Resultats de la cerca
Es mostren 935 resultats
Josep Solà i Abadal
Metge.
Excercí a Manresa com a metge militar Dirigí el Collegi de Sant Ignasi Soci d’acadèmies científiques de Roma, Madrid i Mallorca, ocupà càrrecs municipals i intervingué en la fundació d’entitats religioses, culturals i benèfiques Escriví El médico improvisado en tiempo de cólera epidémico 1854 i una monografia del santuari de la Guia, de Manresa
Pere Parcet i Viñuales
Medicina
Metge.
Estudià a Montpeller, on donà a conèixer, en una comunicació, el mètode de Gimbernat per a operar l’hèrnia crural Dirigí l’hospital de Bítem Tortosa durant la guerra del Francès Posteriorment s’establí a Manlleu El 1834 llegí una Memoria sobre el hermafrodismo al Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona Publicà diverses obres científiques
Ada Yonath

Ada Yonath
© Weizmann Institute of Science
Química
Química isrealiana.
El 1962 es graduà a la Universitat Hebrea de Jerusalem, on obtingué el master en bioquímica el 1964, i el 1968 es doctorà en cristallografia de raigs X a l’Institut Weizmann de Rehovot Israel Posteriorment, anà als EUA on feu estudis postdoctorals a l’Institut Mellon de Pittsburgh 1969 i al Massachusetts Institute of Technology de Cambridge 1970 Aquest any retornà a l’Institut Weizmann, on ha desenvolupat la seva tasca científica i ha ocupat diversos càrrecs directius en els àmbits de biologia i química estructural i molecular Ha estat també docent a la Universitat Ben Gurion de Tel-Aviv 1971…
Joan Tarré i Sans
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Es formà als seminaris de Girona i Barcelona, i amplià els seus estudis a l’École des Chartes i a l’Escola d’Estudis Superiors de París Membre de diverses societats científiques de França, s’especialitzà en dret canònic i dedicà la seva tesi doctoral a Les sources de la législation ecclesiastique dans le province Tarraconaise depuis les origines jusqu’à Gratien 1926
Albert I de Mònaco
Història
Política
Príncep de Mònaco, de nom Honoré Charles Grimaldi.
Navegant i oceanògraf, organitzà expedicions científiques per l’Atlàntic i la Mediterrània per tal d’estudiar els corrents marins i la fauna abissal Fundà el Museu Oceanogràfic de Mònaco, l’Institut Oceanogràfic i el Museu de Paleontologia Humana, de París Sota la seva direcció fou publicada una sèrie de mapes batimètrics, el més elaborat dels quals és un de la mar dels Sargassos
Dmitrij Ivanovič Blokhincev
Física
Físic rus.
Es graduà a la Universitat de Moscou el 1930 i en fou professor des del 1936 fins al 1956 Des d’aquest any fins al 1965 fou director de l’institut de recerca nuclear de Dubna Treballà en el camp de la física i estudià les reaccions en cadena i la física de les partícules Fou membre de diverses acadèmies científiques
Ramon Codina i Langlin

Ramon Codina i Langlin
© Fototeca.cat
Química
Químic i farmacèutic, dedicat principalment als estudis de química analítica.
Fou professor del Laboratori de Medicina Legal de Barcelona, director del Boletín de la Societat Farmacèutica Espanyola i membre de diverses entitats científiques, entre les quals l’Acadèmia de Medicina, l’Acadèmia de Ciències i Arts i l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques Entre els seus nombrosos escrits es destaquen els dedicats a l’estudi analític de diferents fonts d’aigües
Stepan Osipovič Makarov
Història
Militar
Almirall rus.
Es distingí en la guerra contra els turcs 1877-78, i fou cap de l’armada del Pacífic durant la guerra russojaponesa, en el curs de la qual morí, a bord del cuirassat “Petropavlovsk” És considerat, a l’URSS, com un heroi nacional, pels seus estudis tècnics i les seves descobertes científiques, i especialment per la realització del primer trencaglaç, el “Iermak”
Alessandro Tassoni
Literatura italiana
Poeta i literat italià.
La seva obra principal, La secchia rapita 1622, és un poema heroicoburlesc en dotze cants, escrit en octaves, l’argument del qual és la guerra entre modenesos i bolonyesos per la possessió d’una galleda de fusta Altres obres són dues Filippiche 1614-15, contra la dominació espanyola, i els deu llibres de Pensieri diversi 1620, recull de qüestions científiques, literàries i filosòfiques
Academia Republicii Socialiste România
Acadèmia romanesa, fundada el 1866 a Bucarest amb el nom de Societatea Literarǎ Românǎ.
Té filials a Iaşi i a Cluj, dues bases científiques, a Timişoara i Tirgu Mureş, i altres centres de recerca El règim comunista reorganitzà l’Academia Românǎ, conjuntament amb les de ciències i de medicina, i canvià en 1948 el nom de la institució pel d’Academia Republicii Socialiste România, nom que conservà fins el 1990, que recuperà l’anterior
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina