Resultats de la cerca
Es mostren 2075 resultats
Visconti
Llinatge gibel·lí italià, originari de la Llombardia, els membres del qual apareixen des del segle X amb la qualitat de varvassors majors i feudataris dels arquebisbes milanesos, dels quals tingueren per dret hereditari el càrrec de vescomtes (visconti), d’on prengueren el nom.
Els Visconti establerts a Milà tenen com a genearca conegut Uberto Visconti mort abans del 1248, del qual descendeixen les línies principals del llinatge Amb el seu fill, Ottone I Visconti mort el 1295, començà la influència política del llinatge fou arquebisbe de Milà i senyor de Milà 1277-78 i 1282-95 Un altre fill, Gaspare Visconti , fou avi dels germans Gaspare Visconti tronc de la línia dels senyors de Fontaneto i Cassano Magnoso , extingida el 1693, de la branca dels comtes de Fagnano , extingida el 1514, i de la branca dels comtes de Brebbia , extingida el…
Hessen
Família landgravial i principesca del Sacre Imperi originada amb Enric I de Hessenel Nen (mort el 1308), fill del duc Enric II de Brabant, primer landgravi de Hessen (1264), heretà les senyories i els comtats d’Eschwege (1263), Giessen (1265) i Wanfried (1306) i fou príncep del Sacre Imperi (1292).
El seu rebesnet, el landgravi Lluís I de Hessen mort el 1458, adquirí els comtats de Ziegenhain i Nidda 1450 Els seus fills es repartiren l’herència Enric III de Hessen-Marburg mort el 1483 heretà els comtats de Katzenelnbogen, Dietz i Rheinfels i formà la branca primogènita dels landgravis de Hessen-Kassel després branca electoral de Hessen , formada pel landgravi Lluís II de Hessen-Kassel mort el 1471, i que el 1504 adquirí el comtat d’Hamburg El net del darrer, el landgravi Felip I de Hessen-Kassel , dividí els seus dominis entre els dos fills Guillem IV i Jordi I…
Irish Republican Army
Militar
Branca militar del Sinn Féin creada el 1857 per la Germandat Irlandesa Republicana, societat secreta fundada a Nova York per emigrants.
Les seves accions militars començaren amb l’aixecament de la Pasqua del 1916, a Dublín Fins a la consecució de la independència 1921, l’IRA fou dirigit políticament per Eamon de Valera i militarment per Michael Collins El 1921, després de signat l’armistici que dividia l’illa en dues parts, una secció de l’IRA, que no acceptava la partició i que reivindicava la línia nacionalista revolucionària de Connolly, s’enfrontà amb els qui defensaven una concepció estrictament nacionalista conservadora Després d’un llarg període d’activitats esporàdiques de tipus guerriller 1939-56, l’IRA reaparegué a…
casa d’Àustria
Nom amb el qual fou coneguda a Europa la nissaga dels Habsburg, des que Àustria s’identificà amb llurs possessions hereditàries a partir de la reunió definitiva d’Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola, el Tirol i les possessions de Suàbia.
Aquesta designació no solament fou aplicada a la branca alemanya de la família sorgida de l’infant Ferran a qui l’emperador Carles V, el seu germà, lliurà a la dieta de Worms, el 1521, l’herència austríaca, sinó també a la branca hispànica descendent de Carles V, del qual heretà les corones de Castella, de Catalunya-Aragó i de Borgonya Aquesta branca s’extingí amb la mort de Carles II el 1700 sense descendència masculina, i la primera, amb Carles VI, que morí el 1740, igualment sense descendència masculina i que entre el 1705 i el 1725 fou rei de les…
Bach
Música
Família alemanya de músics residents sobretot a Turíngia, notables durant els segles XVII i XVIII.
L’avantpassat conegut més antic fou Hans Bach 1520 — Wechmar Veit Bach Wechmar 1550 — 1619, fill de Hans, flequer i moliner, era afeccionat a tocar la cítara o el llaüt Del seu fill Lips Bach —1620 nasqué l’anomenada branca de Meiningen , en la qual figura Johann Ludwig Bach 1677 — 1741, compositor i director de la capella de Meiningen Johann o Hans Bach 1580 — Wechmar 1626, darrer fill de Veit, tingué tres fills, músics de professió, i iniciadors de tres altres branques Bach importants Johann Bach Wechmar 1604 — Erfurt 1673, organista i compositor branca d’…
Alemanya il·legalitza Ḥizb Allāh
Alemanya anuncia la illegalització de la branca política de l’organització islamista xiïta Ḥizb Allāh Fins ara, només estava prohibida la branca militar, però ara el govern alemany considera que els seus militants, prop d’un miler a tota la república, han participat en manifestacions violentes i atacs antisemites La Unió Europea només manté en la illegalitat la branca armada, que classifica com a organització terrorista
farmacocinètica
Farmàcia
Branca de la farmacologia.
Estudia les vies d’introducció del fàrmac dins l’organisme digestiva, parenteral, el seu repartiment en el medi interior sang, limfa i la seva distribució en els òrgans, com també l’acció de certs processos vitals bioquímics, enzimàtics sobre la molècula del fàrmac i sobre els metabòlits resultants i llurs vies d’excreció intestinal, salival, renal, etc Per tal de poder seguir la trajectòria de les molècules d’una droga dins l’organisme hom procedeix a marcar un de llurs àtoms, la qual cosa constitueix el camp d’estudi de la farmacoquímica isotòpica
Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca
Societat creada el 1876, en fusionar-se les empreses britàniques The Majorca Railway Co Ltd (1872) i Majorca Central & South Eastern Railway Co Ltd, per tal de construir i explotar una xarxa ferroviària de 216,5 km.
Formada per la línia d’Artà 1875-1921, la branca a sa Pobla 1878, la branca a Alaró 1881, clausurada el 1935, la branca a Felanitx 1897, la línia de Santanyí 1916-17 i la branca al port de Palma 1931 El 1951 la companyia dels Ferrocarrils de Via Estreta passà a explotar aquestes línies, i més tard clausurà les línies de Palma a Santanyí 1964 i de sa Pobla a Felanitx 1968 El 1993 foren transferides a les Illes Balears les competències en matèria de transports per ferrocarril, que foren assumides des del gener del 1994 L’antiga Companyia dels…
parapodi
Anatomia animal
Helmintologia
Cadascun dels apèndixs laterals que en nombre de dos tenen els metàmers somàtics dels anèl·lids poliquets.
Els parapodis, que generalment porten quetes, tenen una branca dorsal neuropodi i una branca ventral notopodi
carmelità descalç
L’antic convent de la Mare de Déu de Gràcia, dels carmelitans , conegut popularment pels Josepets, a Barcelona (s XVII)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de la branca de l’ordre carmelità sorgida a partir de la reforma duta a terme per Teresa d’Àvila i Juan de la Cruz a partir del 1562, tant en els convents femenins com masculins.
Malgrat l’oposició molt dura d’amplis sectors, els convents reformats, protegits per Felip II d’Espanya, formaren una província separada el 1580, i el 1593 en fou aprovada la independència total L’orde es dividí aviat en dues congregacions la d’Espanya, o de Sant Josep, i la d’Itàlia, o de Sant Elies, que es fusionaren el 1875 amb motiu de la restauració de l’orde La d’Itàlia comprenia els nombrosos convents fundats per tot Europa Els carmelitans descalços establiren la casa mare al mont Carmel al s XVIII, i han tingut també activitat missionera La primera fundació catalana fou deguda al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina