Resultats de la cerca

Format a Bolonya al taller dels Carracci, anà a Roma, on treballà amb Caravaggio, que ell després acompanyà a Nàpols i a Malta Autor d’obres com Enees i Anquises Musée du Louvre, París, Caín mata Abel Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, sintetitzà el classicisme bolonyès i el realisme caravaggesc Al final, influït per Correggio i Il Parmigianino, el seu estil es tornà més lliure i refinat frescs de la catedral de Reggio de l’Emília

Després d’una estada a Roma, obrí un taller a París, que fou molt freqüentat Preconitzà el retorn a la natura i el dibuix directe del model Bé que fou un dels promotors del retorn al classicisme de la segona meitat del s XVIII, conservà, però, en el seu estil molta cosa de la gràcia equívoca del rococó, com hom pot veure a La venedora d’amors Musée National de Fontainebleau Intentà noves tècniques de pintura a la cera

Format amb Josep Aixa a Sant Carles i, pensionat, a l’escola de San Fernando de Madrid 1915, on fou deixeble de Josep Capuz Adscrit al classicisme, assolí amb Albada una precoç primera medalla a l’exposició nacional de Madrid del 1920 El 1932 esdevingué professor de l’escola de San Fernando de Madrid Al Museu de Belles Arts de València hi ha, entre altres obres seves, el Somni, que aconseguí segona medalla a Madrid el 1915

Format sota la influència de Giorgione, el seu art és un intent, reeixit, de posar d’acord el brillant cromatisme venecià amb els esquemes compositius del classicisme romà Al servei de la família Este féu els retrats dels seus membres i decorà el palau ducal de Ferrara Entre les seves obres es destaquen Bacanal National Gallery, Londres, Allegoria de la pintura Kunsthistorishes Museum, Viena, els Doctors de l’Església galeria de Dresden i Circe Galleria Borghese, Roma

Es dedicà bàsicament a la història d’Espanya i a la difusió de la literatura espanyola Fou collaborador de “La Publicidad”, on el 1920 publicà un treball sobre el classicisme de Cervantes També es preocupà per temes catalans, tal com posa de manifest el seu llibre España y Cataluña 1930 i un estudi sobre Guimerà que tingué una notable difusió El geni dramàtic d’Àngel Guimerà 1924, reeditat amb variants el 1931 També publicà altres monografies de temàtica històrica

Fundà l’Action Française 1899, monàrquica, i fou director del diari del mateix nom des del 1908, antirepublicà i antidemocràtic Condemnat a mort el 1945, fou indultat Adscrit al classicisme estètic, escriví L’avenir de l’intelligence 1905 i Romanticisme et révolution 1925 Publicà, encara, obres de teoria política Dictionnaire politique et critique , 1934 De la colère à la justice , 1942, de crítica literària Anthinéa, La sagesse de Mistral, Poésie et vérité i de poesia Inscriptions i La musique intérieure , 1925

Conegué l’avantguarda a París tornà als EUA 1906 i esdevingué a Nova York un dels líders de l’art avançat El 1912 abordà l’abstracció, amb influències cubistes i futuristes Chinese Restaurant , 1915 Whitney Museum de Nova York Tornà a un cert classicisme Natura morta , 1944 Art Institute of Chicago, des del qual evolucionà novament cap a l’abstracció, passant per un expressionisme entre líric i irònic, el seu estil més personal Three Literary Gentlemen , 1945 Fundació William H Lane

Seguidor i deixeble dels Carracci La seva obra, després de conèixer les composicions de Caravaggio, esdevé la plasmació d’ambdós corrents El seu classicisme fa que la seva major preocupació sigui l’harmonia i la bellesa de totes les figures La força clar-obscurista de Caravaggio es transformà en ell en un cromatisme equilibrat i potenciador de l’estètica abans esmentada Si la seva obra pictòrica, com a aportació a l’art, no és revolucionària, influí molts pintors coetanis seus i àdhuc posteriors

Probablement deixeble d’Agustí Bernardino i Martín Unzeta A la mort d’aquest 1630 es féu càrrec, juntament amb Pere Guillén, de la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant, on continuà treballant fins a la mort Considerat tradicionalment com el veritable autor d’aquesta obra i un dels millors arquitectes valencians del classicisme, actualment hom pot afirmar que, si bé dirigí la major part de la construcció, aquesta es féu sempre segons els plans d’ABernardino traçats el 1615

Deixeble de l’escola de Belles Arts de Düsseldorf S'installà a França el 1926 i guanyà el premi de Roma del 1932 El 1935 Hitler el convertí en l’escultor oficial del Tercer Reich, al servei del qual esculpí estàtues colossalistes, que intentaven de reviure el classicisme de l’imperi Romà tot glorificant la raça ària decoració de l’estadi olímpic de Berlín, 1936 Installat a París vers el 1963, retrobà l’antiga tasca de retratista i publicà les seves memòries 1969