Resultats de la cerca
Es mostren 435 resultats
velat
Pintura
Defecte que pot aparèixer en una superfície acabada de lacar o d’envernissar que consisteix en una disminució de la brillantor i l’aparició d’una eflorescència.
Sembla degut essencialment a l’existència d’unes condicions higromètriques anormals excés d’humitat atmosfèrica o ambiental en el moment de l’aplicació de la laca o el vernís i a una manca d’equilibri del conjunt de dissolvents, que pot modificar la constitució química de l’aglomerant de la laca o del vernís en evaporar-se només els més volàtils a causa d’un descens de la temperatura Hom sol evitar aquest defecte amb la utilització de dissolvents antivelat
barotraumatisme
Patologia humana
Alteració traumàtica de l’orella produïda per exposició a canvis de pressió atmosfèrica que originen una diferència entre les pressions atmosfèrica i intratimpànica.
Pot donar-se en el descens amb avió des d’una gran altura aerotitis i en la pràctica del submarinisme barotraumatisme per immersió Provoca lesions traumàtiques a les parets cartilaginoses de la trompa d’Eustaqui i a la cadena d’ossets de la caixa timpànica, inflamació de la mucosa que cobreix la caixa timpànica, hemorràgies i retracció o ruptura de la membrana timpànica Es manifesta amb dolor, sobtat i molt intens, i amb sordesa
Jean Daniel Colladon
Física
Enginyer i físic suís.
Professor de mecànica a l’Escola d’Arts de París i a la Universitat de Ginebra L’any 1828, mesurà, juntament amb Sturm, la velocitat del so en l’aigua 1 435 m/s i la compressibilitat dels fluids Demostrà els avantatges de l’aire comprimit en la transmissió de força de les bombes de compressió que aplicà a la construcció de túnels Sant Gotard i Mont-Lein Treballà sobre l’electricitat atmosfèrica i sobre la propulsió de les rodes de pales en els vaixells de vapor
Paul Crutzen
Meteorologia
Científic holandès.
El 1973 es doctorà en meteorologia a la Universitat d’Estocolm Des del 1980 fou membre del Max-Planck-Institut für Chemie El 1970 demostrà que els òxids de nitrogen reaccionaven amb l’ozó atmosfèric fent que disminuís la quantitat d’aquest El 1995 rebé el premi Nobel de química, juntament amb Mario Molina i F Sherwood Rowland , pel seu treball en química atmosfèrica, particularment pel que fa a la formació i descomposició de l’ozó Publicà, entre d’altres, Atmospheric Change An Earth System Perspective 1993
Josep Canadell i Gili
Ecologia
Ecòleg.
Llicenciat en biologia 1984 i doctorat en ecologia terrestre per la Universitat de Barcelona 1995 Des del 2001 és director executiu del Global Carbon Project i investigador del centre de Recerca Marina i Atmosfèrica del Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation, a Canberra Austràlia Fou director executiu del Global Change and Terrestrial Ecosystems Project 1995-98 a la Universitat Stanford EUA i director de l’Impact Center a Bogor, Indonèsia Participà en la redacció del quart informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic 2007
climatologia
Meteorologia
Geografia
Ciència del clima, que estudia els factors que el produeixen, els seus elements, la seva distribució sobre la superfície de la Terra i la influència sobre els éssers vius.
La climatologia opera amb dades procedents de les observacions meteorològiques durant llargs períodes de temps 30-35 anys, de les quals extreu els valors mitjans i els valors extrems dels diferents elements, les oscillacions periòdiques i la freqüència o repetició dels fenòmens atmosfèrics amb aquestes dades elabora mapes, gràfiques i diagrames que reflecteixin les condicions climàtiques d’un lloc determinat La climatologia és en contacte amb la meteorologia i la geografia, però el factor geogràfic localització en l’espai n'és l’aspecte més important es diferencia, però, de la meteorologia…
observatori de Greenwich
Astronomia
Observatori astronòmic fundat per Carles II a Greenwich, l’any 1675, amb la finalitat de proporcionar dades, imprescindibles als navegants d’aleshores, per a determinar la posició.
L’any 1948, atès que la contaminació atmosfèrica i la illuminació nocturna de Londres dificultaven les observacions, en fou iniciat el trasllat al castell de Herstmonceux, pròxim a Eastbourne Sussex Malgrat tot, per tal d’evitar la correcció de les nombroses mesures ja efectuades, hom continua prenent com a origen de meridians l’antic emplaçament de l’observatori Actualment, utilitza el grup de telescopis Isaac Newton de l’observatori del Roque de los Muchachos, a Canàries, bastit per una collaboració internacional en què participa per la part anglesa
atmosfera tipus
Astronomia
Meteorologia
Atmosfera ideal que correspon a l’estat mitjà de l’atmosfera en la distribució de la pressió i de la temperatura a cada altitud.
A les latituds mitjanes, l’atmosfera tipus es caracteritza per tenir al nivell del mar una pressió de 1 013,25 hPa i una temperatura de 15ºC, amb un gradient tèrmic vertical que implica una disminució de 6,5ºC per km fins a una altitud d’11 km, on se suposa que es troba la tropopausa Aquesta capa es considera isoterma a -56,5ºC fins a l’estratosfera L’atmosfera tipus s’adopta internacionalment com a base per a la graduació dels altímetres basats en la pressió atmosfèrica
autoclau
Tecnologia
Recipient de parets resistents apte per a suportar pressions internes elevades, proveït generalment d’una tapadora autoclau, que permet d’aconseguir, al seu interior, temperatures elevades de calor humida.
L’autoclau conté aigua que fa possible la calor humida , i la tapadora autoclau permet pressions molt per damunt de l’atmosfèrica i, per tant, eleva el punt d’ebullició de l’aigua fent que hom pugui aconseguir temperatures superiors als 100°C sense que hi hagi ebullició L’autoclau permet d’efectuar esterilitzacions en un temps relativament curt 20 o 30 minuts, d’accelerar certes reaccions químiques i d’efectuar tractaments, en la indústria en general, a pressions elevades, com el lleixivat de les primeres matèries en la fabricació del paper, etc
intercanviador

Intercanviador de l'estació de la Sagrera, que uneix metro i Rodalies
@ Arxiu Fotogràfic TMB
Transports
Node de la xarxa de transport públic, destinat a facilitar l’intercanvi de passatgers entre dos o més nodes de transport, que redueix el temps empleat en els transbordaments.
El sistema d’intercanviadors impulsat pel departament de territori i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya té com a objectiu augmentar l’ús del transport públic amb la integració en xarxa de les diferents línies i amb la captació d’usuaris del transport privat, mitjançant l’augment de les alternatives de viatge Com a conseqüència de tot això, es pretén aconseguir la descongestió de les vies principals, sobretot en els accessos de les zones urbanes, i la reducció del consum energètic i de la contaminació atmosfèrica i acústica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina