Resultats de la cerca

Introducció El Vallespir, vall aspra i terra de muntanyes, s’obre a l’est a la plana del Rosselló a partir de Ceret i de Sant Joan de Pladecorts Entre el massís del Canigó al nord, el de Costabona a l’oest i les Alberes al sud, els habitants de la primera edat mitjana van trobar refugi en aquesta terra, van installar-hi els seus camps i ben aviat van saber treure profit dels recursos que oferia la fusta, els cursos d’aigua, les pastures i els minerals van contribuir a fer progressar aquest petit pagus remot Als segles centrals del feudalisme, al Vallespir es desenvoluparen les activitats…

Aquesta església, avui desapareguda, fou el temple de l’hospital bastit al coll de la Perxa, al límit entre la Cerdanya i el Conflent El pelegrí o el viatger de l’edat mitjana que, pel Conflent, pujava a la Cerdanya, trobava al peu del camí, al final de la penosa ascensió, l’hospital de Santa Maria de la Perxa El coll de la Perxa, que als documents llatins pren el nom de portus de Pertica el port de la Perxa, era d’accés difícil durant l’hivern El nom li venia de les perxes plantades al sòl i que eren destinades a guiar el viatger sobre la neu S’hi arribava per la strata confíentana el camí…

Després de limitar els termes municipals de Calmella i de Tellet, a l’esquerra, amb els de Sant Marçal i Teulís, a la dreta, desemboca, per l’esquerra, al Tec entre la Farga de les Ames i el Vilar a Reiners Prop seu hi havia hagut la cella benedictina de Sant Joan de Bossac, dependència al s XI, de l’abadia d’Arles

Fou actiu a Arles, Avinyó i Ais, on realitzà les vidrieres de la capella de Sant Mitre a la catedral 1442 L’obra manifesta influències borgonyones, provençals i flamenques, la qual cosa ha donat base perquè hom la identifiqués amb la de l’anònim Mestre de l’Anunciació d’Ais 1442-45, bé que el problema no ha estat definitivament resolt

Aquesta església era una de les celles més antigues ecclesia S Johannis de Riardo , 820 creades pels monjos de Santa Maria de Vallespir Arles Era situada a l’oest del castell de Rard, a la vora de la carretera que conduïa al Voló per Sant Joan la Cella Les pluges del mes de juny del 1765 la feren esfondrar sobre el camí i les ruïnes foren enderrocades el mateix any

S'hi installà vers el 820, amb el seu abat Miró, després de deixar la cella de Sant Martí, sota el castell d'Oltrera, on es formà originàriament la comunitat Fundà les celles de Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de Fonollà El 1109 la comtessa Ava, regent del Rosselló, l’uní a Santa Maria de la Grassa Al segle XIII inicià una etapa de decadència, fins que el 1592 fou unit al monestir d’Arles Des d’aleshores els abats d’Arles s’anomenaren també abats de Sant Andreu de Sureda La sèrie d’abats, alguns simples prebendaris nomenats pel rei, fou continuada fins el 1801…

Estudià a Lió, on fou degà de l’internat i cap de clínica de la facultat De retorn a Perpinyà, fou cap de servei de l’hospital de Sant Joan Publicà una gran quantitat de treballs professionals Mecenes, escriví nombrosos articles sobre artistes Fou conseller de cultura de l’ajuntament de Perpinyà i un dels organitzadors dels festivals Casals a Prada, sobre els quals publicà Histoire des festivals et d’une amitié

Lluità 1826-27 a Catalunya contra els malcontents i en 1839-40 contra els carlins preses de Morella i Berga El 1841, a Madrid, la seva defensa del palau reial impedí el rapte d’Isabel II pels moderats A la segona guerra Carlina destacà a la presa de Castelflorite 1849 i fou ascendit a mariscal de camp Fou governador militar de Lleida 1849-51 i dos cops capità general de Catalunya 1854 i 1858-62 el segon desféu el desembarcament carlí a Sant Carles de la Ràpita 1860 i capturà el pretendent Carles L’èxit li valgué el marquesat de Castelflorite El seu mandat a Catalunya fou més benèvol que els…

Foren confirmats pel capítol general de l’orde celebrat a Arles el 1320 El nucli principal és constituït pels Costums de Lleida, bé reproduïts literalment, bé adaptats i en alguns punts esmenats i rectificats L’ordre de prelació de les fonts establert fou capítols aprovats, constitucions de Catalunya, usatges i dret comú, amb el benentès que no pagarien cugucies, intesties ni eixorquies Aquests costums, caiguts en desús, foren gradualment substituïts pel dret general de Catalunya