Resultats de la cerca

El seu germà Camil li ensenyà les primeres nocions de solfeig Estudià harmonia i composició a Barcelona amb Josep Ribera Després d’un quant temps d’exercir de mestre de capella en un asil de Màlaga, ocupà el mateix càrrec a Barcelona al Collegi de Nostra Senyora del Loreto Fou un dels fundadors de l' Orfeó Català 1891, al qual dedicà les seves obres corals Es destacà especialment en el gènere teatral, gràcies al seu talent dramàtic i a la seva força lírica Algunes de les primeres obres seves són escrites en collaboració amb J Giménez, R Calleja i A Saco del Valle El 1895 estrenà al Teatre…

L’any 1970 començà a publicar dibuixos en la premsa catalana i alhora inicià estudis de direcció  teatral i escenografia a l’ Institut del Teatre , on ha exercit com a professor d’aquesta especialitat 1973-2003 Com a escenògraf, ha collaborat amb diversos grups de teatre i s’ha dedicat a la realització de màscares per a espectacles de carrer, d'entre els quals cal esmentar la comparsa Visca Picasso 1981 Destaca també la collaboració amb el grup Els Comediants  durant més de vint anys i la realització d'escenografies per a espectacles molt diversos, des d' El Llibre de les bèsties de Ramon…

Llicenciat en ciències químiques, formà part de diversos grups de teatre independent com el GTI, La Pipironda o El Camaleó, amb el qual estrenà, entre d’altres, El retaule del flautista , de J Teixidor 1972, o també collaborà amb l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que representà per segona vegada la Ronda de mort a Sinera de S Espriu i R Salvat 1970 Participà en nombrosos muntatges com ara Primera història d’Esther , de S Espriu dirigit per Ricard Salvat, 1977, L’hèroe , de S Rusiñol dirigit per Fabià Puigserver, 1982, Fleca Rigol, digueu , de J M Muñoz Pujol dirigit per Ramon Ivars, 1985,…

Llicenciat en periodisme 1969, i en història contemporània 1978, ha exercit la docència com a professor d’història en instituts d’educació secundària 1980-82 i 1992-2007 i com a professor associat d’Història del periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1992 a 2002 Ha collaborat en un gran nombre de periòdics de Catalunya, tant a la premsa barcelonina com a la comarcal Entre altres, fou director d’ Oriflama  de 1971 a 1974, crític literari a El Periódico  1985-2002 i collaborador de les revistes  L’Avenç , Presència  i Revista de Girona…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Àura Films Barcelona, Figaró Films Barcelona, IMATCO Carles Jover, Barcelona, Institut del Cinema Català Barcelona, CH Film ZDF Alemanya ARGUMENT I GUIÓ Joan Mallarach, Comediants REFERENT LITERARI L’espectacle Alè 1984 de Comediants FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall Gevacolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Comediants, Germans Castells MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Comediants INTERPRETACIÓ Comediants, amb els grups de teatre Artristes, La Cubana, Gresca Fresca, Xibeques i El Drac ESTRENA Barcelona, 17101985, Madrid, 31071987 PREMIS Cinematografia de la Generalitat…

Comparteix amb el comú de Canillo, des del 1672, el terreny de la Concòrdia i el producte de l’arrendament del territori mitger conegut per la solana d'Andorra, dins la qual li pertany el territori del Pas de la Casa, on hi ha el pas fronterer amb l’Estat francès i un important centre d’esquí Dins el terme hi ha l’estany d’ Engolasters i la central hidroelèctrica de les Forces Hidràuliques d’Andorra FHASA, com també les dues emissores radiofòniques installades a Andorra Ràdio Andorra i Ràdio de les Valls La immigració i el turisme han estat els factors decisius del gran creixement demogràfic…

Gràcies a l’adquisició d’un projector s’impulsà aquesta secció, el primer president de la qual fou José Solanes Serra, i el secretari, Antoni Maria Vidal i Colominas Aviat arribaren als 200 socis, i patiren la primera crisi el 1957, amb la dimissió del president, que fou substituït per Antoni Cavallé i Maresme Aquest reorientà la secció, que es decantà cap al cinema amateur sense oblidar les altres activitats sessions de documentals, films d’ambaixades, cinema educatiu i cineclub Dins de l’amateurisme, l’activitat se centrà en els concursos, que s’iniciaren el 1958 amb un de local se’n feren…

Alumne de Giovanni Chiesa a Maó, es traslladà a Itàlia el 1770 per ampliar estudis de pintura Estigué a Gènova, a Venècia i el 1774 anà a Roma Fou cridat a Viena el 1779, i hi fou nomenat primer delineant de la galeria imperial de Viena L’estil classicista de Calbó contrastava amb el rococó que aleshores predominava a la cort imperial Successivament fou nomenat primer pintor de cambra de l’emperadriu i director de la galeria imperial Una qüestió de caràcter sentimental tallà en sec la carrera de Calbó El 1780, totalment desfet, tornà a Maó, i…

Estudià filologia catalana a la Universitat de Barcelona S’inicià en el circuit del teatre amateur els anys vuitanta L’any 1995 feu el salt a la professionalitat amb l’obra  Paraules encadenades , amb la qual guanyà el XX premi Born de teatre, el premi Crítica Serra d’Or a la millor obra en llengua catalana i el premi Butaca, atorgat per votació popular Traduïda al castellà, es presentà a Madrid, Buenos Aires, Caracas i Medellín, i fou portada al cinema Killing Words sota la direcció de Laura Mañá La seva següent obra, Dakota 1996, guanyà el premi Ignasi Iglésias 1995 i tornà a aconseguir…

Començà la carrera de belles arts amb la intenció d’esdevenir pintor, però es decantà per la creació d’historietes i personatges, tasca que compaginà amb l’elaboració de cartells, postals i serigrafies Influenciat per l’obra de Robert Crumb, participà en el moviment underground dels anys setanta i primers vuitanta com a integrant del grup Rrollo 1973 i a través de les publicacions El Rrollo enmascarado , Matarratos , Butifarra , i posteriorment collaborà amb El Víbora , del qual fou cofundador el 1979, Complot i Rumbo Sur , entre d’altres Coetàniament realitzà també cartells, postals,…