Resultats de la cerca

La quantitat de llum absorbida I és donada per l’expressió essent la intensitat del raig de llum incident, b el coeficient d’absorció per unitat de concentració de solut, que depèn de la longitud d’ona de llum emprada, c la concentració de la solució, i x el gruix travessat per la radiació L' absorbància de les substàncies que satisfan la llei de Beer és proporcional a la concentració

La utilitat d’aquesta tècnica de la química analítica consisteix en la mesura de la concentració d’una substància gràcies a la determinació del seu poder d’absorció Hom empra la llei de Lambert i la llei de Beer combinades de la forma log I₀/ I = kcl , on I o és la intensitat de la llum incident, I la intensitat de la llum transmesa, k una constant que depèn de la substància dissolta, c la seva concentració, i l el gruix de dissolució travessada Amb l’ús d’aquesta expressió hom troba la concentració desconeguda c d’una substància, per comparació dels…

Aquesta tècnica troba aplicació en volumetries àcid-base, atesa la dependència del potencial d’un elèctrode, com el d’hidrogen, emprat comunament com a referència, amb la concentració dels seus ions en el si de la dissolució a valorar, i el punt final es caracteritza per una sobtada variació del potencial en afegir una petita quantitat del reactiu valorant també troba aplicació en les volumetries de precipitació, amb un fonament anàleg al de les àcid-base, i és de gran valor per a la determinació d’halogenurs i de cianur amb l’ió argent, Ag + Amb tot, l’aplicació fonamental del…

Quan aquest és dut a terme a pressió constant, l’esmentada energia coincideix amb la que en termodinàmica rep el nom d' entalpia , i quan ho és a volum constant, amb l’anomenada energia interna Segons la natura del procés, la calor de reacció té expressions pròpies Així, la calor de formació d’un compost és l’increment d’entalpia que tindrà lloc quan un mol d’aquest és format teòricament a partir dels seus elements considerats en l’estat tipus, a una pressió i una temperatura determinades la calor de combustió , quan és cremat completament un mol, a una temperatura determinada i a la pressió…

En la combustió del tabac també es produeix monòxid de carboni CO, un gas altament tòxic que constitueix del 3 al 6% del fum del tabac La seva concentració no varia en funció dels procediments industrials, per la qual cosa les presentacions comercials baixes en nicotina o baixes en quitrà no representen cap protecció en aquest sentit El monòxid de carboni és absorbit a nivell dels alvèols pulmonars, passa a la sang i es combina amb l’hemoglobina, la substància transportadora de l’oxigen D’aquesta manera, el CO desplaça l’oxigen i, en definitiva, redueix la seva concentració…

És deguda principalment a una insuficiència respiratòria

És utilitzat especialment en intervencions quirúrgiques, en situacions crítiques o en estudis sobre la perfusió d’oxigen El tipus més corrent consisteix en un didal de goma que es posa al pols de la persona i es connecta a un monitor per a mesurar la quantitat d’oxigen a la sang, que es visualitza en un monitor, juntament amb l’amplitud del pols Fou inventat el 1972 per l’enginyer japonès Takuo Aoyagi

Fonamentalment té l’estructura d’un bescanviador de calor, tubular o amb camisa de vapor Malgrat que en alguns casos la cambra d’evaporació és separada del recinte de calefacció, en uns altres la calefacció i l’evaporació són efectuades en el mateix lloc Per a les substàncies tèrmicament inestables hom empra els evaporadors de pellícula agitada , en els quals hom distribueix el líquid per la superfície de calefacció mitjançant un agitador a fi d’augmentar la transmissió de calor i obtenir una major evaporació amb un petit augment de temperatura i un reduït temps de pas per l’aparell