Resultats de la cerca

Emprat ja als s XVI i XVII, el seu ús es generalitzà al s XIX en tropes auxiliars de cavalleria i artilleria Diversos tipus de carrabines són emprats també en la caça major i en concursos de tir

Les tropes russes, que foren vençudes, hi atacaren les angleses, que ocupaven la ciutat 25 d’octubre de 1854 En la batalla fou delmada, per una mala interpretació d’una ordre, la famosa brigada de cavalleria lleugera britànica

Fill d’un noble i d’una esclava negra Valent guerrer, figura com a heroi central de la novella de cavalleria Sīrat ‘Antar , que parla dels seus amors amb la seva cosina ‘Abla És autor d’una mu'allaqa

En l’ordre tàctic romà, l’ala era la tropa de cavalleria lleugera, auxiliar, irregular o aliada que formava grans masses als flancs de la línia Hi havia l' ala ‘milliaria' , de 1000 homes, i l' ala ‘quingenaria' , de 500

Bé que la lluita entre grups humans és tan antiga com les mateixes societats organitzades, la guerra pròpiament dita —amb la participació d’exèrcits i amb objectius diferents del saqueig que motiva una incursió— començà en els primers imperis orientals assiris i perses basats en la superioritat que els donava llur poderosa cavalleria Els grecs crearen una infanteria pesant i una formació —la falange— que els permeté de fer cara a la cavalleria asiàtica i que serví de model a la legió romana Hom considerà sovint, a l’edat antiga, la guerra com una llei divina els déus…

Fou emprada per les tropes carlines, de color vermell per als caps i com a distintiu dels partidaris, blau per a la infanteria i blanc per a la cavalleria L’anomenada boina basca té unes grans dimensions és usada al País Basc txapela/>

Fou cronista de l’orde del Cister i cronista major de Portugal Les seves obres, Monarquia lusitana 1597-1609, Primeira parte da crónica de Císter 1602, etc, basades en documents apòcrifs i en la Bíblia, s’acosten sovint a la novella de cavalleria

Lluità contra la república de Venècia i fou ferit a Nördlingen 1634, durant la Guerra dels Trenta Anys Complicat en l’alçament de Masaniello a Nàpols 1647, passà al Principat, on fou capità general de la cavalleria de Catalunya i hi morí

Duc d’Auerstedt i príncep d’Eckmühl Oficial de cavalleria, participà en la Revolució Francesa i es distingí en totes les campanyes militars Napoleó I el nomenà mariscal 1804, governador de Varsòvia 1807 i ministre de la guerra durant els Cent Dies

Vida Estudià a Liorna amb E Bianchi piano i A Biagini orgue, i posteriorment amb A Soffredini a l’Institut L Cherubini El 1882 entrà al Conservatori de Milà, on fou alumne de Ponchielli i M Saladino i es feu amic de G Puccini El 1885 abandonà els estudis per a fer de director d’orquestra en una companyia d’opereta Posteriorment s’installà a Cerignola i es dedicà a la composició i a la direcció El fet més transcendental de la seva vida arribà el 1889, any en què guanyà el premi de l’editor Sonzogno amb Cavalleria rusticana , obra considerada normalment com la iniciadora del…