de San Salvador del Valle 1968 Disputà quatre Vueltas a Espanya 1966-69 i un Tour de França 1967

Resident a Catalunya des de la infància, fou un pioner del periodisme d’esports minoritaris, conegut especialment pels seus articles de beisbol publicats a les pàgines de Mundo Deportivo , del qual fou fundador Entre el 1932 i el 1976 fou redactor de Mundo Deportivo , La Vanguardia , El Correo Catalán , El Noticiero Universal i Tele-exprés Durant les dècades de 1960 i 1970 fou directiu de les federacions catalana i espanyola de beisbol Posteriorment formà part de la junta directiva l’Agrupación Española de Periodistas Deportivos

Pioner de l’handbol a onze a Catalunya, el 1942 fou el primer tècnic que organitzà cursets per a entrenadors a la Federació Catalana d’Handbol Gràcies a la seva feina sorgiren els primers equips federats el Futbol Club Barcelona, el Frente de Juventudes de Barcelona, el Sindicato Español Universitario de Barcelona, el Policía Armada y Tráfico PAYT, el Batalló de Transmissions, el Club Deportivo Ibérico, el Provençals Poblet, l’Ideal Vallvidrera, el Club Deportivo Hispano Francés, i les Joventuts Hitlerianes, posteriorment Joventuts Alemanyes Dirigí múltiples equips masculins i femenins

Membre del Tir Esportiu Mataró i de l’Arcs Club Maresme Guanyà quatre Campionats d’Espanya de recorregut de bosc durant els anys noranta, el primer dels quals fou el 1991 Posterioment també aconseguí diversos títols de Catalunya en tir de bosc i de camp

Fou jugador del Can Mèlic, el Nike Sports i l’Esquaix Rocafort, i assolí la posició número 7 del rànquing espanyol També ha estat entrenador, àrbitre internacional i jutge àrbitre Fou el fundador i el primer president de la Federació Catalana d’Esquaix i Raquetbol 1986-94 i durant el seu mandat se celebrà a Barcelona el Campionat del Món d’esquaix 1994 També fou president de la Federació Espanyola d’Esquaix 1994-98

Cinturó negre cinquè dan, el 1978 obrí el seu propi club especialitzat en l’ensenyament del taekwondo, el Won Farrés del Prat de Llobregat Exercí com a tècnic i formà taekwondistes com Nemesi Ferrera També coordinà diversos cursos per a preparadors Té el títol d’àrbitre internacional de la World Taekwondo Federation WTF Ocupà la vicepresidència de la Federació Catalana de Taekwondo a l’inici dels anys noranta

Format al Club Atlètic Santa Coloma, destacà com un dels millors migfondistes del panorama espanyol Fou campió de Catalunya de 1500 m 1993 Guanyà dues medalles de plata als Campionats Iberoamericans 1990, 1992 en la mateixa prova, i disputà els Jocs Mediterranis 1991

Compaginà la competició en les modalitats d’aigua dolça, salmònids i mar costa, però obtingué els millors resultats en la darrera Fou membre fundador de l’equip Kali Test, amb el qual aconseguí tres títols de campió d’Espanya de clubs 1992, 1996, 1998 i dues medalles de bronze estatals 1999, 2003 També guanyà la medalla de plata en el Campionat del Món de clubs de mar-costa 1999

Migcampista format al planter del RCD Espanyol, debutà amb el primer equip el 1978 Fou cedit al CE Sabadell la temporada 1978-79 i quan tornà a l’equip blanc-i-blau hi jugà de manera esporàdica durant dues temporades 1980-82 Tornà al Sabadell en la temporada següent i després fitxà pel Salamanca, el Logroñés, el Palamós i el Figueres, on es retirà l’any 1993 Fou internacional sub-19 i olímpic en tres partits