Resultats de la cerca

Estudià matemàtiques i física a la Universitat de Toronto i es doctorà en física a la Universitat de Harvard l’any 1948 El 1979 fundà l’Institut de Física Teòrica a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara UCSB, del qual fou director fins el 1984 En el camp de la física fou distingit amb el premi Oliver Buckley 1960 i el premi Davisson-Germer 1977, i el 1998 rebé la Medalla d’Or Niels Bohr de la UNESCO Aquest mateix any guanyà el premi Nobel de química, juntament amb l’anglès John APople, per les seves aportacions en el desenvolupament de mètodes computacionals aplicats a la química…

El 1995 participà en la copa del món d’esquí Aconseguí els seus resultats més importants a partir del 1997-98 Als Jocs Olímpics d’hivern de Nagano 1998 guanyà la medalla d’or en eslàlom gegant i en supergegant, tot i haver patit dos accidents durant les proves La mateixa temporada es proclamà campió de la copa del món en gegant i supergegant, i en la classificació general Des d’aleshores imposà la seva hegemonia El 1999 assolí dos títols del campionat del món descens i supergegant i un a la copa del món supergegant, i el 2000 es proclamà guanyador de la copa del món en descens, gegant,…

Creà mons sense sortida on els personatges, guiats per un impuls de crueltat, s’agredeixen mútuament El seu llenguatge és una barreja inquietant d’argot i fórmules burocràtiques Destaca la Tetralogie der Fäkalien ‘Tetralogia de les matèries fecals’, 1990-92

És considerat un dels esquiadors més complets de la història, capaç d’aconseguir victòries en les cinc modalitats alpines descens, supergegant, eslàlom i combinada descens i eslàlom Té un excellent palmarès cinc vegades campió de la copa del món 1985, 1986, 1989, 1991 i 1993, onze medalles als campionats del món d’esquí, 46 victòries en tres descensos, nou victòries en supergegant, set en gegant, setze en eslàlom i onze en les combinades a la copa del món, a més de dues medalles de plata al supergegant i gegant en els Jocs Olímpics d’hivern d’Albertville 1992 Una lesió del genoll…

Fou l’impulsor del moviment modern a Àustria Professor a la Kunstakademie de Viena 1956 i urbanista de la ciutat 1958, posà en marxa la reestructuració de la capital austríaca A la Sala Municipal de Viena 1954-58, així com a les de Bremen i Ludwigsburg, revestí l’estructura d’acer amb alumini Juntament amb Auböck, creà una colònia de xalets prefabricats, seguint de prop els esquemes de la Werkbund

Estudià el càlcul de variacions, que aplicà a la geometria diferencial Participà activament en la definició de la teoria general de la integració

Pels seus treballs sobre els àcids biliars i sobretot pels seus nous mètodes de microanàlisi orgànica rebé el premi Nobel de química l’any 1923 La seva obra principal és Die quantitative organische Mikroanalyse 1917

Professor a Nova Zelanda i, des del 1945, a Londres, s’oposà tant al psicologisme i a l’historicisme com a l’inductivisme baconià Amb una actitud molt propera a la del cercle de Viena, Popper féu una important aportació a l’epistemologia en substituir el criteri empirista de verificació per un criteri de demarcació entre ciència i metafísica ideat per ell, la falsabilitat , mitjançant el qual suggereix que cal plantejar tota nova teoria com a virtualment refutable Exposà per primer cop aquestes idees en Logik der Forschung ‘Lògica de la investigació’, 1934, i la posterior traducció i edició d…

Fou mestre de capella de la catedral d’Estrasburg El 1792 anà a Londres, on dirigí concerts en els quals competí amistosament amb el seu antic mestre Haydn Establert a París, esdevingué editor de música i fabricant de pianos que foren famosos per llur qualitat Les seves composicions simfonies, simfonies concertants, concerts i música de cambra són elegants i refinades

Deixeble, com Husserl, de Franz Brentano, orientà el seu pensament en una direcció parallela a la fenomenologia, en particular en la teoria de l’objecte conegut fora de tota existència És autor d' Über die Annahmen ‘Sobre les assumpcions’, 1902 i Untersuchungen zur Gegenstandtheorie und Psychologie ‘Investigacions sobre la teoria de l’objecte i la psicologia’, 1904