Resultats de la cerca

La sinodalitat s’exerceix pròpiament en el si d’una diòcesi També es posa en pràctica a escala interdiocesana, fent que caminin junts els bisbats d’un mateix territori, nació o país, amb una identitat sociocultural i lingüística pròpies Finalment, en l’Església Catòlica la sinodalitat s’exerceix a escala universal, en la comunió de totes les diòcesis presidides per la de Roma i pel seu cap, el papa Diversos teòlegs catalans han publicat obres sobre aquest tema Salvador Pié i Ninot La sinodalidad eclesial , 1993 Jaume Fontbona Fent camí junts La sinodalitat de l’Església , 1999…

Es formà al taller del flamenc Calvaert i a l’acadèmia dels Carracci Deixeble i seguidor del corrent estilista d’aquests últims, influí amb el seu estil eclèctic a Roma i a Nàpols Conreà la temàtica religiosa Comunió de sant Jeroni , 1614 i la mitològica Diana , 1621 La seva estima per Rafael es manifestà en els frescs de Sant Lluís dels Francesos de Roma En la seva obra la llum té un paper de primer ordre per a ell és un element expressiu i decoratiu Jugà amb el virtuosisme, però sense deixar-se dominar per ell Influí Poussin en el seu refinament decadent i preciosista

Com a sistematització doctrinal, no existeix eclesiologia fins al s XIV, però la mateixa comunitat primitiva tingué ja una determinada concepció de l’Església, que influí en la seva manera d’obrar Aquesta concepció, tanmateix, ja no és idèntica en els autors del Nou Testament els sinòptics hi ofereixen diferències importants, i el mateix cal dir de Joan i Pau En l’època patrística, dins el clima del neoplatonisme i estoïcisme, l’Església és concebuda com a “símbol”, on conflueixen l’acció celestial i la seva manifestació terrestre, i com a misteri, no sols històric, sinó còsmic Sobre aquest…

El dret canònic distingeix l’excomunió latae sententiae , aplicada pel sol fet de cometre un mancament determinat, previst pels cànons, i l’excomunió ferendae sententiae , que requereix un judici previ L’excomunió fou emprada sovint com a arma política Són famoses, als Països Catalans, les excomunions de Ramon Berenguer I 1056, fetes pel papa a instàncies de l’àvia d’aquell, Ermessenda, i la de Pere el Gran, feta pel papa Martí IV el 1282, després de les Vespres Sicilianes, que fou causa del fallat intent d’invasió de Catalunya per Felip l’Ardit Els bisbes també utilitzaren l’excomunió amb…

És continuació, segons el concili II del Vaticà, del collegi apostòlic i, doncs, posseix en relació amb l’Església la mateixa missió pastoral, obligacions i drets potestat plena i suprema que aquest Una de les seves manifestacions és el concili , però els bisbes distribuïts per tot el món també formen collegi collegialitat

El filioque fou rebutjat per l’Església oriental com a illícit D’origen probablement visigòtic, fou certament usat a partir del tercer concili de Toledo 589 i fou incorporat a la litúrgia eucarística Introduït a França per ordre de Carlemany, fou defensat per Teodulf d’Orleans davant les primeres acusacions orientals Al s XI passà a la litúrgia romana El concili de Ferrara-Florència n'abordà el tema teològic processió de l’Esperit Sant ''del Pare i del Fill’, enfront dels orientals, que defensaven la fórmula ''del Pare pel Fill’ En la butlla d’unió, aquest afegitó fou establert amb una simple…

Quant als cants, el propi de la missa comprèn l' introit , el gradual , l' alleluia , substituït pel tractus en temps quaresmal, l' ofertori i la comunió El propi del temps inclou els textos i les melodies propis de cadascun dels diumenges i de les festes mòbils de l’any litúrgic El propi dels sants conté els textos i les melodies propis de les festes dels sants fixades en el calendari litúrgic Els dies dels sants poden tenir diverses categories de celebració solemnitat, festa, memòria, que es fa palesa per la riquesa del repertori conservat Juntament amb el comú dels sants…

El 1686 és documentat com a integrant d’una cobla de xeremillers de Barcelona, que foren contractats per part de l’obra de la basílica de Santa Maria del Mar per a tocar durant la comunió En el document es diu que els quatre músics són "vuy habitants en Barcelona" Entre els anys 1690 i 1696 fou mestre de capella de la citada basílica El 1700 exercí el mateix càrrec a Manresa, però des del 1702 fins a la seva mort el canvià pel d’organista De les seves composicions s’han conservat nou obres per a orgue a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona, entre les quals hi ha diverses…

Vida i obra Nascut al si d’una família de teixidors que es traslladà a Gràcia quan ell tenia poc més d’un any, rebé una educació ferventment religiosa Treballà d’administratiu a Barcelona i el 1929 es casà amb Josefina Tura Abans de la guerra freqüentà els Lluïsos de Gràcia, on entrà en contacte amb escriptors com O Saltor, S Sánchez i Juan o T Roig i Llop Entre el 1933 i el 1936 publicà diversos poemes a La Veu de Catalunya Però no fou fins a la postguerra que aparegué el seu primer llibre, Comunió 1945, recull de poemes escrits entre el 1932 i el 1945 És un volum que deixa…

Hom n'inicià les tasques d’elaboració el 1927, sota el pontificat de Pius XI, i el codi fou promulgat per Joan Pau II el 18 octubre de 1990 Per a les esglésies orientals, té el mateix valor que el del Codi de dret canònic per a l’Església llatina Es tracta de vint-i-una esglésies orientals en plena comunió amb Roma i corresponents a cinc ritus diferents l’alexandrí esglésies copta i etiòpica, l’antioquè esglésies malankar, maronita i siríaca, el bizantí esglésies albanesa, bielorussa, búlgara, eslovaca, grega, hongaresa, italoalbanesa, iugoslava, melquita, romanesa, russa, rutena i ucraïnesa…