Resultats de la cerca

Carta de 100 intellectuals denunciant la tortura

Entra en vigència de manera parcial la Carta Municipal de Barcelona, aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 22 de desembre Per donar rellevància a la Carta, l’alcalde de la ciutat, Joan Clos, signa diversos decrets d’inici de tramitació dels reglaments que han de desenvolupar el document Encara és pendent d’aprovació, però, la part de la Carta referida a les competències de l’Administració central a Catalunya

El document s’aprovà durant la cimera de Niça de 7 de desembre de 2000 Tipifica una sèrie de drets que havien estat reconeguts per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees sota la inspiració de les tradicions constitucionals dels estats membres La Carta dedica el primer títol al reconeixement de la dignitat humana, del dret a la vida, del dret a la integritat de la persona, a la prohibició de tortura i a la prohibició d’esclavitud En el títol segon, s’hi troben reconegudes les llibertats clàssiques d’expressió, de pensament, de respecte a la vida…

Joan I d’Anglaterra, dit sense Terra, aprova la Carta Magna

El vescomte Hug de Cervera concedeix una carta de població a l’Espluga de Francolí

Reconeix aquestes llengües com a expressió de riquesa cultural i compromet els estats signants a fer possible l’ensenyament, en tot o en part, en aquestes llengües i també a poder usar-les a l’administració, la justícia i els mitjans de comunicació, entre altres àmbits La Carta Europea fou signada pel govern espanyol el mateix 1992 i l’instrument de ratificació fou dipositat al Consell d’Europa el 2001 En la declaració espanyola es fa constar que s’entenen per llengües regionals o minoritàries les llengües reconegudes com a oficials als estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes del…

El document reconeix la possibilitat d’habilitar mesures de protecció i promoció per a aquestes llengües, que declara part del patrimoni cultural europeu, atesa llur situació precària També reconeix, d’acord amb la Convenció Europea sobre Drets Humans 1950, la legitimitat dels seus parlants de disposar d’unes condicions mínimes que els en permetin l’ús La definició de ‘llengua minoritària o regional’ se circumscriu a qualsevol de les llengües no oficials parlades tradicionalment per una part dels ciutadans d’un estat, generalment en un territori determinat En resten excloses, per tant, les…

El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la Carta Municipal o llei especial de Barcelona, un règim per a dotar de més autonomia el municipi El text aprovat només fa referència a les competències catalanes, i s’haurà de completar amb l’aprovació al Congrés dels Diputats de les competències que es reserva l’administració central de l’estat, i que fan referència a les atribucions de Barcelona en els àmbits d’hisenda, justícia i seguretat

La carta ajudà decisivament el Movimiento Nacional en reconèixer a l’alçament una legitimitat patrioticoreligiosa contra el comunisme El document, que veié la llum el dia 10 de juliol, fou signat per tots els prelats de l’Estat espanyol, llevat de Francesc Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, i de Mateo Múgica, bisbe de Vitòria

La Itàlia feixista promulga la Carta di Lavoro