Resultats de la cerca
Es mostren 1208 resultats
orleanisme
Història
Corrent polític sorgit a França sota la Restauració i aglutinat entorn de Felip Igualtat.
Basat en principis no legitimistes sinó ideològics —antiabsolutisme, fi de les ingerències estrangeres—, corresponia als interessos i sentiments de la burgesia financera i industrial El règim polític és fruit d’un pacte, i la seva legitimitat li és donada per la voluntat del poble, identificat amb les elits educades i benestants Passat el 1848, esdevingué un partit d’ordre que mai més no retrobà el seu dinamisme
la Platja de Calafell

Aspecte de la Platja de Calafell (Calafell)
© C.I.C - Moià
Barri
Barri marítim del municipi de Calafell (Baix Penedès), al S del poble, al sector de ponent de l’àmplia platja sorrenca.
Originàriament era un petit nucli on s’havien establert les botigues dels pescadors Al llarg del s XX es convertí en centre d’estiueig, sobretot de la burgesia barcelonina, i amb el gran desenvolupament turístic dels anys seixanta ha esdevingut un important centre uns 8 establiments hotelers amb més de 1 000 places, gran nombre d’apartaments i càmpings Hi ha un Club Nàutic
El Locomotor
Periodisme
Diari en castellà editat a Barcelona del 15 d’abril al 29 de desembre de 1849.
Interessat en les qüestions socials i en el progrés tècnic, volia representar el sector més actiu de la burgesia catalana Tingué com a redactors MDuran i Bas, Francesc de PForns, EReynals i Rabassa, RSuñol i Serancolí, FAvià de Pinto i JMañé i Flaquer, que deixaren conjuntament el diari al cap de tres mesos, quan estava a punt de fer-se'n càrrec una nova empresa, més conservadora
Carles Pellicer i Rouvière
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Antoni Caba Freqüentà el Cercle Artístic i el de Sant Lluc Fou deixeble predilecte de William Bouguereau a París, on exposà i obtingué certa celebritat Lligat amistosament a famílies de l’alta burgesia barcelonina, conreà un pompierisme en la línia del seu mestre, tot i que també acusà la influència de Francesc Miralles Conreà especialment el retrat, el gènere anecdòtic, l’allegoria i la mitologia
Marie Ebner-Eschenbach
Literatura
Escriptora austríaca.
Amb un humorisme amable i humanitari descriu detalladament la vida de l’aristocràcia vienesa, de la petita burgesia i del món camperol de Moràvia La seva novella més important és Das Gemeindekind ‘El nen de la comunitat’, 1887 També és autora de Lotti die Uhrmacherin ‘Lotti, la rellotgera’, 1889, Unsühnbar ‘Inexplicable’, 1890 i dels relats curts Dorf- und Schlossgeschichten ‘Històries de poble i de palau’, 1883
Hippolyte Delaroche
Pintura
Pintor francès conegut amb el nom de Paul Delaroche
.
Deixeble de Gros, fou el pintor de la burgesia posterior a la Revolució del 1830 Té una primera etapa de pintor d’història Assassinat del duc de Guisa , 1835, Musée de Chantilly i una segona —des del 1837— de pintor religiós Enterrament de Crist i de retratista Lamartine Decorà l’hemicicle de l’École des Beaux-Arts de París, on representà la història de les arts
Maria I de Borgonya
Història
Duquessa titular de Borgonya, duquessa de Brabant i Limburg i comtessa de Borgonya i Flandes (1477-82), filla de Carles I el Temerari.
Les guerres que sostingué el seu pare amb Lluís XI de França feren que aquest annexés als seus dominis la Borgonya pròpiament dita, l’Artois i la Picardia En aquesta situació de debilitat degué concedir els privilegis reclamats per la burgesia de les viles dels Països Baixos 1477 Casada amb l’emperador Maximilià I, fou la mare de Felip el Bell, pare de Carles V
Jakob Schaffner
Literatura alemanya
Escriptor suís d’expressió alemanya.
De formació autodidàctica, durant la seva joventut viatjà molt per Europa, i publicà després les seves impressions La seva narrativa descriu el món de la petita burgesia i de la pagesia del seu país, com en Johannes 1922, Die Jünglingszeit des Johannes Schattenhold ‘La joventut de Johannes Schattenhold’, 1930, etc Cap al final de la seva vida se sentí atret pel feixisme alemany Morí durant un bombardeig
Ladislau I d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1077-95).
Fill de Béla I, succeí el seu germà Geza I Féu costat al papat contra l’emperador Enric IV Acabà de cristianitzar Hongria i limità la influència de l’aristocràcia, emparant-se amb la burgesia de les ciutats La gran obra, però, del seu regnat fou l’annexió d’Eslovènia i Croàcia 1091-95 Fou canonitzat el 1192 La seva festa es celebra el 27 de juny
Frederic III de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i Noruega (1648-70).
Fill de Cristià IV, fou primer bisbe de Verden 1623 i arquebisbe de Bremen 1634 El 1657 atacà Suècia, que lluitava contra Polònia, però fou vençut i perdé Escània, Halland, Bornholm i Trondheim per la pau de Roskilde 1658 Més tard, però, recuperà Bornholm i Trondheim per la pau de Copenhaguen 1660 En 1660-61 s’imposà als nobles i, comptant amb la burgesia, convertí la monarquia en absoluta i hereditària
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina