Resultats de la cerca

 

Ordenat el 1635, fou successivament mestre de capella de les catedrals de Carpentràs, Arles, Ais de Provença, Nimes i Avinyó Li han estat atribuïts amb poc fonament algunes misses i motets, però de fet és conegut per les nadales que escriví a partir del 1660, publicades en sis reculls 1669-74, en les quals, tot i el gènere religiós, adopta sovint un to maliciós i lleuger, que entronca amb la pastorella i els gèneres populars més profans Els felibres reeditaren aquests cançoners el 1856, i la música d’una de les nadales fou emprada per a musicar la Cansoun de la Coupo , himne de…

Professor a Avinyó, tingué com a deixeble el jove Frederic Mistral Publicà un recull de poemes, les Margaridetas 1847 El seu paper d’artífex de la renaixença provençal es confirmà amb la fundació del felibritge Fou l’editor de l’ Almanac provençau , on publicà una sèrie de contes de caràcter moralitzador escrits en un llenguatge fortament saborós s’editaren el 1883 Reialista i catòlic, concebé la poesia com un culte de les virtuts domèstiques i l’exaltació dels valors tradicionals Sabé hàbilment posar en escena personatges populars Algunes de les seves obres, com és ara La…

Acabà els estudis eclesiàstics a Carcassona el 1816 En 1818-34 fou professor del seminari de Carcassona i Elna-Perpinyà, diòcesis aleshores unides En independitzar-se Elna el 1824, fundà el seminari a Prada 1825 i poc temps després a Perpinyà, d’on fou rector fins el 1831, en què fou nomenat vicari general de la diòcesi Nomenat bisbe de Nevers 1834, on desplegà una gran activitat per al redreç espiritual de la diòcesi, i, el 1845, d’Avinyó, on defensà els drets eclesiàstics, lluità contra el monopoli estatal en l’ensenyament i defensà les monges hospitaleres expulsades pel govern…

 

 

 

Vers el 1707 anà a París, on fou un dels principals compositors de les cèlebres Grandes Nuits de Sceaux El 1714 presentà a l’Opéra de París l’òpera ballet Les fêtes de Thalie 1714 Compongué òperes còmiques, motets i cantates i les òperes Les amours des dieux 1727 i Le triomphe des sens 1732 Morí, boig, al manicomi de Charenton,

Estudià al conservatori de París, ensenyà harmonia, anàlisi musical i composició Juntament amb YBaudrier, AJolivet i DLesur fundà el grup La Jeune France De la seva primera època es destaquen el Quatour pour la fin du temps 1941, Vision de l’Amen , per a dos pianos 1943, Vingt regards sur l’enfant Jésus 1944, Turangalila-Symphonie 1948, etc Des del 1950 inicià recerques rítmiques que han influït en la música contemporània Quatre études de rythme , que inclou el cèlebre Mode de valeurs et d’intensités 1949 Més tard escriví Cronocromies 1960, Sept Haï-kaï 1962, Et exspecto…

Metge de professió, inicià la seva carrera política al Partit Comunista, del qual fou expulsat l’any 1966 Posteriorment participà en les protestes del maig del 68 i des d’aquest any treballà com a metge en missions humanitàries en diversos països subdesenvolupats o amb conflictes armats, i fundà l’organització Metges Sense Fronteres 1971, de la qual fou el president fins al 1979 L’any 1980 creà l’entitat Metges del Món  Membre del Parti Socialiste , sota la presidència de François Mitterrand, des del 1988 ocupà càrrecs governamentals secretari d’Estat d’Acció Humanitària de l’…