En la combustió del tabac també es produeix monòxid de carboni (CO), un gas altament tòxic que constitueix del 3 al 6% del fum del tabac. La seva concentració no varia en funció dels procediments industrials, per la qual cosa les presentacions comercials baixes en nicotina o baixes en quitrà no representen cap protecció en aquest sentit.
El monòxid de carboni és absorbit a nivell dels alvèols pulmonars, passa a la sang i es combina amb l’hemoglobina, la substància transportadora de l’oxigen. D’aquesta manera, el CO desplaça l’oxigen i, en definitiva, redueix la seva concentració en la sang, per la qual cosa els teixits reben sang menys oxigenada del que és normal.
La reducció de la concentració d’oxigen repercuteix directament sobre l’activitat del sistema nerviós central. En estudis experimentals, s’ha comprovat que el monòxid de carboni pot reduir les capacitats sensitives, els reflexos i l’agilitat mental, i que a concentracions elevades causa mal de cap, nàusees i pot deteriorar la capacitat intel·lectual.
El CO també té efectes sobre l’aparell cardiovascular, ja que redueix l’oxigenació del múscul cardíac i de les parets vasculars. Com a conseqüència, afavoreix el desenvolupament d’aterosclerosi i de la malaltia coronària.
El monòxid de carboni és produït també per la combustió de molts altres productes, per la qual cosa es troba en l’atmosfera, i la seva concentració és particularment elevada en les atmosferes contaminades. Tanmateix, l’efecte del CO contingut en les atmosferes contaminades no és comparable al del CO que és inhalat quan es fuma, ja que el fum del tabac conté una concentració 400 vegades superior a la de l’aire de les ciutats més contaminades.