Resultats de la cerca

Descendent d’un comerciant piemontès, visqué sempre folgadament Cursà estudis clàssics al Collège Bourbon, a Ais de Provença, on conegué Émile Zola, de qui fou un gran amic El 1861 aconseguí d’anar a estudiar pintura a París, a l’Académie Suisse, on conegué Pissarro i el grup dels futurs impressionistes que es reunien al Cafè Guerbois Aviat es relacionà amb Bazille, Claude Monet, Renoir, Sisley i Manet Refusat diverses vegades del saló dels anomenats impressionistes , intentà d’ingressar a Belles Arts, però també en fou bandejat pel seu “temperament colorista”…

Començà a pintar a l’Institute of Fine Arts de Chicago, on conegué l’obra dels impressionistes i fou deixeble de ChHopkins Passà per França, Itàlia, Anglaterra i el nord d’Àfrica el 1932, casat amb la compositora CFoster, arribà a Mallorca Influït per la placidesa del paisatge de Merlose, el seu sentit clàssic, el lirisme i la lluminosistat el defineixen Estilísticament té contactes indubtables amb el fauvisme i el cubisme

Atret pel regionalisme, seguí la línia narrativa del verisme, però sense la preocupació formal d’aquest corrent Inspector d’enginyeria, viatjà i conegué bé la Toscana, regió on sovint situà les seves obres, les més famoses de les quals són Cento sonetti in vernacolo pisano 1872, Le veglie di neri 1884, All’aria aperta 1887, Nella campagna toscana 1908 i Acqua passata 1921 Usà el pseudònim anagramàtic de Neri Tanfucio

Assistí a l’escola de belles arts de Le Havre, on conegué R Dufy A París 1898, després d’una etapa impressionista 1900-04, seguí les discussions sobre el fauvisme, en el qual participà amb un sensualisme cromàtic propi i influït per PP Rubens Té una obra de paisatges, marines i efectes de neu, de composició decorativa tendint a l’arabesc, composició que desenvolupà en grans pintures amb tendència al classicisme

La seva obra, juntament amb la de João Cabral de Melo Neto , és capdavantera en la literatura brasilera actual Entre els seus llibres destaquen Alguna poesia 1930, Sentimiento do mundo 1940, Lição de coisas 1962, As Impurezas do Branco 1973, A Paixão Medida 1980 i Corpo 1984 Publicà també Contos do aprendiz 1951, històries plenes d’ironia sobre figures que conegué durant la seva vida, i Os Dias Findos 1977

El 1903 es traslladà a Madrid per tal de dedicar-se a la pintura També visqué a París, on conegué els components de l’escola de París, hi rebé la influència d’ABourdelle i collaborà amb ell en la decoració del Théâtre des Champs Élisées 1912 L’any 1919 s’installà de bell nou a Madrid, on prosseguí una obra en la qual revela les influències de PCézanne i del cubisme

Es formà en un collegi de missioners cristians, i conegué la filosofia occidental Després de trobar-se amb Rāmakriṣhṇa 1882, del qual fou deixeble, es retirà sis anys a l’Himàlaia Causà un gran impacte al Parliament of Religions de Chicago 1893, i inicià el diàleg intercultural i interreligiós entre hinduisme i cristianisme Organitzà la Rāmakriṣhṇa Mission 1897, que disposa actualment de més d’un centenar de centres arreu del món

Estudià orgue a Givet i anà a París, on conegué Gluck i, influït per ell, es dedicà a l’òpera Assolí èxits amb Euphrosine 1790, Stratonice 1792, Timoléon 1794, Adrien 1799, Ariodant 1799, etc, dins el gust neoclàssic, sovint amb text de François Hoffman També escriví himnes revolucionaris uns quants amb text de MJChénier, ballets, com La dansomanie 1800, simfonies i la seva obra mestra, l’òpera Joseph 1807

Estudià a Jena, on conegué el pietisme , al qual s’adherí 1730 després de visitar els “germans” de Herrnhut germà bohemi Passà dues temporades als EUA 1733-39 i 1744-62, la darrera com a bisbe de la comunitat moraviana Biògraf de Nikolaus Ludwig Zinzendorf 1775 i historiador dels germans — A Concise Historical Account of the Unitas Fratrum 1775—, en féu l’exposició doctrinal a Idea fidei Fratrum 1789

Féu diverses estades a Madrid, on fou de l’Academia Salvaje 1612 i on conegué Lope de Vega i Góngora, aquest darrer d’una gran influència en la seva poesia És autor del Desengaño de amor en Rimas 1623, amb influències de Garcilaso i Lope, i del Paraíso cerrado para muchos, jardines abiertos para pocos 1652, profundament gongorí, com també ho és el poema mitològic Los rayos de Faetón 1639