Resultats de la cerca

Desenvolupà la seva trajectòria al CE Arenys de Munt, amb el qual jugà onze temporades i conquerí dos Campionats d’Espanya 1999, 2002 Fou internacional tant amb Catalunya com amb Espanya, selecció amb la qual fou subcampiona d’Europa dues vegades 2001, 2003 Es retirà l’any 2008

En fou el primer sobirà Kujulakasa ~10-~90, que atacà els parts i conquerí Kabul, Kāpiça ~50 i Gāndhāra ~65 El seu fill Vimakathpisa estengué els seus dominis fins al Panjab i entrà en contacte amb Roma i la Xina El més gran sobirà de la dinastia fou Kanishka

El 1704 formà part de l’expedició anglocatalana que conquerí Gibraltar El 1705 era al Principat, fent propaganda de la causa austriacista amb una gran audàcia Tornà a Gibraltar i formà part de l’expedició que desembarcà al País Valencià Morí en la defensa de Barcelona, el darrer dia

Actuà com a defensa lateral esquerre al Futbol Club Barcelona 1920-26 Jugà 166 partits, i guanyà cinc Campionats de Catalunya 1921, 1922, 1924, 1925, 1926 i tres d’Espanya 1922, 1925, 1926 Amb la selecció catalana conquerí la Copa Príncep d’Astúries 1924 La temporada 1957-58 presidí la Gramenet

El 1152 fou coronat, i posà fi al govern de la seva mare Assumí la regència del comtat de Trípoli Conquerí Ascaló 1153 Resistí els atacs de Nūr-al-Din Es casà amb Teodora, neboda de l’emperador de Bizanci mort sense fills, el succeí el seu germà Amalric I

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, fou cinc cops campió d’Espanya en diferents categories d’edat entre el 2007 i el 2011, i conquerí nombrosos títols de Catalunya Participà també en dos Mundials juvenils 2010, 2011 Com a sènior, es proclamà campió d’Espanya en quatre sense timoner 2012

Fill de Joan I, es casà amb Elionor d’Aragó Conquerí Ceuta i prengué part en el concili de Basilea i en la campanya de Tànger Escriví Livro da ensinança de bem cavalgar toda sela , apologia de la vida guerrera, i Leal conselheiro , collecció de màximes morals i reflexions filosòfiques

Pertanyent a la Sala d’Armes Montjuïc, fou campió de Catalunya absolut individual 1981, 1984, 1986 i campió català individual d’espasa de menors de vint anys El 1981 conquerí el títol de campió d’Espanya absolut individual, el de menors de vint anys i el d’equips de menors de vint anys

Començà a jugar al Club Hoquei Olot i, a vint-i-un anys, fitxà per l’Hoquei Club Salt, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 2003 i on es retirà a vint-i-set anys Amb la selecció espanyola conquerí la medalla de bronze en el Campionat del Món 2002

Format a les categories inferiors del BM Granollers com a central i lateral esquerre, fou component de l’equip que conquerí la Copa EHF el 1995 En la Lliga Asobal també jugà amb el Naranco, el Pozoblanco i el Saragossa Amb la selecció espanyola fou internacional júnior i promesa Es retirà el 2007