Tot i que el cap d’olla gris (Grampus griseus) és una espècie relativament comuna en totes les aigües temperades i tropicals de tots els oceans, els seus costums í la seva biologia són molt desconeguts. És una espècie molt curiosa i sovint s’acosta als vaixells en moviment i neda a la seva proa. Les cries presenten la coloració repartida de manera uniforme per tot el dors i els costats, però, a mesura que l’animal envelleix, la part anterior del cos es va aclarint fins arribar al color blanc en els exemplars més vells.
Eduardo Saiz.
És un cetaci d’aspecte semblant al del cap d’olla negre, però la seva grandària és molt menor i es caracteritza per la seva coloració grisenca, amb una distribució de taques en forma de ratlles de color blanc repartides pel llom i pels costats.
Aquest cetaci es troba a totes les aigües temperades i tropicals del món i és relativament comú a la Mediterrània occidental, però prefereix generalment les zones més allunyades de la costa. La unitat social bàsica sembla que és la del grup de cinc a vint individus, però no és rar observar agrupacions de fins uns pocs centenars, probablement produïdes més per una coincidència en àrees de concentració d’aliment que per una motivació social.
La biologia d’aquesta espècie és molt desconeguda, tot i que se sap que basa la seva dieta únicament en cefalòpodes. A la maduresa sexual, hi deuen arribar amb una talla inferior als 3 m. La duració de la gestació i la lactància, com altres paràmetres de la seva reproducció, són totalment desconeguts.