Resultats de la cerca

Les cobres, quan estan excitades, poden expandir el coll per formar una mena de caputxó, moviment que efectuen aixecant les costelles cervicals que giren al voltant de llur articulació vertebral en fer aquest moviment, en algunes espècies es posen de manifest diversos dibuixos característics Les cobres més conegudes són la cobra índia Naja naja que ateny d’1,5 a 2 m de llargada i viu tant en llocs de vegetació densa com en llocs semidesèrtics de la Xina, l’Índia, Birmània, les illes de la Sonda i Sri Lanka, la cobra egípcia o àspid Naja haje , que té una llargada de poc més de 2 m i viu a…

Es basa en la diferent afinitat als colorants bàsics violeta de genciana, violeta cristall, violeta de metil, etc dels bacteris En primer lloc hom fixa la preparació dels bacteris per mitjà de la calor, l’acoloreix amb una solució de colorant bàsic i després la renta amb aigua a continuació hom la colloca en una solució iòdica líquid de Gram, i el descoloriment amb alcohol etílic de 96° els bacteris grampositius conserven el color, mentre que els gramnegatius són completament descolorits per l’alcohol etílic La classificació dels bacteris patògens en gramposititus i gramnegatius és de gran…

És obtingut per l’acció del sulfur d’hidrogen sobre una mescla de SbCl 5 i aigua o descomponent amb àcid el tioantimonat sòdic Na 3 SbS 4 9H 2 O sal de Schlippe És emprat en la fabricació de llumins, en pirotècnia, com a pigment i, sobretot, amb el nom de sofre daurat d’antimoni, en la vulcanització i coloració del cautxú

Presenta l’epidermis desproveïda d’escates, i a l’opercle hi ha quatre agullons verinosos El mascle és de coloració molt viva i té el primer radi de l’aleta dorsal molt llarg Habita als fons sorrencs litorals, fins a 350 m És freqüent a la Mediterrània i no és comestible La guineu vermella C fasciatus és semblant, però més petita

L’ acrocianosi constitueix un trastorn de la circulació sanguínia de les extremitats que es caracteritza per l’aparició d’una coloració cianòtica, és a dir, blava i violada, una lleu inflor i una sudació freda a les mans o, menys sovint, als peus D’altra banda, afecta gairebé només dones joves Aquesta alteració és deguda bàsicament a una contracció o un espasme continuat de les petites artèries o arterioles cutànies de les mans i els peus d’origen desconegut Per bé que les alteracions són permanents, s’exacerben durant l’exposició al fred ambiental, o bé quan hom submergeix les…

Presenta una coloració molt diferent en el mascle i en la femella, la qual cosa provoca un gran dimorfisme Territorial, el mascle escull un forat en un fons pedregós, on fa una mena de niu entapissat d’algues, i després efectua una dansa nupcial característica És comú als fons rocallosos, entre 10 cm i 1 m de fondària, de les mars dels Països Catalans

Tenen una coloració variable groguenca, verdosa o grisosa La seva carn és molt apreciada, crua o en conserva Viuen enfonsades en el fang o en llocs de sorra fina i d’aigües tranquilles Hom n'efectua la recollecció amb rasclet, o amb la mà en llocs on hi ha marees, i dura tot l’any, però especialment a l’estiu i a la tardor

En un estat més avançat hom observa taques de color groc a l’interior que es corresponen amb una coloració marró fosc a la fusta i a l’interior de l’escorça on apareix simultàniament una exsudació gomosa Després l’escorça es torna negra, es clivella i cau, la fusta es desescama, les branques es mustien a poc a poc i l’arbre mor

Secretari d’ambaixada, primer, i director de la biblioteca d’Estocolm, després, fou un bon coneixedor de les terres mediterrànies La seva obra, de factura normal molt elaborada, té un caràcter netament realista i, amb el temps, adoptà una forta coloració politicosocial Italienska bilder ‘Imatges italianes’, 1865, Dikter ‘Poemes’, 1869, Sonneter 1871 i Svenska bilder ‘Imatges sueques’, 1886 compten entre les seves obres més conegudes

Escriví poesies en sicilià idillis i èglogues caracteritzats per una coloració arcàdica i un xic melindrosa però en el sentiment genuí d’una ingènua vida campestre, de ressò rousseaunià, hom nota sovint un esperit sincer i delicat La seva obra mestra és L’origini di lu munnu ‘L’origen del món’, 1768, on es destaca la forta vena humanística de l’autor, amb una certa tendència cap a la caricatura