Resultats de la cerca
Es mostren 706 resultats
barra de compàs
Música
Ratlla traçada verticalment sobre el pentagrama, que indica l’accent mètric principal de la unitat de temps musical anomenada compàs.
La seva aplicació sorgí al s XVI i fou generalitzada al s XVII per facilitar la lectura de les tabulatures d’orgue i de llaüt i l’execució de conjunts vocals o instrumentals, cada vegada més nombrosos En les partitures que contenen diverses parts de compàs igual, aquesta ratlla és traçada contínua a través de tots els pentagrames, o només d’aquells que corresponen a grups determinats d’instruments o de veus
barra de roscar
Tecnologia
Peça roscada del torn paral·lel que transmet el moviment d’avanç al carro principal i que és emprada, substituint la de cilindrar, en operacions que requereixen més precisió en l’aplicació d’aquell moviment, especialment en el roscat de peces al torn.
barra de premsa
Indústria tèxtil
Cadascuna de les barres que, en les màquines de teixit de punt per ordit Kette i Kette-Raschel equipades amb agulles de bec o de premsa, són emprades per a premsar totes les agulles alhora.
Les barres de premsa poden ésser llises o fresades per tal d’aconseguir efectes especials de mostra
barra de guiafils
Indústria tèxtil
Cadascuna de les barres de què són proveïdes diverses màquines tèxtils, tals com les d’omplir rodets, les tricotoses rectilínies i les Cotton, al llarg de les quals són disposats els guiafils que alimenten els rodets o les agulles.
barra de Sheffer
Lògica
Connectiva lògica binària amb la qual hom pot expressar totes les altres connectives clàssiques.
Si p i q són dues proposicions, hom representa per p/q la doble negació "ni p ni q " La negació de p , "no- p ", s’escriu p/p i la disjunció, " p o q ", s’escriu p/q / q/p Aquesta connectiva fou introduïda el 1913 pel lògic nord-americà HM Sheffer 1883-1964
barra de comandament de la direcció
Transports
Barra que uneix la palanca de la direcció (la que surt de la caixa de la direcció) o els extrems de la cremallera (en cas de direcció de pinyó i cremallera) amb la palanca (o les palanques) de comandament de les rodes directrius d’un vehicle.
Josep Subiràs i Barra
Història
Militar
Matemàtiques
Militar i matemàtic.
Fou sobreestant major del castell de Sant Ferran de Figueres El 1770 fou admès en la Conferència Físicomatemàtica, fundada pel seu germà Francesc en convertir-se aquesta, el mateix any, en Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, passà a la secció d’àlgebra i en fou director 1778-97 i revisor 1797-99 Hi llegí treballs, com Sobre la unidad de medidas de áridos 1778 —que més tard amplià amb una proposta d’unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc—, Sobre el gasto y conducción de aguas 1784 i Sobre los aluviones 1790 És germà del matemàtic Francesc Subiràs i Barra…
Francesc Subiràs i Barra
Matemàtiques
Matemàtic.
Germà de Josep Subiràs i Barra Deixeble de Tomàs Cerdà, fundà amb un grup de condeixebles la Conferència Físicomatemàtica Experimental Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1764 a Barcelona, per suplir la manca d’ensenyament científic del seu temps, i en fou el primer president El mateix any fou nomenat professor de matemàtiques de l’Academia de San Fernando de Madrid, des d’on gestionà el títol de reial per a la Conferència, i li assegurà el beneplàcit oficial El comte de Ricla el nomenà 1768 director del Collegi de Cordelles —evacuat pels jesuïtes expulsats— des d’…
la Barra de Ferro
Engorjat de la riera de les Gorgues, al terme de l’Esquirol (Osona), entre dues cingleres d’un centenar de metres.
Damunt la paret meridional hi ha l’església de Sant Bartomeu Sesgorgues A la paret septentrional es precipita l’aigua de la riera de la Bertrana des d’una altura de 80 m
punta de la Barra
Cap
Cap de la costa del massís de Montgrí, límit oriental del port de l’Estartit (Baix Empordà), davant les illes Medes.