Resultats de la cerca

Fill i successor del vescomte Francó II i d’Arsenda d’Empúries-Rosselló Succeí, conjuntament amb el seu germà, Volverad I, que hom veu exercir les funcions vescomtals el 925 i el 926 El 924, amb la seva muller, Riquilda filla del comte Guifré II de Barcelona, donà un alou del Narbonès a l’abadia de Montoliu És esmentat el 931, dins una acta de donació a l’església d’Elna, atorgada pel seu oncle Guadall d'Empúries-Rosselló , bisbe d’Elna Apareix encara, el 933, juntament amb el vescomte Teude de Besiers, com a executor testamentari de Reginald, bisbe de Besiers Fou, probablement,…

En virtut d’aquest contracte la major part del ingressos municipals restaven consignats consignació al pagament dels interessos i a la lluïció del deute públic municipal, i era atorgada als creditors l’administració directa d’aquest fons El contracte responia a una situació econòmica del municipi extremament difícil, agreujada per les males collites i les fams 1402, 1405 i la inundació catastròfica del 1403 Les dificultats de pagament portaren el 1431, a l’anomenada concòrdia de Barcelona entre la ciutat i els seus creditors barcelonins, que preveia una reducció de l’interès de…

Durant la Segona Guerra Mundial lluità amb les forces del general De Gaulle Fou comandant en cap de les tropes franceses a la Xina i a Tonquín 1945-46 i a la Indoxina 1952-53, cap de la regió militar d’Algèria 1956-58 i governador militar de París 1959-60 Contrari a la retirada francesa d’Algèria, topà amb el president De Gaulle i participà en la fallida rebellió militar del 1961 Algèria Refugiat a Madrid, hi fundà, juntament amb el general Jouhaud, l' Organisation de l'Armée Secrète OAS El 1962 fou capturat a Alger i condemnat a cadena perpètua, però restà lliure arran de l’amnistia …

Exercí diversos càrrecs durant els primers anys de l’administració borbònica a Catalunya El mariscal duc de Berwick i el capità general de Catalunya, príncep Pio, l’elegiren com a assessor del tribunal de la vegueria del darrer veguer de Barcelona Josep Viladomar 27 de gener de 1716 Abans de l’establiment del règim corregimental a Catalunya sollicitava la tinència de corregidor de Barcelona, i poc temps després 1718 li era atorgada una regidoria del primer ajuntament de Barcelona El 26 de setembre del mateix any el primer corregidor de Barcelona, José Carrillo de Albornoz, comte…

L’església de Sant Bernabé de les Tenes s’erigí a l’antiga vila rural de les Tenes, “ Terinas ” o “ Tendas ”, que havia estat objecte de donació dels seus delmes i primícies per part del bisbe Gotmar de Vic a l’església de Sant Pere de Ripoll, l’any 890 L’església devia existir ja el segle X com a filial del monestir ripollès I l’any 1011, a la butlla atorgada pel papa Sergi IV en reconeixement de les propietats del monestir de Ripoll, s’esmenten uns alous de “ valle Tentarios ” Al segle XVIII s’aixecà una nova església sobre el solar de l’edificació antiga L’any 1878 fou…

Poeta, novellista i crític d’art en llengua neerlandesa, és autor, en collaboració amb A Duez, del Diccionari català-neerlandès 1993 i del Diccionari neerlandès-català 2009 També és autor d’una extensíssima i reconeguda obra com a traductor al neerlandès, que abraça des del Tirant lo Blanc 1987 i el Curial e Güelfa 1996 fins a obres contemporànies com ara Bearn 1991, de L Villalonga, o Les històries naturals 1989, de J Perucho, passant per nombrosos poemes d’autors de tots els temps i les antologies poètiques del segle XX Een Catalaans bericht 1968 i Het poëtisch gelaat van de Balearen…

Des dels tres anys demostrà tenir dots excepcionals per al piano Es formà al seu país natal amb els professors Nise Obino i Lucia Branco, fins que, el 1957, el primer premi del Concurs Internacional de Rio de Janeiro li proporcionà una beca que el portà a Viena a perfeccionar els seus estudis amb Bruno Seidlhofer El 1964, a Londres, li fou atorgada la medalla Dinu Lipatti i aquell mateix any guanyà el Concurs Vianna da Motta de Lisboa El 1972 rebé el Premi Edison per l’enregistrament dels 24 Preludis de F Chopin D’altra banda, actuà sovint amb les grans orquestres nord-americanes, i també…

El terreny és molt accidentat serres de Sant Cristòfol i de les Albardes 1 311 m al sector septentrional, i penya de l’Àguila 1 246 m al límit oriental Més de la meitat del terme és format per terres improductives El bosc, principalment pinedes, ocupa unes 800 ha L’agricultura, totalment de secà, es limita al conreu de blat i de patates Hi ha mines de lignit i d’hulla, l’explotació de les quals ha estat abandonada El poble 12 h 2006, castellencs 1 134 m és sobre una petita elevació l’església parroquial és dedicada a sant Llorenç Als afores hi ha el santuari de Sant Cristòfol Fou conquerit…

Envaït el territori pels francesos 1796, restà establerta la monarquia 1801 amb Lluís I de Borbó, duc de Parma, nebot de la reina d’Espanya, Maria Lluïsa A més, fou atorgada a França la part de l’illa d’Elba que pertanyia a l’antic ducat i fou annexat al nou regne el principat de Piombino, que poc després fou canviat pels Presidis de Toscana Lluís I, en morir 1803, fou succeït per la seva muller, Maria Lluïsa, regent de l’hereu Lluís II, i el seu govern permeté l’asil als enemics de França, la qual cosa irrità Napoleó, que abolí la monarquia tractat de Fontainebleau, octubre del…

La primera notícia del lloc de Tossa data del 966, en què el comte Miró féu donació de l’alou de Tossa al monestir de Ripoll La donació incloïa les esglésies de Sant Vicenç i Sant Lionç, i fou confirmada pel comte Borrell II, el 993 L’església de “ Sancti Vicentii de Tursia ” tornarà a tenir importància com a nucli de població en la carta de poblament atorgada per l’abat de Ripoll, Ramon, el 1187 Actualment roman a Tossa la vella església, construïda dins l’antic recinte, durant el segle XIV A mitjan segle XVIII, i essent insuficient l’antic temple, es construí un de nou amb el mateix nom,…