Resultats de la cerca
Es mostren 706 resultats
barra de Sheffer
Lògica
Connectiva lògica binària amb la qual hom pot expressar totes les altres connectives clàssiques.
Si p i q són dues proposicions, hom representa per p/q la doble negació "ni p ni q " La negació de p , "no- p ", s’escriu p/p i la disjunció, " p o q ", s’escriu p/q / q/p Aquesta connectiva fou introduïda el 1913 pel lògic nord-americà HM Sheffer 1883-1964
barra de comandament de la direcció
Transports
Barra que uneix la palanca de la direcció (la que surt de la caixa de la direcció) o els extrems de la cremallera (en cas de direcció de pinyó i cremallera) amb la palanca (o les palanques) de comandament de les rodes directrius d’un vehicle.
Josep Subiràs i Barra
Història
Militar
Matemàtiques
Militar i matemàtic.
Fou sobreestant major del castell de Sant Ferran de Figueres El 1770 fou admès en la Conferència Físicomatemàtica, fundada pel seu germà Francesc en convertir-se aquesta, el mateix any, en Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, passà a la secció d’àlgebra i en fou director 1778-97 i revisor 1797-99 Hi llegí treballs, com Sobre la unidad de medidas de áridos 1778 —que més tard amplià amb una proposta d’unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc—, Sobre el gasto y conducción de aguas 1784 i Sobre los aluviones 1790 És germà del matemàtic Francesc Subiràs i Barra…
Francesc Subiràs i Barra
Matemàtiques
Matemàtic.
Germà de Josep Subiràs i Barra Deixeble de Tomàs Cerdà, fundà amb un grup de condeixebles la Conferència Físicomatemàtica Experimental Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1764 a Barcelona, per suplir la manca d’ensenyament científic del seu temps, i en fou el primer president El mateix any fou nomenat professor de matemàtiques de l’Academia de San Fernando de Madrid, des d’on gestionà el títol de reial per a la Conferència, i li assegurà el beneplàcit oficial El comte de Ricla el nomenà 1768 director del Collegi de Cordelles —evacuat pels jesuïtes expulsats— des d’…
joc de la barra
Esport
Esport especialment popular a Aragó i Euskadi; antigament el practicaven els soldats grecs i els romans.
Consisteix en el llançament d’una peça cilíndrica o prismàtica de ferro de 3,5 kg de pes, de 1,50 m de llarg i de 2,5 a 4 cm de diàmetre, que cal clavar a terra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina