Resultats de la cerca

Collaborà en El Correo Catalán  i El Correo Español , del qual fou redactor en cap Publicà La República en 191 1911, novella política molt popular al seu temps, Sátiras políticas 1913, La Peregrinación de la Lealtad 1913 i Vida de don Jaime de Borbón sd

Interrompé els estudis de dret per prendre part a la tercera guerra Carlina 1872-76 El 1900 redactà, amb Ramon Jordana, un estatut regional de Catalunya que presentaren a Carles VII a Venècia Fou conseller de l’Ajuntament de Barcelona 1918-22 i 1929-30, i és autor de La Guerra civil en Cataluña 1872-1876 1928 i El Carlismo en Cataluña 1930, on exposà els fets d’una manera força imparcial

Cadet el 1810, formà part de la Guàrdia Reial 1824 capità el 1834 Mort Ferran VII, es féu carlí i prengué part en el setge de Bilbao i en la batalla de Lutxana Coronel, s’acollí al conveni de Bergara 1839 i passà a l’exèrcit isabelí El 1849 combaté l’aixecament carlí al Principat Mariscal de camp 1851 i tinent general 1867, fou capità general d’Andalusia, conseller d’estat, director general d’administració militar, diputat i senador Amb la restauració borbònica fou capità general de València 1875-76

Primer l’utilitzà una publicació simplement humorística, de molt curta durada, publicada des del maig del 1868 Del 20 de novembre de 1868 al 27 d’abril de 1872 aparegué el primer setmanari carlí d’aquest nom —per a combatre liberals i republicans—, substituït, durant una suspensió, per Lo Entreteniment 1870 Tornà a sortir del 12 de juliol de 1888 al 23 de gener de 1890, i encara del 26 de juny de 1897 al 17 de març de 1900 Editat a Manresa del 23 de març al 10 d’agost de 1907, fou un setmanari escolar carlí Finalment, fou publicat setmanalment durant el 1910, i…

Participà en la guerra del Francès i fou un dels caps de la insurrecció reialista del 1822 Acabada la lluita, fou nomenat mariscal de camp i governador del corregiment de Mataró 1825 en l’aixecament dels Malcontents tingué un paper ambigu segons sembla, després d’haver encoratjat la insurrecció i d’haver fet un viatge a Madrid en defensa dels revoltats, es mantingué fidel al govern Ascendit a general el 1831, anà a França a la mort de Ferran VII i tornà el 1834 com a comandant general de les forces carlines de Catalunya Però mentre preparava l’alçament fou detingut i portat a Igualada, on fou…

El firmaren Jerónimo Valdés liberal a Logronyo i Tomás Zumalacárregui carlí a Eulate el 27 i el 28 d’abril de 1835 per al teatre d’operacions del nord Al Principat, aquest tractat fou aplicat des del juliol del 1837 comunicat del cap liberal baró de Meer al cap carlí Antonio de Urbiztondo el 3 de juliol a Miralcamp, i notificació d’Urbiztondo a la Junta Superior de Berga el 9 de juliol des d’Avià Cabrera no l’acceptà fins a les acaballes de la guerra tractat de Segura-Lécera, nom dels pobles on fou, respectivament, signat per Cabrera l’1 d’abril de 1839 i per Van…

Pretendent carlí a la corona d’Espanya amb el nom de Jaume III , fill del pretendent carlí Carles VII Féu estudis militars a Àustria i ingressà a l’exèrcit rus, amb el qual participà en la guerra russojaponesa 1904 A la mort de Carles VII 1909, proclamà els seus drets a la corona d’Espanya i reorganitzà el carlisme Als Països Catalans, especialment al Principat, tingué nombrosos partidaris, anomenats jaumins Durant la Primera Guerra Mundial fou partidari dels aliats i estigué confinat a Àustria El 1918 publicà un manifest en el qual desautoritzava els carlins que s’…

El cap carlí Manuel Carnicer és detingut i afusellat

L’arribada del cap carlí Josep Masgoret a Catalunya reactiva la guerra