Resultats de la cerca
Es mostren 814 resultats
Charles Friedel
Mineralogia i petrografia
Químic i mineralogista alsacià.
Fou catedràtic de mineralogia 1876 i de química orgànica 1884 a la facultat de ciències de París i fundà l’Institut de Chimie de París El 1887, amb JM Crafts, descobrí l’ús del clorur d’alumini en reaccions de síntesi d’homòlegs del benzè reacció de Friedel i Crafts Preparà un gran nombre de minerals artificials rútil, tridimita, etc, en collaboració amb ESarasin, i descobrí l’alcohol propílic
Jean Rostand
Biologia
Biòleg francès, fill de l’escriptor Edmond Rostand.
Ha fet estudis i experiments sobre diferents fenòmens biològics relacionats amb la genètica, com ara la partenogènesi i la producció de mutacions artificials Ha escrit obres de divulgació i de síntesi que han tingut un extens ressò, com és ara La formation de l’être, L’évolution des espèces, La genèse de la vie, Esquisse d’une histoire de la biologie i La biologie et l’avenir humain
inseminació artificial
Zootècnia
Mètode d’inseminació en què l’esperma és dipositat a la vagina de la femella amb diferents tècniques i sense acoblament ni coit.
Hom creu que al s XIV els àrabs feren inseminacions artificials amb ases, però els primers assaigs científics foren fets per Spallanzani l’any 1780, amb gossos Els russos Ivanov i Milavanov feren, al començament del s XX, importants investigacions que possibilitaren materials i tècniques aplicables a un gran nombre d’animals Actualment la inseminació artificial és practicada a tot el món, especialment en el bestiar boví Hom l’aplica també en la reproducció humana
holmi
Química
Element metàl·lic pertanyent a la sèrie dels lantànids.
Té un pes atòmic de 164,93, es fon a 1 470°C, el nombre atòmic és 67, actua amb el nombre d’oxidació de +3 i té un sol núclid natural, el 165, i set núclids artificials El 1880 PT Cleve identificà l’holmi present a l’erbina al cap de sis anys, Lecoq de Boisbaudran desdoblà l’erbina en l’holmi i el disprosi Element molt rar, hom no en coneix cap aplicació
prat

Els prats són ecosistemes molt menys complexos que l’alzinar o la brolla
© Fototeca.cat-Corel
Agronomia
Geobotànica
Zootècnia
Terreny cobert d’herba, sovint amb predomini de vegetals graminoides.
Els components principals de les diverses comunitats herbàcies dels prats són hemicriptòfits cespitosos i estolonífers, pertanyents sobretot a les famílies de les gramínies, de les ciperàcies i de les papilionàcies Els prats de pastura són pasturats directament pels ramats En els prats dalladors , que als països pocs humits necessiten regatge, l’herba és dallada i donada al bestiar Hi ha prats naturals , que es fan espontàniament, i prats artificials , que són sembrats o millorats per l’home
Mikhail Kladevič Tikhonravov
Astronomia
Tècnic rus de coets espacials.
Estudià en l’acadèmia de la força aèria Žukovskij i posteriorment desenvolupà l’estudi dels motors d’aviació El 1931, juntament amb Korol’ov, Cander i Pobedonosčev fundà el GIRD grup d’estudis de propulsió coet que s’orientà vers l’estudi i desenvolupament de coets amb propulsant líquid Sota la direcció de Korol’ov participà en els primers projectes de satèllits artificials i sondes lunars i planetàries soviètiques Exercí la docència a l’institut Bauman
Kassel
Ciutat
Ciutat del land de Hessen, Alemanya.
Port fluvial en el Fulda, afluent del Weser Situada a l’W i al peu de la Wilhelmshöhe, fou un important centre de producció de material de guerra durant la Segona Guerra Mundial Reconstruïda després dels bombardeigs d’aquesta, és avui un modern centre ferroviari i nucli industrial Produeix màquines i vagons de tren, automòbils, productes tèxtils, instruments òptics i fibres artificials És un important centre cultural hom hi celebra quadriennalment la Documenta i un festival de música Té universitat
figura
Heràldica
Classe de càrrega o d’objecte heràldic representat en un escut d’armes.
Hom distingeix entre figures naturals éssers humans i llurs membres, animals de tota mena i llurs membres, vegetals, elements —terra, foc, aigua, aire— i astres, figures artificials , que se subdivideixen en figures pròpiament heràldiques barrera, carboncle, crancelí, roc, quinquefoli, etc i figures comunes , relatives a la guerra, la caça, la música, la navegació, l’arquitectura, les arts i els oficis, la indústria, el comerç, l’agricultura, etc i, finalment, les figures imaginàries o quimèriques o fantàstiques alció, amfípter, amfisbena, àngel, etc
laminatge

Laminatge continu operacions principals, incloent-hi l’extrusió i la forja amb premsa, i productes fianls, a aprtir dels tres semiproductes d’acer de colada contínua. Moltes operacions són idèntiques amb altres metalls i aliatges
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Operació de laminar un material plàstic.
En el laminatge hom modifica l’estructura interna del material orientant la fibra en la direcció longitudinal de la peça, de manera que la plasticitat i la resistència mecànica augmenten en aquesta direcció En el laminatge en calent hom obté més bones propietats mecàniques que en l’emmotllament, però afavoreix l’oxidació i la descarburació artificials En el laminatge en fred, emprat per a deformacions petites, hom obté un gran control dimensional i un augment de la duresa i del límit elàstic
Alfons Cervera i González
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i periodista.
Diplomat en magisteri, s’ha dedicat al periodisme Com a escriptor, ha publicat la major part de la seva obra en castellà, amb llibres de poesia com Canción para Chose 1985 i Los cuerpos del delito obra completa 2002, i obres en prosa com El domador de leones 1989 i La risa del idiota 2000, entre d’altres En català ha publicat el poemari Sessió contínua 1987, i les novelles Els paradisos artificials 1995 i L’home mort 2001, premi Ciutat d’Elx
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina