Resultats de la cerca
Es mostren 563 resultats
capità general
Història
Transports
Oficial de la marina reial catalanoaragonesa que seguia en categoria l’almirall, del qual era considerat lloctinent des del s XIV.
Gaudia de totes les atribucions de l’almirall quan aquest no prenia la direcció de l’armada La seva jurisdicció s’estenia, per tant, a tots els regnes de la corona, i els vicealmiralls li eren sotmesos Aquest càrrec, que requeia en membres de l’alta noblesa, era generalment temporal i lligat a la preparació i a les activitats d’una flota determinada, però en algun cas fou de duració illimitada i amb cert dret a succeir l’almirall, com en el nomenament de Gilabert de Cruïlles el 1273 Era de nomenament reial, o bé de les corts i el rei, o bé de la ciutat armadora i el rei…
Agència de Ciberseguretat de Catalunya
Dret
Organisme de la Generalitat de Catalunya que té per finalitat garantir la seguretat de les xarxes de comunicacions electròniques.
Fou creada per la llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 12 de juliol de 2017 Substitueix el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya CESICAT, creat el 2009 Té com a principal missió garantir la seguretat de les xarxes de comunicacions electròniques i els sistemes d’informació en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya i de tot el seu sector públic, en collaboració amb els organismes judicials i policials Tot i les seves atribucions, en principi no està facultada per a investigar els ciberatacs i els ciberincidents, bé que en el redactat finalment aprovat s’hi…
Ignace-François de Glimes de Brabant
Història
Militar
Militar való.
Senyor de La Neffe i baró de Samar Passà al servei de Felip V de Borbó 1703 amb la companyia de guàrdies valons lluità al setge de Gibraltar 1704-05 i a la batalla d’Almansa, i participà en el setge de Tortosa 1711, on assolí el grau de tinent general Fou governador de Tortosa 1715 Felip V li confirmà el comtat de Glimes de Brabant i del Sacre Imperi Fou capità general de Castella la Vella 1727 i de Catalunya 1735-37 i 1738-42 entrà en conflicte amb l’audiència barcelonina, que pretenia de reduir les seves atribucions El 1746 fou creat gran d’Espanya
Consell del Regne
Història
Organisme polític de l’Estat espanyol creat per la llei de successió de 1947, que tenia per missió principal d’assessorar el cap d’estat en afers transcendentals.
Era format pel president de les corts, sis consellers nats alts càrrecs de l’exèrcit, l’Església i la justícia i sis membres de les corts Entre d’altres atribucions, tenia la de presentar la terna de candidats per a president de govern i la de proposar a les corts, d’acord amb el govern, el successor del cap d’estat en cas d’incapacitat d’aquest o de morir sense successió Actuà per primera vegada el 1973, quan proposà la designació de l’almirall L Carrero Blanco com a president de les corts més tard, proposà la d’A Suárez 1976 per al mateix càrrec Desaparegué arran de la…
senatconsult
Història
Dret romà
A l’antiga Roma, decisió senatorial, en resposta a la moció o la consulta d’un magistrat.
El seu text era transcrit al diari oficial i dipositat a l' aerarium Saturni Al principi, d’acord amb les atribucions del senat, que mancava de poder legislatiu, reservat fins al final del s I dC als comicis comitia , era un simple dictamen o parer del qual podien no fer cap cas els magistrats Només tingué força executiva, de llei, sota l’Imperi De tota manera, un magistrat competent, sempre un tribú, podia fer ús, sota la República, del seu dret d' intercessió o de vet contra un senatconsult Hom anomenava senatus consultum ultimum una mesura excepcional mitjançant la qual el…
mercader
Història
A l’Antic Règim, membre d’un estament (estament mercader) que comprenia les professions lligades al comerç a l’engròs (inclosos els armadors i patrons de nau), els banquers i canviadors, els corredors d’orella, els arrendadors d’imposicions i altres negociants.
Tenien atribucions i drets polítics definits i eren institucionalitzats en les capitals catalanes d’una manera parallela a la formació dels consolats des del 1283 a València i a Barcelona, durant el s XV a Mallorca, Tortosa, Perpinyà i Girona A Lleida, la matrícula de mercaders fou establerta per privilegi de Joan II a Perpinyà, la reforma del 1449 establí una matrícula de mercaders i els adjudicà les places de conseller terç i quart, la qual cosa creà una situació que es mantingué fins a la Revolució Francesa A Mallorca, aglutinats entorn del Collegi de la Mercaderia des del…
El Parlament de Catalunya destitueix el director de l’Oficina Antifrau
Fent ús de les seves atribucions, el Parlament de Catalunya destitueix, amb els vots en contra del PP 11 i la resta a favor 121, el director de l’Oficina Antifrau OAC El motiu són les filtracions d’un enregistrament clandestí al diari Público , en les quals l’aleshores director d’Antifrau, Daniel de Alfonso, manté una conversa amb el ministre de l’Interior espanyol, Jordi Fernández Díaz, per intentar incriminar polítics independentistes La cambra considera que el director fa un ús polític del seu càrrec El 28 de juliol el Parlament de Catalunya elegeix nou director de l’OAC, amb…
boig | boja
Antropologia
Que ha perdut la raó, que pateix una malaltia mental.
En la cultura popular hom tenia el boig com a posseïdor de facultats especials, sovint sobrenaturals, i com a objecte de supersticions diverses L’exaltació de la bogeria, que sembla provenir de les saturnals saturnal romanes i de la creença en una època de capgirament de les jerarquies socials edat d’or, sembla palesa en costums com els de la diada dels Innocents o els del Carnestoltes Als Països Catalans hom elegia un personatge que era anomenat abat, bisbe, papa o rei dels boigs , les atribucions del qual consistien a organitzar les farses populars La festa dels boigs havia…
Nicolle des Celliers de Hesdin
Música
Compositor francès.
Les dades sobre la seva vida són escadusseres Probablement passà algun temps a Itàlia, perquè Lanfranco el cita entre altres compositors actius en aquest país cap al 1533 Fou mestre de cor a la catedral de Beauvais almenys des del 1536 fins a la seva mort, que, segons l’epitafi de la seva tomba en aquesta catedral, degué ser prematura Les seves obres començaren a circular cap al 1520 i ben aviat li crearen una bona reputació Algunes peces s’havien atribuït a altres compositors com A Willaert, Lupus Hellinck, N Gombert o J Mouton Moltes de les obres que semblen seves per les indicacions de les…
itinerari
Història
Trajecte, recorregut, camí a seguir.
Són anomenats itineraris d’Antoní cadascuna de les rutes principals de l’imperi Romà, segons una relació d’època incerta, probablement de cap a la fi del s IV dC Són descrites dues vies importants dels Països Catalans La principal, que seguia el litoral, des de Narbona, per Ruscino Castellrosselló, i passava l’Albera per Summo Pyreneo i per Aquis Voconis Caldes de Malavella, anava a Barcelona i per Ad Fines Martorell duia a Tarragona, Tortosa i València Ací se separava de la costa, passava per Xàtiva i anava a cercar el pas d’Almansa L’altra seguia el mateix camí fins a Tarragona, des d’on es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina