Resultats de la cerca

Participà en el constructivisme 1919, i fou nomenat professor d’art a Moscou 1921 però, a causa de la reacció governamental davant l’art d’avantguarda, s’exilià a Berlín i a Suïssa En el llibre Història de dos quadrats , publicat a Holanda el 1922, exposa la seva visió de l’art La seva obra pictòrica exercí una influència fonamental en l’evolució de l’art abstracte

Collaborà en La Pléiade i en el Mercure de France La seva trajectòria poètica evoluciona des d’uns primers moments encara romàntics fins a una creació totalment d’avantguarda, dintre ja del surrealisme Entre les seves obres cal esmentar Le bouc émissaire 1889, Les féeries intérieures 1907, La mort du berger 1928 i pòstumament Bretagne est univers 1941 i L’Ancienne à la coiffe innombrable 1946

Seguidor dels corrents d’avantguarda fou un dels iniciadors de la revista Skamander , la seva poesia va des d’una gran exaltació lírica fins a actituds més meditatives i filosòfiques Cal destacar els reculls Wiosna i wino ‘Primavera i vi’, 1919, Laur Olimpijski ‘Llorer olímpic’, 1927, Pamiętnik miłości ‘Memorial d’amor’, 1925, Rozmowa z puszczą ‘Conversa amb el bosc’, 1929 i Róża wiatrów ‘La rosa dels vents’, 1942

Després d’assimilar els moviments d’avantguarda s’orientà cap al realisme Anà a Itàlia per estudiar els pintors antics, especialment Il Caravaggio El 1926 participà en l’escola de Montparnasse, però retornà a Itàlia Conreà un realisme fotogràfic de colors molt vius i un dibuix molt rigorós Féu algunes composicions de gran format Els dos àngels , Natura morta amb mirall És autor de l’autobiografia La mia avventura 1963

Bàsicament autodidacte, fou un dels principals exponents al Japó de l’avantguarda d’origen europeu Schönberg, Schaeffer i Messiaen La seva obra fa un ús considerable de material preenregistrat i inclou, entre d’altres, un Requiem 1957, November Steps 1967, per a orquestra i instruments tradicionals japonesos, A Flock Descends into the Pentagonal Gardens 1977 i Visions 1990, per a orquestra És també autor de diverses bandes sonores

Començà dins el simbolisme amb A cinza das horas 1917, però ja amb Ritmo Dissoluto 1924 inicià una poesia antiacademicista, aconseguida a Libertinagem 1930, on conjugà satanisme, humorisme i sentimentalisme Les seves obres posteriors tornaren a la transposició irònica de la vida quotidiana Estrela de Manhã 1936, Lira dos Cinquent'anos 1944, Opus 10 1952 La seva obra facilità el pas del Modernisme a la lírica d’avantguarda

És una mena de música experimental que prescindeix dels esquemes clàssics tradicionals N'ha estat el fundador i compositor principal Josep MMestres i Quadreny Segueix la tendència de donar importància a l’atzar com a mètode de composició Josep Cercós i Josep Casanoves també han conreat formes obertes

Fill del lingüista Jaume Vallcorba i Rocosa , estudià filosofia i lletres a Barcelona Expert en literatura medieval, fou professor de filologia romànica a la Universitat de Barcelona i, entre el 1994 i el 2004, feu classes de literatura de tradició europea a la Universitat Pompeu Fabra Impulsor d’activitats diverses en el camp artístic i literari d’avantguarda, el 1979 fundà l’editorial Edicions dels Quaderns Crema i la revista Quaderns Crema , publicada fins el 1984 Com a poeta és autor d’ Onades i estels 1973, d’inspiració pròxima a la cançó pop A l’hivern preus especials 1976, d’elaboració…

Deixeble de V Persichetti i S Wolpe, les seves obres es vinculen amb els corrents avantguardistes representats per J Cage, L Nono i I Xenakis Tot i el seu compromís amb la revolució cubana, la seva música no tendeix en absolut al nacionalisme Format al Juilliard School i al Hartt College of Music, la seva assistència al Festival de Tardor de Varsòvia el 1961, on escoltà composicions de K Stockhausen i K Penderecki, li permeté conèixer l’avantguarda musical De retorn a Cuba fou assistent musical a Radio Habana i professor de composició al conservatori de la ciutat També ocupà el…

Graduat en lleis a París, fundà un teatre d’avantguarda a Peterburg i posteriorment fundà una companyia que actuà en diversos teatres parisencs amb molt d’èxit Pitoëff triomfà sobretot com a director pel seu agosarament en la presentació d’un repertori selecte clàssic i modern La seva muller, Ludmilla Pitoëff Novorossijsk 1899 — Rueil-Malmaison, Sena i Oise 1951, fou una excellent actriu que representà obres de Dumas, Anet, Ibsen i, sobretot, de teatre religiós