Resultats de la cerca

L’església parroquial de Sant Martí fou consagrada el 1321 Havia pertangut a l’ardiaconat de Besalú Al s XVII el poble era lloc reial dins la batllia de Figueres Fou municipi independent fins el 1969, que fou agregat al de Navata L’antic terme comprenia també els petits veïnats de Corts i de Mas Safont

Antiga alqueria islàmica, el 1242 passà a poder de l’orde del Temple, que hi establí la comanda de Carpesa i, a la seva dissolució 1312, al de Montesa, fins el segle XIX La carta de poblament és del 1252 Formà part de la batllia de Montcada Fou annexat a València el 1898 L’església de Sant Pere ha tingut diverses ampliacions

Procurador patrimonial de la batllia de València des del 1655 Participà a l’acadèmia literària de Basili de Castellví 1668 i en els certàmens poètics celebrats a València el 1667 i el 1669 Poesies seves figuren entre els preliminars de diverses edicions de l’època Sembla que escriví també comèdies que foren representades Signava normalment amb el nom de Ceferí Clavero de Falces

El lloc, esmentat al s XI, pertangué al castell de Palau-sator i formà part de la batllia reial del mateix nom L’església parroquial de Sant Feliu és romànica, amb un campanar d’espadanya Un gran casal ha estat conegut com el castell de Sant Feliu de Boada Al nord hi ha el poble i església preromànica de Sant Julià de Boada

L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní El lloc formà part inicialment del comtat de Besalú, i fou del monestir de Banyoles Al s XVII formava amb Ollers una batllia dels comtes de Peralada A uns 3 km del poble hi ha les restes d’una església romànica dedicada a sant Bartomeu, que, segons tradició, havia estat un priorat de monjos benedictins

Era posada simbòlicament una barra o travessa en senyal de prohibició de pas, si no era satisfeta l’exacció, fet que ha donat origen al nom Era conegut també per dret de peatge o de passatge i pontatge En general era una exacció transitòria —de fet era contrària a les constitucions i al dret general de Catalunya pel qual tothom podia anar arreu sense pagar passatge— amb la finalitat de recaptar cabals per a la construcció o reconstrucció de ponts i de camins o per subvenir a d’altres despeses importants A Catalunya existí ja al segle XI en algun lloc de jurisdicció senyorial El municipi de…

Posteriorment fou agregat a aquesta darrera batllia el terme del castell de Merlès amb la seva parròquia de Sant Martí de Merlès i Santa Maria de Merlès Fou possessió del llinatge de Saportella almenys des del s XII al s XIV passà per enllaç als Fenollet, vescomtes d’Illa, que vengueren la baronia 1369 als Pinós, barons de Pinós i Mataplana i finalment comtes de Vallfogona

Assessor de la batllia general 1590 i de l’audiència, i conseller segon de Barcelona 1608 Jeroni Pujades li dedicà la seva Crònica 1609 Fundà 1626 el convent de carmelitans descalços a Gràcia els Josepets , on fou enterrat en un panteó Publicà una Relación de las fiestas que se celebraron en Barcelona y en otras partes de Cataluña por la beatificación de santa Teresa de Jesús 1615

És centrat, al N del terme, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i sufragània de Sant Pere Sallavinera, s XV-XIX Passà de l’abadessa de Valldaura Berguedà al N de la vila de Castellbò, al baró de Segur 1320 i als Prats de Rei 1788 Fins el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia

L’antiga església de Sant Julià és un notable exemplar preromànic, d’una sola nau i amb arcs de ferradura Existia ja al segle X No hi havia culte i serví durant molts anys de dependència agrícola d’una masia, fins que l’any 1982, després de la seva restauració, fou consagrada de nou El lloc formà part del castell i després batllia reial de Palau-sator