Resultats de la cerca

L’única energia rebuda pel planeta, la radiació solar, arriba a la superfície a través de l'atmosfera terrestre, que també canalitza la radiació terrestre La característica més destacable del balanç energètic del planeta és que, en un període representativament llarg, hi ha equilibri entre la radiació rebuda i l’emesa per la Terra, considerada aquesta globalment és a dir, superfície més atmosfera, la qual cosa explica l’estabilitat tèrmica del planeta

En aquest moviment d’ascens o descens, l’aire es refreda o s’escalfa aproximadament a raó d’1ºC per cada 100 m de variació de nivell Atès que molts moviments a l’atmosfera són aproximadament adiabàtics, el càlcul de la temperatura potencial té notables aplicacions, entre d’altres saber si l’aire que puja o baixa estarà més fred o més calent que l’ambient, fet que determina el caràcter de l’estabilitat d’estratificació de l’atmosfera

La seva distància mitjana al centre de Saturn és d’1222000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,0298 i una inclinació respecte a l’equador de Saturn de 18´ El període de revolució sideral de Tità és de 15 dies, 22 h, 41 min i 24,7 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tità és de l’ordre de 5000 km, és a dir, aproximadament com els diàmetres de Mercuri i de Mart, i la seva massa és de l’ordre d’1,401×10 2 3 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tità com un astre de magnitud 8,3 Tità és l’únic satèllit del sistema solar en el qual hom ha pogut…

La malleabilització fosa s’efectua en una atmosfera oxidant i a 1 000-1 050°C, es produeix una dissociació de la cementita en ferro i carboni, que resta en forma de mòduls o esferes de grafit a l’interior de la peça, alhora que es produeix una descarburació superficial fosa malleable blanca Si hom efectua el recuit en una atmosfera neutra i a 900-1 000°C, tot el carboni producte de la dissociació resta en forma de grafit i dóna a la fosa el color negre fosa malleable negra

La flota de satèllits d’Eumetsat està situada en òrbita geoestacionària i inclou els satèllits del Meteosat Operational Programme i del Meteosat Second Generation MSG Aquests darrers han d’anar substituint progressivament els satèllits de la primera generació El primer dels MSG, el Meteosat 8, fou llançat a l’agost del 2002 Els MSG donen informació de l’estat de l’atmosfera terrestre cada 15 minuts Eumetsat està preparant el sistema EPS Eumetsat Polar System, que incrementarà la informació disponible sobre l’atmosfera en la zona de l’oceà Pacífic

Les primeres observacions d’espectres estellars foren fetes per Fraunhofer  1817, i Kirchhoff indicà el 1860 que la identificació de les ratlles negres permetia de reconèixer els elements presents a l’atmosfera de l’astre El veritable fundador de l’anàlisi espectral fou, però, el Pare Secci, el qual des del 1863 fins al 1868 observà i descriví els espectres de més de 400 estels i en donà una primera classificació L’anàlisi espectral es fonamenta en la comparació dels espectres estellars continus, de ratlles i de bandes amb els de les fonts terrestres espectroscòpia , i en la…

Aquesta classe d’energia pot ésser considerada com una collecció o espectre d’ones d’una àmplia gamma de longituds d’ona que es propaguen amb una velocitat constant de 300 000 km/s L’espectre de la radiació solar és constituït per raigs X 0,002 μm-0,010 μm raigs gamma i raigs ultraviolats 0,010 μm-0,400 μm, el conjunt dels quals transporta el 9% de l’energia total raigs visibles 0,410 μm-0,700 μm, que representen el 41%, i raigs infraroigs 0,700 μm-1000 μm, que comprenen el 50% Hom defineix com a radiació d’ona curta l’interval que comprèn longituds d’ona entre 0,2 μm i 5 μm, i com a radiació…

És discontínua, com la hidrosfera, i comprèn totes les geleres i els dos casquets polars La seva extensió ha anat variant durant els diferents períodes geològics Actualment ocupa una superfície de 15,2 milions de km 2 , que separen l’atmosfera i la litosfera, i una petita part separa l’atmosfera i la hidrosfera Cobreix un 10% de la superfície dels continents, però fou molt extensa a l’inici de l’era quaternària 32% en el Riss i 27% en el Würm Les variacions que experimenta en superfície i en gruix influeixen en el nivell dels oceans i de les mars glaciació

Els nuclis d’Aitken són partícules que es troben en suspensió a l’atmosfera i sobre les quals es formen les gotetes de núvol i boira Es tracta dels nuclis de condensació més petits i nombrosos de l’atmosfera la seva concentració mitjana és de l’ordre d’un milió per m 3 , però pot ultrapassar més de mil vegades aquest valor en zones molt contaminades La concentració més elevada d’aquests nuclis té lloc en radis de l’ordre de 0,01 μm El seu nom deriva del fet que són els nuclis detectats pel comptador de partícules d’Aitken