Resultats de la cerca

Militar de jove, acomplí després missions diplomàtiques a França i a Anglaterra Fou dirigent de la revolta nacionalista d’'Arabī Paixà 1882 els anglesos el confinaren a Ceilan 1882-1900 Compongué una antologia Muḫtārāt , on recollí uns 40 000 versos i un Dīwān És considerat un dels primers representants de la renaixença àrab

Fill i successor de Reza I de l’Iran, de la dinastia Pahlawī , estudià a Teheran i a Suïssa Entronitzat el 1943, menà una política declarada d’occidentalització que li comportà l’animadversió del clergat xiïta del país el qual, emparant-se en l’autoritarisme i la corrupció del seu règim, organitzà l’oposició i la revolta popular que finalment l’enderrocà per a instaurar una teocràcia islàmica a l’Iran 1979 Estigué casat amb la princesa Fawzieh d’Egipte de la qual es divorcià el 1948, amb Soraya Bakhtiari 1951 divorci el 1958 i amb Farah Diba 1959, de qui tingué Reza, nascut el…

Exercí de periodista i de cronista de guerra És autor de nombroses novelles històriques Šarl wa ‘Abd al-Raḥmān , sobre l’expansió musulmana a la Gàllia, d’una Història de la civilització islàmica i d’una Història de la literatura àrab 1902

Advocat Organitzà 1919 la delegació wafd per a demanar la fi del protectorat britànic egipci, i fundà el partit nacionalista del mateix nom Wafd Deportat a les Seychelles 1921-23, el 1924, amb el triomf electoral del seu partit, fou elegit primer ministre

Sacerdot 1873, bisbe d’Edessa 1887, arquebisbe de Bagdad 1892, fou elegit patriarca d’Antioquia per a la comunitat catòlica de l’Església Siríaca 1898 Gran coneixedor de la tradició literària i litúrgica siríaca, edità diversos texts el Testamentum Domini Nostri Iesu Christi, 1899 diversos himnes de Sant Efrem, etc i estudis Les liturgies orientales et occidentales étudiées séparément et comparées entre elles, 1929 i publicà els diferents llibres litúrgics del ritu siríac Amic personal de Bonaventura Ubach i Medir , l’associà a diverses tasques dins la seva església

Fill de Muḥammad ‘Alī , fou enviat a Aràbia a sufocar el moviment wahhabita, que capitulà 1819 després de la presa d’Al-Dir’iyya Collaborà amb el coronel Sèves en la formació d’una armada de tipus occidental, la qual fou enviada 1824 per la Porta contra els independentistes grecs presa de Mesolóngion, 1826 tanmateix, després de la victòria aliada a Navarim 1827 tornà a Egipte Durant la guerra contra Turquia vencé el soldà i aconseguí l’administració de Síria i Adana convenció de Kūtahiya, 1833 però, represes les hostilitats, pel tractat de Londres 1840 fou obligat a retirar-se Amb l’abdicació…

Dirigí el diari al-Ahram És autor de novelles, com Zaynab manāẓir wa-ḫlāq rīfiya ‘Zaynab escenes i costums rurals’, 1914, de clara influència francesa Fou el primer a introduir diàlegs en àrab vulgar

A la novella Diari d’un fiscal rural i a al-Dayf al-taqīl L’hoste pesat’ critica l’ocupació anglesa després passa a arguments més literaris Ahl al-kahf ‘La gent de la caverna’, sobre una llegenda alcorànica, i Muḥammad, o Šahrazād , mena de continuació de Les mil i una nits

Autor d’una història d’Al-Andalus Nafḥ al-tib, traduïda parcialment per P de Gayangos The History of the Mohammedian Dynasties in Spain, Londres 1840-43 Aquesta compilació té el valor de conservar totalment o fragmentàriament les obres d’altres historiadors andalusins ibn al-Abbār, ibn al-'Amīra, etc, els originals de les quals són perduts

Professora a la Universitat de Kuwait És autora d' Asiqat al-Layl ‘L’amant de la nit’, 1949, de Ḫams aǵānī li-l-alam ‘Cinc cants pel dolor’, 1957 i d’un assaig sobre poesia contemporània Fou una capdavantera important en la utilització del vers lliure en la literatura àrab