Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
esperanto
Coberta d’una traducció a l' esperanto de La mare , de Santiago Rusiñol, en una edició de 1908
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua internacional creada a Polònia (1887) per Ludwik Lejzer Zamenhof
com a instrument neutral de comunicació.
L’autor, que signava Dr Esperanto Esperanto = el qui té esperança, l’anomenava simplement llengua internacional ben aviat, però, el seu pseudònim esdevingué el nom de la llengua La gramàtica és d’una gran simplicitat i sense excepcions L’alfabet té 28 lletres de fonètica clarament definida i constant Tots els polisíllabs són plans Un mateix radical pot fer de substantiu, adjectiu, verb o adverbi Només la desinència caracteritza les parts de l’oració les terminacions o, a, i, e indiquen, respectivament, substantiu, adjectiu, verb infinitiu i adverbi Substantius i adjectius fan el plural…
invariància CP
Física
Simetria generada pel canvi conjunt de la conjugació de càrrega C, i de la paritat P, de les partícules que intervenen en una interacció.
La violació d’aquesta invariància únicament s’ha observat, en una proporció de l’ordre d’una vegada per milió, a la desintegració del kaó aquesta desintegració és produïda per la interacció feble
azigòspora
Botànica
Espora que, en les algues verdes de l’ordre de les zignemals, es forma sense conjugació prèvia, generalment perquè aquesta no arriba a terme.
Ramon Vidal de Besalú
Fragment de Las rasós de trobar, de Ramon Vidal de Besalú, en un manuscrit de la Biblioteca de Catalunya
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor i joglar.
Vida i obra Possiblement fou joglar en la seva jovenesa, car sempre parla d’aquests professionals amb afecte i comprensió, i és molt versemblant que exercís de mestre de trobar, o, el que és el mateix, professor de retòrica i poesia Freqüentà les corts d’Alfons I de Barcelona i d’Alfons el Savi de Castella, com també les de grans senyors d’ambdós vessants dels Pirineus Poc original en les seves poesies líriques, les seves tres extenses narracions en vers, sempre molt ben redactades i en la llengua dels trobadors, ofereixen un interès divers Aquella que hom intitula modernament L’ensenyament…
teorema CPT
Física
Teorema segons el qual l’operació de canviar simultàniament la conjugació de càrrega C, la paritat P i la inversió temporal T és una simetria fonamental de les teories quàntiques de camps relativistes.
No es coneix cap violació experimental d’aquest teorema En algun cas es violen combinacions d’aquestes operacions per exemple, en la desintegració del kaó es viola la combinació CP
fetge

Esquema del fetge
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan glandular complex, annex a l’intestí, amb múltiples funcions indispensables per a la vida de l’organisme.
Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…
portuguès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica de l’agrupament occidental iberoromànic.
El portuguès, en les seves diverses modalitats, és parlat per uns 230 milions de persones 2008 És, doncs, després del castellà, la llengua romànica més estesa L’àrea lingüística portuguesa comprèn, a part el portuguès metropolità, i tenint en compte les variants dialectals, les antigues colònies africanes Angola, Moçambic, Guinea-Bissau i de l’Índia Goa, Daman, Diu el territori de Macau a la Xina els arxipèlags atlàntics de Madeira, Açores i Cap Verd l’illa de Timor, a Oceania el Brasil i Galícia Durant segles fou la llengua franca a Etiòpia, l’Índia i la Insulíndia, i es parlen encara…
forma pura
Gramàtica
Forma de radical verbal inalterable que presenten molts verbs de la tercera conjugació, en oposició a la majoria dels d’aquesta mateixa conjugació, que prenen la forma dita incoativa, la qual consisteix a afegir l’increment —eix— a continuació del radical i precedint la terminació a les persones del singular —la tercera de les quals consta només del mer radical— i la tercera del plural del present d’indicatiu, present de subjuntiu i imperatiu.
sexducció
Biologia
Procés per mitjà del qual un o més gens d’un bacteri són transferits a l’ADN d’un altre bacteri per un factor F (o de fertilitat), en el decurs d’una conjugació bacteriana.
A conseqüència d’una sexducció, un bacteri pot esdevenir diploide per a certs gens
afrikaans
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua germànica del grup occidental, originada al sud del continent africà a partir dels dialectes neerlandesos dels colonitzadors establerts a mitjan segle XVII.
La varietat dels dialectes originaris, la mescla dels holandesos amb colonitzadors d’altres llengües, llur contacte amb la població aborigen, la manca d’una pressió normalitzadora i les tendències autòctones feren que la llengua dels colonitzadors, flexiva originàriament, evolucionés cap a formes més analítiques Les principals diferències amb el neerlandès són certs canvis vocàlics, ensordiment de consonants i apòcope de mots, quant a la fonètica, i, quant a la morfologia, eliminació de l’alternança vocàlica en la conjugació, eliminació dels morfemes de persona i de nombre, expressió del…