Resultats de la cerca
Es mostren 1395 resultats
aliment voluminós
Agronomia
Aliment per al bestiar, caracteritzat per l’alt contingut en aigua i substàncies cel·lulòsiques, en detriment del valor nutritiu.
Constitueixen aquest vast grup d’aliments els farratges verds, secs o ensitjats, i les fulles, les tiges, les arrels, els tubercles i d’altres subproductes dels conreus Són adequats per als remugants
agafar
Botànica
Arrelar, fer arrels, adquirir vigor, un plançó, un empelt, una planta; prendre.
licorina
Química
Alcaloide contingut en les arrels de Lycoris radiata i d’altres amaril·lidàcies.
És emprada com a succedani de l’emetina
arrelar-se
Establir-se, fixar-se en un lloc, especialment adquirint-hi béns arrels.
podostemonàcies
Botànica
Família de podostemonals integrada per plantes herbàcies aquàtiques, que viuen adherides a les pedres en cursos ràpids d’aigua.
Són plantes molt modificades, amb aspecte de criptògames, d’arrels assimiladores, de flors hermafrodites, solitàries i cimoses, sovint embolcallades per una espata bracteal, i de fruits capsulars Comprèn unes 200 espècies, exclusivament tropicals
bleda-rave
bleda-rave
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia de la família de les quenopodiàcies semblant a la bleda, però biennal, d’arrel carnosa i grossa, de carn blanca, rica en sacarosa (del 17 al 27%).
El seu conreu començà a Alemanya i a França a l’inici del segle XIX, a partir de varietats encara pobres en sucre 5-7%, que foren objecte d’un progressiu enriquiment per selecció Les bleda-raves viuen en tots els climes i en tots els sòls, tot i que prefereixen un ambient suau, sòls profunds, frescs, rics en matèria orgànica, i una mica calcaris Durant el conreu cal eixarcolar, binar i tractar el sòl amb herbicides a fi de mantenir-lo lleuger, sense crostes ni herbes Atès que la bleda-rave és una planta exhauridora, cal alternar el seu conreu amb el de lleguminoses, per a impedir que…
bolet de pi
Bolet de pi
© California Academy of Sciences / Jo-Ann Ordano
Micologia
Bolet de la família de les estrofariàcies, de barret groc de sofre amb el centre torrat, de 3 a 7 cm de diàmetre, de làmines primerament grogues, després verdoses i al final fosques, de peu allargat i de carn amarga, no comestible.
Es fa sovint sobre soques i arrels podrides de tota mena d’arbres, formant flotes denses on els barrets inferiors es taquen de bru fosc a causa de les espores dels que resten damunt
droga
Farmàcia
Cadascun dels principis actius presents en vegetals (alcaloide, oli essencial, saponina, substància purgant) o animals (castori, mesc, cantaridina), els quals, convenientment preparats i conservats, són emprats en terapèutica i experimentació.
En les plantes medicinals hom empra les parts de la planta més riques en substàncies actives arrels, flors, fulles, escorça Sovint aquestes drogues són emprades en forma de preparacions galèniques infusió, decuit, extracte, tintura
antigramínic
Agronomia
Producte fitotòxic especialment actiu contra les gramínies anuals.
Absorbit per les arrels o per les fulles, provoca l’emmusteïment i la mort per intoxicació de les cèllules A dosis elevades es comporta com a herbicida total i afecta també, aleshores, les dicotiledònies
arbre
L’Arbre de Ciència de Ramon Llull
Filosofia
Gràfic emprat per Ramon Llull amb la finalitat de facilitar l’ensenyament intuïtiu.
Consisteix en un conjunt de conceptes estructurats de manera que les arrels indiquen els principis, el tronc, una ciència, i les branques flors i fruits, els objectes d’aquesta per exemple, l’ Arbre de Ciència , 1295