Resultats de la cerca
Es mostren 887 resultats
Córdoba
Ciutat
Ciutat de l’estat de Veracruz, a Mèxic.
Centre de comercialització del cafè i la canya de sucre
Imphāl
Ciutat
Capital de l’estat de Manipur, Índia.
És un centre comercial tabac, arròs i canya de sucre
Kauai
Camps de conreu a l’illa de Kauai, a l’arxipèlag de Hawaii
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Hawaii, d’origen volcànic.
Hi ha conreus, molt mecanitzats, de canya sucrera i d’ananàs
caixa
Militar
Peça, generalment de fusta, que sosté i subjecta el canó i els altres mecanismes i parts que componen una arma de foc portàtil.
Hom hi distingeix tres parts canya anterior, ranura i culata posterior
Alta Verapaz
Serra
Muntanyes de Guatemala, situades a l’W del llac Izabal.
Formades per altiplans elevats, s’hi conrea cafè, canya de sucre, cacau i te
Miquel de Ballester
Història
Militar i navegant.
Participà en el segon viatge de Colom a Amèrica setembre del 1493 — juny del 1496 Fou alcaid de la fortalesa de Concepción de la Vega, a l’illa de l’Espanyola, on fundà el primer ingenio , precursor de la producció de canya de sucre Durant la revolta de Francisco Roldán, cap del moviment sediciós octubre del 1498 contra l’administració del descobridor, tot fent costat a l’almirall, aconseguí una concòrdia provisional entre els dos A l’octubre del 1499 Colom l’envià a la cort amb un memorial sobre la situació a l’illa Aquest memorial, ensems amb el que envià Roldán, determinaren l…
Rāmpur
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Uttar Pradesh, Índia, a la conca del Ganges.
És mercat de grans, canya de sucre, cotó i tabac Antiga capital d’un principat afgà
Frigiliana
Municipi
Municipi de la província de Màlaga, Andalusia, situat al N de Nerja, als peus de la serra de La Almijara.
L’economia es basa en l’agricultura cereals, olivera, vinya, patates, canya de sucre Indústries derivades
rafinosa
Bioquímica
Trisacàrid format per unitats de fructosa, glucosa i galactosa.
Es troba a la bleda-rave sucrera Pot ésser considerat com el galactòsid del sucre de canya
baderna
Transports
Tros de llata, d’uns dos metres de llargària, usada per a fermar el cable al virador quan era usat l’argue.
També podia ésser usada per a fermar la canya del timó o per a apagar una vela