Resultats de la cerca

Es formà com a ajudant de direcció i a partir del 1958 s’establí a Alemanya, on realitzà una obra coherent i complexa, de forta inspiració brechtiana Chronik der Anna Magdalena Bach ‘Crònica d’Anna Magdalena Bach’, 1967, Othon 1969, Geschichtsunterricht ‘Lliçons d’història’,1972, Moses und Aaron ‘Moisès i Aaró’, 1974, Fortini Cani 1974, Dalla nube alla resistenza 1979, Trop tôt, trop tard 1981,  Klassenverhältnisse ‘Relacions de classe’, 1984, Sicilia 1998 i d’altres Treballà en collaboració amb la seva esposa, la també cineasta  Danièle Huillet París, 1 de maig de…

Des de molt jove començà a rebre formació musical Estudià orgue amb Johann Bernhard Bach i Johann Andreas Kretschmar, i el 1702 era primer organista a l’església de Sant Tomàs d’Erfurt Més tard, a Weimar, fou organista i professor de música del príncep Johann Ernst En aquesta ciutat estigué en relació amb el seu cosí, JS Bach, que llavors treballava a la cort Walther fou una figura important en la història de la música barroca alemanya El 1732 publicà el seu Musicalisches Lexicon , el primer gran diccionari en alemany que incloïa tant termes musicals com biografies…

Estudià musicologia a la Universitat d’Amsterdam i es diplomà amb dos premis en orgue i clavicèmbal al conservatori d’aquesta ciutat Ha fundat diversos grups de música antiga, entre els quals Musica da Camera 1966, Musica Antiqua Amsterdam 1970, Orquestra Barroca d’Amsterdam 1978 i el Cor Barroc d’Amsterdam 1992, dedicats fonamentalment a la música dels segles XVII i XVIII Ha aparegut com a director convidat de nombroses orquestres, com ara la Simfònica de Viena Al mes de juny del 2000 dirigí La flauta màgica , de Mozart, a Rotterdam Aquest mateix any presidí el jurat del Concurs…

JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum II, fuga VIII, BWV 877 © Fototecacat/ Jesús Alises La referència al mirall respon al fet que, si se situa un mirall per sota d’un tram melòdic, el que es reflecteix és la seva versió per moviment contrari de la mateixa manera, si se situa el mirall al final d’un tram melòdic, el que es reflecteix és la retrogradació d’aquest L’expressió imitació per mirall s’utilitza per a designar la combinació simultània ja que pròpiament no és una imitació d’un tram melòdic amb la seva versió per moviment contrari ex 1, soprano i tenor, la seva versió…

El text es completa amb el gloriapatri Des del principi del segle VI forma la part més important de l’ofici de vespres En les seves primeres versions musicals monòdiques s’acostumava a cantar de forma antifonal En la polifonia renaixentista el magníficat esdevingué un text musicat amb molta freqüència En aquell període es conservava normalment el caràcter antifonal deixant els versos imparells en forma d’entonació monòdica i component en escriptura polifònica només els parells A mesura que el magníficat anà prenent el caràcter d’una composició més elaborada, durant els segles XVII i XVIII,…

Així, si l’increment és del doble, una corxera passa a ser una negra, una negra passa a ser una blanca, etc Si la disminució és de la meitat, una rodona passa a ser una blanca, una blanca passa a ser una negra, etc En l’Edat Mitjana i el Renaixement, l’augmentació o la disminució podien afectar el cantus firmus El seu ús és freqüent en el tractament imitatiu dels temes de fantasies, ricercari -com el ricercare quarto , compàs 30 i següents, i el ricercare decimo, compàs 66, ambdós de Girolamo Frescolbaldi-, i fugues -com les utilitzades per JS Bach en El clavicèmbal ben temprat I, 8, compàs…

Era membre d’una prestigiosa família de músics, autors d’una considerable producció d’excellent música instrumental, especialment per a tecla Sembla que fou força apreciat com a organista Durant uns quants anys anà dos cops per setmana a Weimar a rebre lliçons de JG Walther, primer, i de JS Bach, després A partir del 1721 ocupà un càrrec musical a l’església de Sant Miquel de Buttstädt, i impartí classes a l’escola No s’ha conservat cap mostra de la seva música sacra Alguns dels seus corals per a orgue mostren una inclinació envers el tractament contrapuntístic, característic…

Aquest tipus de veu, també coneguda com a "veu lliure" pel fet de no estar subjecta a la disciplina imitativa, té un caràcter d’acompanyament i no és infreqüent en els cànons Acostuma a estar situada al baix vegeu els diferents cànons de les Variacions Goldberg , BWV 988, de JS Bach i a tenir una funció de sosteniment harmònic Tanmateix, malgrat mantenir-se externa a la trama imitativa, la veu complementària també pot assumir el paper de cantus firmus com és el cas d’alguns cànons de L’ofrena musical , BWV 1079, de Bach o d' ostinato Cànon i giga en re M, de J…

En general, el contrasubjecte presenta un perfil ben definit que es pot identificar amb facilitat, i també característiques que complementen les del subjecte com, per exemple, valors rítmics i moviment melòdic de signe oposat als utilitzats en el subjecte Un mateix subjecte pot tenir més d’un contrasubjecte fuga núm 21 del 1r volum d’ El clavicèmbal ben temprat de JS Bach, vegeu exemple, o no tenir-ne’n cap fuga núm 12 de la mateixa obra Alguns autors parlen de contraresposta per a referir-se a la versió del contrasubjecte que acompanya la resposta WjS Bach El…

Esquema 1 - forma ritornello barroca © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Aquesta forma fou característica del primer moviment -i sovint del tercer- del concert barroc El contrast instrumental derivat de l’oposició entre l’orquestra i el solista està subratllat per les diferents funcions formals que assumeixen el ritornello i l’episodi En efecte, el ritornello és la part temàtica i harmònicament estable tot i que en ocasions també pot modular, com en el cas del concert op 8, núm 8, RV 332, de Vivaldi, mentre que l’ episodi , també anomenat simplement ’solo’, té un caràcter modulant i és…