Resultats de la cerca

Fill de Carles Llobet i Busquets Format a l’escola de Llotja de Barcelona i a Itàlia i França Professor de dibuix titulat a València, exercí a Barcelona 1925-36 Residí a Xile 1940-46, on fou professor a la Universidad Catòlica De retorn a Barcelona, conreà sobretot la pintura mural, especialment en edificis religiosos

Del 1983 al 1992 s’hi afegí Pep Salvat Barcelona 1957 El 1980 presentaren el primer espectacle Potti-Potti , el qual seguiren, entre d’altres, Pernassos 1983, Pasatruà 1989, Fes-te la Festa 1994, Els cavallers del nas vermell 1996 i Un cas com un cabàs 1999 Han creat i dirigit diversos programes a TVE Catalunya Picapuça 1986-88, Festes de Nadal 1988-89 i Puçastoc 1989-91 El 1992 treballaren per a TVE1, amb Amigos Olímpicos, on també han dirigit i presentat la Cavalcada de Reis 1995-98 Assumiren la direcció artística de la 3a i la 4a edició del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà…

Tres empreses estameres terrassenques Empreses participades per la família Salvans Al final del segle XIX i, concretament el 1888, Terrassa era una ciutat que tenia una important indústria dedicada a la fabricació de draps de llana i de gèneres de novetat Aquests teixits es feien amb fil de llana cardada i amb fil de llana pentinada —estam— Tot i el volum de la indústria, no hi havia a la ciutat cap fabricant de filatura d’estam Aquest s’havia de comprar a Quadras, Feliu i Companyia o bé a fabricants francesos i belgues El caràcter de novetat dels gèneres que fabricaven no s’avenia gaire amb…

Integrat a Convergència Democràtica de Catalunya , amb Unión Democrática Aranesa UDA, formà la Coalició Aranesa CA-CiU En les eleccions del Consell General d’Aran de 1991 la coalició obtingué 1947 vots 50,9% Al juliol de 1992, arran de la presentació per la UDA d’una moció de censura contra la síndica Pilar Busquets, la coalició es trencà El 1995 el PDA esdevingué Convergència Democràtica Aranesa

Està integrat dins de Convergència Democràtica de Catalunya En les eleccions al Consell General de 1995 es presentà amb el nom de Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès Assolí 1469 vots 34,8% Està liderat per Carles Barrera elegit Síndic Major, Jusèp Loís Boya diputat al Parlament de Catalunya, Albert Torelló, Joan Cassayes, Francesc Medan i Pilar Busquets En les eleccions al Consell General de 1999 obtingué 2271 vots 49,7%

L’objectiu de la fundació és el foment de la cultura pròpia de Mallorca L’activitat es dirigeix a la publicació de llibres, creació de fòrums de debat, cicles de conferències, etc Ha publicat diversos llibres, com Mallorca ara 1987 o Cabrera Parc Natural 1990, i edita publicacions periòdiques d’anàlisi i reflexió teòrica, i reculls d’articles de pensament i d’actualitat Des de la seva fundació n'és el president Sebastià Serra Busquets

Fill de JosepTeixidor i Busquets i germà de Pepita Teixidor , de qui fou mestre Format a Llotja i a París amb Bastien-Lepage i Carolus-Duran, es dedicà al retrat academitzant, al costumisme i al paisatge Guanyà una tercera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid el 1887, participà en les exposicions de París, guanyà una medalla de bronze en l’Exposició Universal del 1900 i, el 1921, el premi Masriera

Substituí el “Diari de Mataró”, emparat pel comitè local antifeixista, i fou, de fet, la continuació del setmanari “Combat” abril-juliol del 1936 A partir del 9 de novembre de 1936 fou l’òrgan oficial antifeixista del consell municipal En foren redactors Julià Gual, de l’Esquerra Republicana de Catalunya, que el dirigí, JCases i Busquets, de la UGT, i Pedemonte, de la CNT Hi collaboraren regularment Joan Peiró, Julià Cuadras, Pelegrí Carran, Santiago Lleonart, etc Desaparegué pel gener del 1939

Format a Llotja i amb Clarasó i Llimona Participà en exposicions collectives des del 1910 Estudià a París amb Landowsky Fou professor de perspectiva als ateneus obrers de Barcelona i de les Corts Exposà individualment a la Sala Parés de Barcelona 1914 i a nombroses exposicions de conjunt El 1951 féu una assenyalada mostra individual a la Sala Busquets de barcelona, on presentà bronzes, marbres, talles de fusta i de vori, així com aquarelles Ha conreat la medallística i la pintura mural Banc Vitalici de Barcelona

El seu nom era Esteve Blanch i Busquets Caputxí des del 1902, fou definidor provincial, custodi al capítol general i guardià dels convents de Pompeia, Sarrià i l’Ajuda, en ocasions diverses Professor de teologia moral i mentor de l’aristocràcia espiritual i intellectual catalana, fou director del tercer orde franciscà i dels portaveus Catalunya Franciscana i Apostolado Franciscano , publicà innombrables articles d’espiritualitat, que compendià en Normes de vida cristiana en el seu Manual devocionari del Terç Orde 1932 Collaborà a la revista Estudis Franciscans i al periòdic El…