Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
Andrew Z. Fire
Bioquímica
Genetista nord-americà.
Es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Berkeley Califòrnia, i posteriorment es doctorà en genètica al Massachusetts Institute of Technology 1983 amb una tesi sobre la genètica dels adenovirus Posteriorment collaborà a Cambridge amb Sidney Brenner, un dels pioners de la genètica molecular, en les recerques sobre el DNA del nematode C elegans De 1986 a 2003 treballà al departament d’embriologia de l’Institut Carnegie de Baltimore Aquest any es traslladà a la Universitat de Stanford i compartí amb Craig C Mello el premi nacional de l’Acadèmia de Ciències dels EUA en…
Massimo Freccia

Massimo Freccia
©ignoto - Radiocorriere
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià a la seva ciutat natal abans de traslladar-se a Viena, on rebé ensenyances de F Schalk Entre el 1933 i el 1935 fou director de l’Orquestra Simfònica de Budapest De seguida fou convidat a dirigir a la Scala de Milà i als EUA, on debutà el 1938 Del 1939 al 1942 dirigí l’Orquestra Simfònica de l’Havana, i posteriorment estigué al capdavant de la Filharmònica de Nova Orleans 1944-52 i la Simfònica de Baltimore 1952-59 Parallelament, dirigí l’Orquestra de l’NBC El 1959 tornà a Itàlia, on s’encarregà de la direcció de l’Orquestra de la RAI de Roma 1959-65 Posteriorment, seguí…
Leo Spitzer
Lingüística i sociolingüística
Filòleg austríac.
Professor a les universitats de Viena 1913, Bonn 1918, Marburg 1925 i Colònia 1930, el 1933 hagué d’abandonar Alemanya, fou professor a Istanbul i el 1936 passà a Baltimore Format a l’escola de Meyer-Lübke, el seu interès s’estengué a tota la Romània Lingüista i historiador de la literatura, anà decantant-se cada cop més vers els estudis d’estilística concebuts principalment en el vessant lingüístic i amb fortes influències, durant molt de temps, de Freud D’entre les seves nombroses obres cal destacar Die Wortbildung als stilistisches Mittel exemplifiziert an Rabelais 1910,…
James Mark Baldwin
Filosofia
Psicologia
Sociologia
Psicòleg, filòsof i sociòleg nord-americà.
Professor a les universitats de Toronto, Princeton, John Hopkins Baltimore i Mèxic Situat en el corrent de l’evolucionisme filosòfic, treballà sobretot en el camp de la psicologia, de l’epistemologia i de la metafísica Trobà dues maneres de comprendre la realitat la agenètica, que hom aplica a la mecànica, i la genètica, aplicada a la vida i a la cultura Com que no pot existir una completa dualitat de mètodes, cal sobreposar-hi una concepció unitària que, segons ell, és d’índole estètica Juntament amb Mc Keen Cattell, fundà la “Psychological Review” 1894-1909 En sociologia intentà de…
George Hurst
Música
Director d’orquestra escocès d’origen russoromanès.
Es formà al Reial Conservatori de Toronto, on el 1945 obtingué el primer premi de composició Poc després fou contractat com a assistent de direcció al departament d’òpera del mateix centre Entre el 1947 i el 1955 dirigí i impartí classes de direcció al Conservatori de Peabody Baltimore i entre el 1950 i el 1955 dirigí l’Orquestra Simfònica de York Pennsilvània El 1953 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Liverpool, càrrec que ocupà fins el 1957 Aquest darrer any es traslladà a Manchester, on romangué deu anys en qualitat de director de l’orquestra de la ciutat, amb…
Sergiu Comissiona

Sergiu Comissiona
© Fototeca.cat
Música
Director d’orquestra romanès naturalitzat israelià i, després, nord-americà.
Estudià al Conservatori de Bucarest amb Constantin Silvestri i Eduard Lindenberg El 1946 debutà com a director de l’Orquestra de la Ràdio Romanesa, càrrec que, del 1948 al 1955, exercí al capdavant del Conjunt de l’Estat Romanès El 1956 guanyà el Concurs Internacional de Besançon Director de l’Òpera de Bucarest 1955-58, el 1959 s’installà a Israel, on dirigí l’Orquestra Simfònica de Haifa i el 1960 fundà l’Orquestra de Cambra d’Israel De seguida fou convidat a dirigir les orquestres filharmòniques de Londres 1960-63 i Estocolm 1964-66 L’any 1969 s’establí als EUA, on dirigí l’Orquestra…
,
Costanzo di Girolamo
Literatura catalana
Romanista i catalanista italià.
Es doctorà a la universitat de Nàpols amb una tesi sobre la llengua poètica d’Ausiàs Marc 1970 Fou professor a les universitats de Nàpols 1970-72, McGill, de Mont-real 1972-74, John Hopkins, de Baltimore 1974-79, a la de Calàbria, a Cosenza 1977-89, fins a retornar a la de Nàpols 1989-2018, i fou becari del Harvard University Center for Italian Renaissance Studies de Villa I Tatti, a Florència 1977-79 Especialista en teoria i crítica literària, publicà nombrosos llibres, alguns dels quals han estat traduïts a diverses llengües, com ara I trovatori 1989 Els trobadors 1994, o l’…
Sant Martí de Lleida
Església
Església del municipi de Lleida (Segrià), a ponent del turó de la catedral de Lleida.
No se’n coneix la data de la consagració, però és esmentada dins l’ Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis , el document promulgat pel bisbe restaurador Guillem Pere l’any 1168 L’edifici romànic és d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per tres arcs torals, de perfil també apuntat, suportats per columnes semicirculars amb capitell, fust llis i base sobre un baix podi La nau és capçada a llevant amb un absis semicircular, l’interior del qual és decorat amb set petits arcs de mig punt, suportats per sis pilastres de menor alçada que les columnes Les pilastres suporten…
Robert Gerle
Música
Violinista i director d’orquestra nord-americà d'origen hongarès.
Fou alumne de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest i del Conservatori Nacional de la mateixa ciutat L’any 1942 fou distingit amb el premi Jenö Hubay Amb l’ocupació nazi d’Hongria, fou internat en un camp de treball a Budapest pel seu origen jueu Després de la Segona Guerra Mundial començà la seva carrera de solista a Europa, però el 1950 fixà la residència als Estats Units, on feu de professor en diverses institucions i universitats Fou director del Departament d’Instruments de Corda de la Universitat d’Oklahoma 1950-54 i professor del Conservatori de Baltimore 1955-68,…
William G. Kaelin
Metge nord-americà.
Graduat per la Universitat de Duke 1982 Resident 1983-87 a la Johns Hopkins University de Baltimore, el 1987 passà al Dana-Farber Cancer Institute de Boston i el 1991 a la Harvard Medical School, on ha desenvolupat la carrera científica i acadèmica Les seves investigacions sobre tumors el portaren a observar nivells anormalment baixos d’oxigen en les cèllules afectades per la mutació del gen VHL causant de la síndrome de von Hippel-Lindau, que afecta el pàncrees, el fetge i el sistema nerviós Aquesta mutació impedia a la proteïna HIF sigla de l’anglès hypoxia-inducible factor augmentar la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina