Resultats de la cerca

La vitalitat del gènere, la seva llarga conservació i la seva qualitat folklòrica provocaren que els texts, qualsevol que fos llur procedència, es convertissin en anònims i peculiars productes poètics de la collectivitat, que els elaborà al llarg d’una transmissió oral i dins un costumari periòdicament actualitzats Els seus temes —les profecies, l’anunciació, les lloances a Maria, l’anada a Betlem, el naixement, l’anunciata i l’adoració dels pastors, els Reis, Herodes, els Innocents, etc— provenen de fonts eclesiàstiques —canòniques, apòcrifes i llegendàries— i de fonts populars i profanes…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra, escrita a Mèxic al principi dels anys seixanta, es publicà per primera vegada l’any 1964 a Mèxic, en la versió castellana de l’autor La versió catalana va aparèixer a Barcelona l’any 1968, quan el poeta encara vivia a Mèxic, prologada per Francesc Vallverdú L’exegeta Anna Murià considera l’obra «una autobiografia lírica de caràcter més espiritual que històrica» L’obra, d’una banda, és una experiència creativa parallela a les Elegies de Bierville de Carles Riba, però des de l’òptica del vitalisme català que arrenca amb Joan Maragall i Joan Salvat-Papasseit…

Folia © Fototecacat/ Jesús Alises Aquestes variacions foren molt populars des del 1670 fins al final del Barroc El nom de folia està documentat per primer cop en escrits portuguesos del final del segle XV Originàriament, era una dansa o cançó ballada associada a Espanya, molt viva i arrauxada, de metre ternari i amb freqüents hemiòlies S Covarrubias Orozco, a Tesoro de la lengua Castellana 1611, justifica el seu nom - folia , ‘follia’ en català- dient que "és l’apropiat per a aquesta dansa perquè qui la balla sembla que sigui foll" Com tantes altres danses, amb el temps la folia passà a ser…

L’havanera prové de la country-dance anglesa que arribà a Cuba en diferents formes a través dels espanyols, que ja l’havien assimilat, dels francesos a través d’Haití o dels mateixos anglesos, des de mitjan segle XVIII Cap a la segona meitat del segle XIX, l’havanera es difongué també per Europa i sobretot per l’Estat espanyol, on fou vehiculada especialment mitjançant la sarsuela A Espanya, les havaneres arrelaren com a cançó de taverna i passaren a formar part, també, dels repertoris de les societats corals L’havanera mostra esquemes rítmics molt característics i un ús freqüent de les…

Habitualment té estrofes de vuit compassos, dividits en dues parts simètriques La melodia és sovint en to menor, fet que li dona un caràcter malenconiós D’origen incert, assolí una gran popularitat al segle XIX Al segle XX Amália Rodrigues el divulgà internacionalment, i posteriorment Dulce Pontes n’és considerada la principal continuadora i renovadora

Habitualment, peça instrumental que recrea el suau balanceig de la bressada La Canción de cuna para dormir a un negrito 1949 de Xavier Montsalvatge i la Nana 1922 de Manuel de Falla en són dos magnífics exemples Molts compositors del segle XIX F Chopin, R Schumann, F Liszt i el començament del XX C Debussy, M Ravel escriviren obres d’aquesta mena, generalment per a piano I Stravinsky i F Busoni en compongueren per a orquestra - RCC -

Segons el Cançoneret de Ripoll , la desdansa s’oposava a la dansa pel contingut, sempre de tema trist i planyívol