Resultats de la cerca

El 1570 Miquel Josep de Vilalba i de Guinard mort vers el 1583, senyor del castell de Vilalba, permutà aquest castell amb l’abat de Montserrat per la baronia de Montmagastre Dels Vilalba passà als Meca, senyors de Guspí, als Llorac òlim de Meca, barons de Solivella, i als Despujol, marquesos de Palmerola

Pertangué als Burguès Fou comprada per Gregori de Burguès i de Safortesa mort vers el 1425, i passà per enllaç 1441 als Mataplana, però retornà als Burguès vers el 1502, dels quals passà per matrimoni 1556 als Pacs, barons de Bunyolí, als Boixadors 1576, comtes de Savallà, i als Dameto 1801, marquesos de Bellpuig

Hi ha mines de ferro, actualment no explotades El lloc és esmentat ja l’any 901 L’església parroquial Santa Creu, romànica, conserva una marededeu de fusta El castell de Torèn , en part arruïnat, que domina el poble, fou el centre de la baronia de Torèn al segle XVIII n'eren barons els Satger

Poden ésser agrupades en tres gestes la del rei, presidida per la figura de Carlemany la de Guillem, que té com a heroi principal Guillem de Tolosa i la dels barons rebels, de poca unitat interior però amb el denominador comú de tenir com a protagonistes vassalls en pugna amb llurs senyors cançó de gesta

Propugnà una política d’acostament a la corona catalanoaragonesa a través de la seva germana Elionor, muller de Pere III de Catalunya-Aragó, i sufocà la revolta dels barons sicilians del partit llatí Fou abadessa del convent de clarisses de Messina i morí pocs dies després del seu germà Lluís, durant la pesta negra

El 1505 passà, per enllaç, als Marimon, senyors de Sant Marçal, i després als Guimerà, senyors de Llorac La plena jurisdicció fou confirmada el 1587 a Gispert de Guimerà i de Llupià El 1610 passà, també per enllaç, als Desbosc, barons de Vilassar, que la vengueren al mercader Francesc Argemir, que en fou investit el 1661

Fill del comte Edmund de Lancaster, pel seu casament amb Alice de Lacy rebé els comtats de Salisbury i Lincoln Cap de l’oposició dels barons 1312, la derrota del rei Eduard II a Bannockburn ocasionada pels escocesos 1314 augmentà la seva influència S'oposà al favoritisme dels Despensers 1318-21, però fou derrotat i executat

La primera versió de la seva llegenda l’anomena només “senyor d’un castell que hom apella Cataló”, el suposa situat a la Gascunya i data l’inici de la seva actuació el 732 La denominació del castell prové, sens dubte, del castrum Catalaunicum o Catalaunum nom llatí de Châlons-sur-Marne, que hom podia trobar a les cròniques que narraven la derrota d’Àtila La localització a la Gascunya provenia d’una mala interpretació d’una d’aquestes cròniques, que feia suposar que els Camps Catalàunics eren propers a Tolosa Quant a la data del 732, probablement és suggerida per la batalla de Poitiers El text…

Era filla de Felip III de Navarra Es casà amb Pere III de Catalunya-Aragó, a Alagó, el 1338 Tingué cinc fills dos barons, que moriren de mesos, i tres filles, dues de les quals li sobrevisqueren Constança nada el 1340, que fou reina de Sicília, i Joana 1345, que fou comtessa d’Empúries Fou enterrada a Sant Vicent de València

Pertangué als Mur fins a la fi del s XV, que passà als Carròs d’Arborea, barons de Terranova, i després als Maça de Liçana, senyors de Moixent Des del s XVI, una part de la baronia passà succesivament als Cascante, als Portugal i als Silva l’altra part de l’indivís passà als Caçador, als Cellerès, als Oliver i als Fors